El Periódico de divendres 23 publica una enquesta interessant sobre les posicions dels ciutadans catalans respecte de l'autonomia, l'autogovern, la independència. Probablement es pugui millorar la metodologia de l'enquesta: per exemple, oferint, com a opció, la possibilitat d'anar enrere. És a dir, de comptar els qui pensen que, en el fons, el què caldria és desfer la "deriva" autonòmica que complica les decisions, genera burocràcia i té uns costos excessius … (el Baròmetre de juliol diu que aquests serien només el 3'4 % ! )
Però els resultats, arrodonits i redibuixats, poden ser útils per fer la necessària foto de Catalunya després de la tempesta: 30 / 50 / 20 !
(El baròmetre del CIS de juliol'10 diu que, a Espanya, la foto és aquesta:
Segons el darrer baròmetre del CEO disponible (abril 2010), les posicions eren aquestes (caldrà esperar els resultats del baròmetre després de la sentència !) (Doncs el baròmetre de juliol diu que el 45% conservador o reaccionari ha baixat al 32'5% !)
Ara caldria mesurar altres dimensions del problema. Per exemple:
- quins valors tenen els ciutadans que opten per cadascuna de les opcions,
- quines situacions econòmiques, laborals, professionals, socials es donen,
- quins interessos conscients tenen cada grup de ciutadans,
- què és el què els motiva realment i condiciona les seves decisions,
- quins sentiments, quines cultures i tradicions,
- quines dinàmiques de pertinença grupals, quins fenòmens identitaris,
- etc.
És a partir d'aquestes realitats, tenint en compte aquestes dimensions complexes dels interessos i motivacions dels ciutadans, que cal definir les opcions polítiques possibles de governança.
La primera tasca dels estrategues dels partits i de les organitzacions socials, seria explicar millor, encara, més concretament, més comprensiblement, als ciutadans concernits (els qui viuen i treballen a Catalunya …), les diverses formes d'arquitectura político-institucional, i, sobretot, els seus avantatges i inconvenients.
Malauradament, molts dels qui volen més autogovern i els qui pensen en una futura independència, el primer que fan és criticar els altres més moderats, més conformats, i acusar-los de ser poc catalans, de ser depenents de Madrid.
Els qui volen més autogovern, per sobre del teatre politiquero, dels gestos i dels símbols, més enllà del mercadeig sensibler i sentimentalista dels vots, haurien de pensar en objectius i estratègies integradores, aglutinadores, per sumar nous addictes a les seves opcions.
Aquests radicals autonomistes/independentistes haurien de pensar que només creant un "rapport de forces" favorable hi hauran possibilitats reals d'avançar pel seu camí. Per tant, els seus objectius haurien de ser convèncer els indecisos, els conformats, els tebis, … amb arguments efectius dels avantatges de les seves opcions. L'objectiu hauria de ser sumar ciutadans als projectes per aprofundir continuadament, radicalment, l'autogovern ... construir catalanitat !
Com fer-ho ? Quina estratègia respecte d'aquests altres ciutadans, aliats necessaris, indispensables, per conformar majories decidides a optar democràticament per més poder de decisió, per més capacitat autònoma de gestió ?
La pitjor és la confrontació electoralista que desqualifica i menysprea els qui no ho veuen tan clar. El pitjor és començar a fer batalles internes, quan els "enemics", els oponents reals, les resistències, són, bàsicament, a fora …
Cridar ben alt i ben fort independència suma ciutadans cap a opcions més autogestionàries ? Serveix per aconseguir més recolzament cívic militant per millors formes d'autogovern ? La gent socialista que promou "un nou cicle" ha elaborat un manifest molt interessant: cal llegir-lo detingudament !
Recupero l'article del Joan Majó a El País del 14.07: com sempre, precís, concret, clar !
Però els resultats, arrodonits i redibuixats, poden ser útils per fer la necessària foto de Catalunya després de la tempesta: 30 / 50 / 20 !(El baròmetre del CIS de juliol'10 diu que, a Espanya, la foto és aquesta:
Segons el darrer baròmetre del CEO disponible (abril 2010), les posicions eren aquestes (caldrà esperar els resultats del baròmetre després de la sentència !) (Doncs el baròmetre de juliol diu que el 45% conservador o reaccionari ha baixat al 32'5% !)
Ara caldria mesurar altres dimensions del problema. Per exemple:
- quins valors tenen els ciutadans que opten per cadascuna de les opcions,
- quines situacions econòmiques, laborals, professionals, socials es donen,
- quins interessos conscients tenen cada grup de ciutadans,
- què és el què els motiva realment i condiciona les seves decisions,
- quins sentiments, quines cultures i tradicions,
- quines dinàmiques de pertinença grupals, quins fenòmens identitaris,
- etc.
És a partir d'aquestes realitats, tenint en compte aquestes dimensions complexes dels interessos i motivacions dels ciutadans, que cal definir les opcions polítiques possibles de governança.
La primera tasca dels estrategues dels partits i de les organitzacions socials, seria explicar millor, encara, més concretament, més comprensiblement, als ciutadans concernits (els qui viuen i treballen a Catalunya …), les diverses formes d'arquitectura político-institucional, i, sobretot, els seus avantatges i inconvenients.
Malauradament, molts dels qui volen més autogovern i els qui pensen en una futura independència, el primer que fan és criticar els altres més moderats, més conformats, i acusar-los de ser poc catalans, de ser depenents de Madrid.
Els qui volen més autogovern, per sobre del teatre politiquero, dels gestos i dels símbols, més enllà del mercadeig sensibler i sentimentalista dels vots, haurien de pensar en objectius i estratègies integradores, aglutinadores, per sumar nous addictes a les seves opcions.
Aquests radicals autonomistes/independentistes haurien de pensar que només creant un "rapport de forces" favorable hi hauran possibilitats reals d'avançar pel seu camí. Per tant, els seus objectius haurien de ser convèncer els indecisos, els conformats, els tebis, … amb arguments efectius dels avantatges de les seves opcions. L'objectiu hauria de ser sumar ciutadans als projectes per aprofundir continuadament, radicalment, l'autogovern ... construir catalanitat !
Com fer-ho ? Quina estratègia respecte d'aquests altres ciutadans, aliats necessaris, indispensables, per conformar majories decidides a optar democràticament per més poder de decisió, per més capacitat autònoma de gestió ?
La pitjor és la confrontació electoralista que desqualifica i menysprea els qui no ho veuen tan clar. El pitjor és començar a fer batalles internes, quan els "enemics", els oponents reals, les resistències, són, bàsicament, a fora …
Cridar ben alt i ben fort independència suma ciutadans cap a opcions més autogestionàries ? Serveix per aconseguir més recolzament cívic militant per millors formes d'autogovern ? La gent socialista que promou "un nou cicle" ha elaborat un manifest molt interessant: cal llegir-lo detingudament !Recupero l'article del Joan Majó a El País del 14.07: com sempre, precís, concret, clar !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada