Fa unes setmanes varem fer un sopar amb amics participants al procés de reflexió impulsat per l'Ajuntament. Pensava que podríem anar una mica més enllà de les reflexions centrades gairebé exclusivament en les oportunitats de negoci o en les clàssiques orientades a la formació. Però no hi va haver reaccions favorables a les meves propostes: potser massa tímides o poc explicades. Tinc intuïcions, però no soc un expert en el tema.
Sortosament, hi ha experts que insisteixen en els canvis socials i culturals que convindria adoptar, considerant les problemàtiques i les perspectives que les crisis anuncien. L'article del Manuel Castells a La Vanguardia d'avui n'és un bon exemple (caldria fer un petit fulletó amb els 10 o 12 articles més representatius que ha publicat a La Vanguardia sobre aquests temes ! )
Castells cita exemples d'experiències i recerques sobre la mesura de la felicitat, del benestar/benviure, per anar més enllà de la simple dimensió monetària, que és la opció més senzilla … i la que més interessa els qui només pensen en els diners !
Proposa dos temes interessants que poden contribuir a la felicitat de la gent: la sociabilitat i l'adaptabilitat.
Des de la perspectiva que m'interessa, és a dir, quines iniciatives públiques (municipals/comarcals) podríem pensar per impulsar el benestar/benviure (la felicitat) dels mataronins i maresmencs, aprofitant millor la nostra riquesa marítima, l'article del Castells podria ser-nos útil.
Es tractaria de plantejar, complementàriament a d'altres, les possibilitats de prendre iniciatives polítiques per afavorir concretament aquesta sociabilitat (més relacions, més xarxes, més activitats colectives, més implicació ciutadana en projectes …) i l'adaptabilitat (més pedagogia, més informació, més exemplaritat, … ).
Són dues pistes que caldria explorar. Llegiu l'article, val la pena !
I si encara teniu un moment, ara que és temps de vacances, podeu llegir també l'article del sarcàstic Gregorio Morán (Atreverse a decir no), que parla, de fet, també, dels diners i de la felicitat. Una de les moltes frases provocadores: "La enseñanza no está pensada para aprender a vivir, sino para proporcionarte una manera de ganar el dinero suficiente para que puedas vivir ..."
Sortosament, hi ha experts que insisteixen en els canvis socials i culturals que convindria adoptar, considerant les problemàtiques i les perspectives que les crisis anuncien. L'article del Manuel Castells a La Vanguardia d'avui n'és un bon exemple (caldria fer un petit fulletó amb els 10 o 12 articles més representatius que ha publicat a La Vanguardia sobre aquests temes ! )
Castells cita exemples d'experiències i recerques sobre la mesura de la felicitat, del benestar/benviure, per anar més enllà de la simple dimensió monetària, que és la opció més senzilla … i la que més interessa els qui només pensen en els diners !
Proposa dos temes interessants que poden contribuir a la felicitat de la gent: la sociabilitat i l'adaptabilitat.
Des de la perspectiva que m'interessa, és a dir, quines iniciatives públiques (municipals/comarcals) podríem pensar per impulsar el benestar/benviure (la felicitat) dels mataronins i maresmencs, aprofitant millor la nostra riquesa marítima, l'article del Castells podria ser-nos útil.
Es tractaria de plantejar, complementàriament a d'altres, les possibilitats de prendre iniciatives polítiques per afavorir concretament aquesta sociabilitat (més relacions, més xarxes, més activitats colectives, més implicació ciutadana en projectes …) i l'adaptabilitat (més pedagogia, més informació, més exemplaritat, … ).
Són dues pistes que caldria explorar. Llegiu l'article, val la pena !
I si encara teniu un moment, ara que és temps de vacances, podeu llegir també l'article del sarcàstic Gregorio Morán (Atreverse a decir no), que parla, de fet, també, dels diners i de la felicitat. Una de les moltes frases provocadores: "La enseñanza no está pensada para aprender a vivir, sino para proporcionarte una manera de ganar el dinero suficiente para que puedas vivir ..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada