Xavier Vidal Folch escriu avui a El País una reflexió pragmàtica sobre les relacions de Catalunya amb Espanya. Interessants.
I conclou dient que cal alumbrar nous paradigmes per la interelació, per a la interdependència, que cal buscar noves complicitats entre Catalunya i Espanya.
Potser té raó, vist des de Catalunya. Però jo em pregunto si, a l'altre banda, si hi ha gaire gent interessada en buscar complicitats. Seguint amb el pragmatisme del Xavier: quin interès hi tindrien ? Ara que, progressivament, els poders polítics, econòmics, mediàtics ... són més concentrats a Madrid, perquè ens necessiten ?
Mentre siguem sumisos i seguim pagant, potser amb alguns copets a l'esquena en tindran prou. Potser es limitarán a fer alguns gestos per rebaixar tensions, per "comprendre" els nostres sentiments ... com ho ha insinuat ja la Fernández de la Vega.
Sobretot si des de Catalunya no hi ha un projecte social, colectiu, ciutadà, potent. Més que la unitat difícil dels mercaders de vots, cal construir catalanitat entorn d'un projecte real de país. Qui pot treballar-hi ? Complicat, difícil: els qui es mouen, ara per ara, sembla que només saben fer-se trabetes entre ells, mentre a Madrid s'en deuen enfotre, contents ! No els cal veure "Polònia": la realitat ja és prou sarcàstica ...
La prova, avui mateix a El País:
I conclou dient que cal alumbrar nous paradigmes per la interelació, per a la interdependència, que cal buscar noves complicitats entre Catalunya i Espanya.
Potser té raó, vist des de Catalunya. Però jo em pregunto si, a l'altre banda, si hi ha gaire gent interessada en buscar complicitats. Seguint amb el pragmatisme del Xavier: quin interès hi tindrien ? Ara que, progressivament, els poders polítics, econòmics, mediàtics ... són més concentrats a Madrid, perquè ens necessiten ?
Mentre siguem sumisos i seguim pagant, potser amb alguns copets a l'esquena en tindran prou. Potser es limitarán a fer alguns gestos per rebaixar tensions, per "comprendre" els nostres sentiments ... com ho ha insinuat ja la Fernández de la Vega.
Sobretot si des de Catalunya no hi ha un projecte social, colectiu, ciutadà, potent. Més que la unitat difícil dels mercaders de vots, cal construir catalanitat entorn d'un projecte real de país. Qui pot treballar-hi ? Complicat, difícil: els qui es mouen, ara per ara, sembla que només saben fer-se trabetes entre ells, mentre a Madrid s'en deuen enfotre, contents ! No els cal veure "Polònia": la realitat ja és prou sarcàstica ...
La prova, avui mateix a El País:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada