Impressions sobre les impressions de 150 enginyers recollides abans de l'estiu.
Ahir a la tarda es va fer a la Torre AGBAR la presentació de l'Observatori de la Competitivitat 2010, elaborat pel Director General del Colegi d'Enginyers, segons el model conceptual EIC (Enginyers Industrials de Catalunya), amb dos colaboradors tècnics del seu equip i el suport dels serveis d'imatge i comunicació del Colegi, a partir d'una anàlisi de les impressions de 150 enginyers amb responsabilitats directives en empreses catalanes de diversos sectors industrials i de serveis.
L'Informe/Observatori, de 200 pàgines i editat en un paper de qualitat extra, conté:
- un 25% per a la introducció, metodologia i resum executiu,
- un 20% d'anàlisi de resultats, amb molt de text descriptiu de quadres i xifres,
- un 55% amb 23 articles d'opinió personal d'enginyers de diverses empreses.
Cal llegir-lo amb una mica més de temps per analitzar les propostes i considerar-ne la utilitat real, el interès dels resultats, l'eficàcia de l'esforç i dels recursos emprats, és a dir, de la productivitat de l'iniciativa i de la seva competitivitat relativa a d'altres estudis, anàlisis o informes ...
Però vull anotar unes primeres impressions personals:
Una: continuem essent autistes respecte de la Unió Europea. Només he trobat una imprecisa referència a la Comissió a la pàgina 24, i algunes dades d'Eurostat. Però no sembla haver-hi cap referència a les moltes anàlisis, iniciatives i polítiques de la Unió Europea des de fa molts anys. La darrera referència, de fa dues setmanes:
Dos: no hi ha dades comparatives de nivell regional. Probablement seria molt útil comparar-nos amb altres regions semblants per veure quins problemes, i, sobretot, quines iniciatives prenen, per inspirar-nos. El conseller Castells sí que en va donar en la seva intervenció. I el Comitè de Regions segur que ha treballat el tema.
Tres: en les impressions recollides, es parla de millores de l'administració com a factor extern a les empreses, com a competitivitat-país, en termes relativament tradicionals (millorar/reduir la normativa, la tramitació, la paperassa, la legislació laboral ...), com a garant d'infraestructures (mobilitat, transports, energia, ... educació/formació), com a suport a les clàssiques polítiques financeres i de R+D+i, però no hi he vist cap comentari o proposta per dotar el país d'un govern potent, agent inteligent i competent, liderant iniciatives estratègiques del què abans en dèiem polítiques industrials/sectorials ... No toca, encara ?
Quatre: les conclusions semblen una mica simples (veure pàgines 71 i 86), si es pensa en l'Observatori/Informe com una eina, com una contribució a millorar polítiques empresarials o de govern.
En l'acte de presentació, el conseller Castells va vendre, de manera brillant, ben argumentada, la necessària confiança i optimisme , com no podia ser d'una altra manera ...
Després en la taula de periodistes, molt animada, informal, divertida, la tradicional Pilar Rahola va dir que no li donava massa credibilitat ... i va reivindicar l'exigència, el rigor, el treball, l'esforç, l'estudi. Joan Corbera, d'Europa Press va recordar la importància dels valors, de l'humanisme, de l'ètica, els riscos de l'excessiva cobdícia, i va ser l'únic que va parlar de la Unió Europea, fent referència al darrer informe de la Comissió, en el que, va dir, Espanya suspèn en 17 dels 25 factors de competitivitat ... (m'enviarà la referència, caldrà estudiar l'informe !).
Per acabar, el Vicent Sanchís va mostrar, amb molta ironia, tot els seu pessimisme acumulat: diu que a València diuen que, cap avall no hi ha techo, que potser caldria canviar el govern (que ho fa molt malament ... ), que també caldria canviar l'oposició (que no té alternatives ... ), però que, posats a fer, potser hauríem de ... canviar el país !
De la taula amb dirigents de grans empreses (Almirall, Seat, Nestlé i Agbar) gairebé només vaig retenir la reflexió del representant de Seat dient que els professionals necessiten reptes per motivar-se, que no tot és qüestió de sous ...
Ahir a la tarda es va fer a la Torre AGBAR la presentació de l'Observatori de la Competitivitat 2010, elaborat pel Director General del Colegi d'Enginyers, segons el model conceptual EIC (Enginyers Industrials de Catalunya), amb dos colaboradors tècnics del seu equip i el suport dels serveis d'imatge i comunicació del Colegi, a partir d'una anàlisi de les impressions de 150 enginyers amb responsabilitats directives en empreses catalanes de diversos sectors industrials i de serveis.
L'Informe/Observatori, de 200 pàgines i editat en un paper de qualitat extra, conté:
- un 25% per a la introducció, metodologia i resum executiu,
- un 20% d'anàlisi de resultats, amb molt de text descriptiu de quadres i xifres,
- un 55% amb 23 articles d'opinió personal d'enginyers de diverses empreses.
Cal llegir-lo amb una mica més de temps per analitzar les propostes i considerar-ne la utilitat real, el interès dels resultats, l'eficàcia de l'esforç i dels recursos emprats, és a dir, de la productivitat de l'iniciativa i de la seva competitivitat relativa a d'altres estudis, anàlisis o informes ...
Però vull anotar unes primeres impressions personals:
Una: continuem essent autistes respecte de la Unió Europea. Només he trobat una imprecisa referència a la Comissió a la pàgina 24, i algunes dades d'Eurostat. Però no sembla haver-hi cap referència a les moltes anàlisis, iniciatives i polítiques de la Unió Europea des de fa molts anys. La darrera referència, de fa dues setmanes:Dos: no hi ha dades comparatives de nivell regional. Probablement seria molt útil comparar-nos amb altres regions semblants per veure quins problemes, i, sobretot, quines iniciatives prenen, per inspirar-nos. El conseller Castells sí que en va donar en la seva intervenció. I el Comitè de Regions segur que ha treballat el tema.
Tres: en les impressions recollides, es parla de millores de l'administració com a factor extern a les empreses, com a competitivitat-país, en termes relativament tradicionals (millorar/reduir la normativa, la tramitació, la paperassa, la legislació laboral ...), com a garant d'infraestructures (mobilitat, transports, energia, ... educació/formació), com a suport a les clàssiques polítiques financeres i de R+D+i, però no hi he vist cap comentari o proposta per dotar el país d'un govern potent, agent inteligent i competent, liderant iniciatives estratègiques del què abans en dèiem polítiques industrials/sectorials ... No toca, encara ?
Quatre: les conclusions semblen una mica simples (veure pàgines 71 i 86), si es pensa en l'Observatori/Informe com una eina, com una contribució a millorar polítiques empresarials o de govern.En l'acte de presentació, el conseller Castells va vendre, de manera brillant, ben argumentada, la necessària confiança i optimisme , com no podia ser d'una altra manera ...
Després en la taula de periodistes, molt animada, informal, divertida, la tradicional Pilar Rahola va dir que no li donava massa credibilitat ... i va reivindicar l'exigència, el rigor, el treball, l'esforç, l'estudi. Joan Corbera, d'Europa Press va recordar la importància dels valors, de l'humanisme, de l'ètica, els riscos de l'excessiva cobdícia, i va ser l'únic que va parlar de la Unió Europea, fent referència al darrer informe de la Comissió, en el que, va dir, Espanya suspèn en 17 dels 25 factors de competitivitat ... (m'enviarà la referència, caldrà estudiar l'informe !).
Per acabar, el Vicent Sanchís va mostrar, amb molta ironia, tot els seu pessimisme acumulat: diu que a València diuen que, cap avall no hi ha techo, que potser caldria canviar el govern (que ho fa molt malament ... ), que també caldria canviar l'oposició (que no té alternatives ... ), però que, posats a fer, potser hauríem de ... canviar el país !
De la taula amb dirigents de grans empreses (Almirall, Seat, Nestlé i Agbar) gairebé només vaig retenir la reflexió del representant de Seat dient que els professionals necessiten reptes per motivar-se, que no tot és qüestió de sous ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada