Jo hi aniré, una mica cansat, amb la motxilla plena de qüestions, de consideracions, de contradiccions ...
però vull anar-hi per manifestar la meva indignació
contra la mesquinesa i la ignomínia dels populistes manipuladors de sentiments,
contra la manca de respecte i de comprensió de les nostres maneres de fer,
contra els gitanos que ens regategen recursos,
contra els qui tenen por de l'autonomia i la diversitat,
contra els reaccionaris que bloquegen el camí amb sentències legalistes, formalistes, confusionàries, conscientment provocadores de més confrontacions inútils,
contra els mediocres, els cofois ignorants, els intolerants,
contra els qui es diuen progressistes i són incompetents per imaginar maneres més amicals de convivència i de cooperació.
L'Antoni Puigverd, a La Vanguardia de dilluns 5, considerava que "Mientras una aplastante mayoría de españoles de matriz castellana no soporta la excepción a su regla, los de matriz catalana creen que la pedagogía de la diferencia es imposible, que no sirve de nada ..."
Jo vaig començar a fer pedagogia a la UGT "confederal", a Madrid, el 1976, de la mà del Xavier Guitart i del Joaquín Almúnia. Després, més implicat, els anys '80, des del Ministeri d'Indústria seguint el Joan Majó a Madrid. No ha servit de gaire: no és una qüestió de idees, només, a la base hi ha els interessos, les pors, la incultura (excuseu).
Tant de bo siguem capaços ...
- de respectar-nos, també, entre nosaltres,
- d'entendre les nostres diversitats i interessos,
- d'imaginar processos compartits cap a objectius comuns solidaris
- de construir i concertar estratègies efectives,
amb inteligència i astúcia, sense innocència, amb contundència, radicals, enfront d'un poder polític central sord i avassallador.
Construïm catalanitat, si us plau !!!
Endavant !!!
però vull anar-hi per manifestar la meva indignació
contra la mesquinesa i la ignomínia dels populistes manipuladors de sentiments,
contra la manca de respecte i de comprensió de les nostres maneres de fer,
contra els gitanos que ens regategen recursos,
contra els qui tenen por de l'autonomia i la diversitat,
contra els reaccionaris que bloquegen el camí amb sentències legalistes, formalistes, confusionàries, conscientment provocadores de més confrontacions inútils,
contra els mediocres, els cofois ignorants, els intolerants,
contra els qui es diuen progressistes i són incompetents per imaginar maneres més amicals de convivència i de cooperació.
L'Antoni Puigverd, a La Vanguardia de dilluns 5, considerava que "Mientras una aplastante mayoría de españoles de matriz castellana no soporta la excepción a su regla, los de matriz catalana creen que la pedagogía de la diferencia es imposible, que no sirve de nada ..."
Jo vaig començar a fer pedagogia a la UGT "confederal", a Madrid, el 1976, de la mà del Xavier Guitart i del Joaquín Almúnia. Després, més implicat, els anys '80, des del Ministeri d'Indústria seguint el Joan Majó a Madrid. No ha servit de gaire: no és una qüestió de idees, només, a la base hi ha els interessos, les pors, la incultura (excuseu).
Tant de bo siguem capaços ...
- de respectar-nos, també, entre nosaltres,
- d'entendre les nostres diversitats i interessos,
- d'imaginar processos compartits cap a objectius comuns solidaris
- de construir i concertar estratègies efectives,
amb inteligència i astúcia, sense innocència, amb contundència, radicals, enfront d'un poder polític central sord i avassallador.
Construïm catalanitat, si us plau !!!
Endavant !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada