En la nota del 8.12.2010 sintetitzava uns primers elements de reflexió. Aquests darrers dies he llegit alguna cosa més.
Tots els articles són a la llista del meu delicious !
1. sobre les causes, sobre les problemàtiques que ajuden a entendre els resultats:
Joan Subirats (a El País de diumenge dia 12)
... la socialdemocracia ... no puede ser calificada ya ni de revolucionaria ni de reformista, es simplemente convencional. ¿Qué caracteriza a la socialdemocracia?: una combinación de democracia, de regulación de la economía de mercado y un conjunto de políticas de bienestar.
Pues bien, en las tres cosas vamos mal. Mientras no demos respuesta a qué quiere decir democracia, regulación del mercado y políticas de bienestar hoy, la socialdemocracia no podrá remontar el vuelo, ni aquí ni en ninguna parte.
Menos democracia de baja intensidad y más exploración de caminos participativos.
Menos gestión del capitalismo y más política de transformación.
Menos aceptación de lógicas eficientistas y más capacidad para rearticular pactos sociales por la defensa de la inclusión social.
... si se quiere seguir luchando por el componente básico de la izquierda, la equidad, debe recuperarse la política, la insurgencia.
En un país convertido en una sociedad de propietarios (consumidores, afegeixo jo ...), mal acostumbrados a años de francachela y buen vivir, lo que proyecta la clase media hegemónica es: "Queremos regresar a los buenos tiempos".
La acumulación de interrogantes que tenemos como comunidad es notable. Y cualquier partido que pretenda ser mayoritario debería poder afrontarlos.
¿De qué hablamos cuando nos referimos a crecimiento? ¿Siguen siendo solución las autopistas, el buscar el agua donde sea, el construir siempre que sea posible, el tener coches cada vez más rápidos? ¿Son los inmigrantes o los pobres que no se esfuerzan los que ponen en peligro las políticas de bienestar? ¿Hemos de avanzar en la nueva sociedad del conocimiento sobre la base de mantener los privilegios de los de siempre? ¿Podemos seguir confundiendo propiedad y uso? ¿Con quién establecer alianzas?
¿Cuáles son los agentes de cambio y de transformación en el siglo XXI?
2. sobre els problemes "comercials", sobre els agents/actors polítics i sobre les polítiques de venda de les propostes polítiques ...
Rafael Nadal (a La Vanguardia de diumenge 12) aporta elements interessants per clarificar el debat sobre la representació dels catalans progressistes a Madrid:
... no se dan cuenta de que el tema del grupo no tiene que ver ni con el catalanismo, ni con las almas del PSC, ni con sus relaciones con el PSOE. Tiene que ver con la comunicación, con pasar cuentas con los ciudadanos, con hablar en voz alta, con hacer política propia y explicarla. El PSC ... sin grupo propio ... no puede defender su idea de España.
... lo verdaderamente importante, lo que decidirá el futuro de la socialdemocracia catalana, es su capacidad para dar respuestas justas y eficaces para salir de la crisis con los mínimos costes para el Estado de bienestar. Estoy plenamente de acuerdo.
Pero ¿se ha planteado el PSC con qué plataformas piensa hacer visibles sus propuestas políticas ... ? ¿Alguien piensa de verdad que este debate se puede liderar a través del atril del Parlament y de las apariciones en el programa 135 escons? ¡ Por el amor de Dios ..."
3. sobre perspectives de futur, sobre el què s'hauria de fer,
1. sobre les causes, sobre les problemàtiques que ajuden a entendre els resultats:
Joan Subirats (a El País de diumenge dia 12)
... la socialdemocracia ... no puede ser calificada ya ni de revolucionaria ni de reformista, es simplemente convencional. ¿Qué caracteriza a la socialdemocracia?: una combinación de democracia, de regulación de la economía de mercado y un conjunto de políticas de bienestar.
Pues bien, en las tres cosas vamos mal. Mientras no demos respuesta a qué quiere decir democracia, regulación del mercado y políticas de bienestar hoy, la socialdemocracia no podrá remontar el vuelo, ni aquí ni en ninguna parte.
Menos democracia de baja intensidad y más exploración de caminos participativos.
Menos gestión del capitalismo y más política de transformación.
Menos aceptación de lógicas eficientistas y más capacidad para rearticular pactos sociales por la defensa de la inclusión social.
... si se quiere seguir luchando por el componente básico de la izquierda, la equidad, debe recuperarse la política, la insurgencia.
En un país convertido en una sociedad de propietarios (consumidores, afegeixo jo ...), mal acostumbrados a años de francachela y buen vivir, lo que proyecta la clase media hegemónica es: "Queremos regresar a los buenos tiempos".
La acumulación de interrogantes que tenemos como comunidad es notable. Y cualquier partido que pretenda ser mayoritario debería poder afrontarlos.
¿De qué hablamos cuando nos referimos a crecimiento? ¿Siguen siendo solución las autopistas, el buscar el agua donde sea, el construir siempre que sea posible, el tener coches cada vez más rápidos? ¿Son los inmigrantes o los pobres que no se esfuerzan los que ponen en peligro las políticas de bienestar? ¿Hemos de avanzar en la nueva sociedad del conocimiento sobre la base de mantener los privilegios de los de siempre? ¿Podemos seguir confundiendo propiedad y uso? ¿Con quién establecer alianzas?
¿Cuáles son los agentes de cambio y de transformación en el siglo XXI?
2. sobre els problemes "comercials", sobre els agents/actors polítics i sobre les polítiques de venda de les propostes polítiques ...
Rafael Nadal (a La Vanguardia de diumenge 12) aporta elements interessants per clarificar el debat sobre la representació dels catalans progressistes a Madrid:
... no se dan cuenta de que el tema del grupo no tiene que ver ni con el catalanismo, ni con las almas del PSC, ni con sus relaciones con el PSOE. Tiene que ver con la comunicación, con pasar cuentas con los ciudadanos, con hablar en voz alta, con hacer política propia y explicarla. El PSC ... sin grupo propio ... no puede defender su idea de España.
... lo verdaderamente importante, lo que decidirá el futuro de la socialdemocracia catalana, es su capacidad para dar respuestas justas y eficaces para salir de la crisis con los mínimos costes para el Estado de bienestar. Estoy plenamente de acuerdo.
Pero ¿se ha planteado el PSC con qué plataformas piensa hacer visibles sus propuestas políticas ... ? ¿Alguien piensa de verdad que este debate se puede liderar a través del atril del Parlament y de las apariciones en el programa 135 escons? ¡ Por el amor de Dios ..."
3. sobre perspectives de futur, sobre el què s'hauria de fer,
m'ha agradat que el mateix Raimon Obiols cita al seu blog les propostes del Joan Majó, que torno a transcriure resumides:
a.- Un valiente y profundo catalanismo ...
b.- Una inequívoca línea socialdemócrata ...
c.- Una fuerte reivindicación de la soberanía del PSC ...
d.- Y una decidida política de combate contra la corrupción política
Falta a la llista, penso jo, com a enginyer social, i afegeixo, una reconversió dels instruments d'intervenció ... del partit !
No és només un problema d'idees, ni de liders: és, també, sobretot, un problema d'eines, de valors, d'organització, de funcionament, de recuperació, si encara és possible, de la militància desinteressada, no professionalitzada.
Per cert, rellegint papers i notes al blog, trobo unes conclusions de l'iniciativa Catalunya Causa Comuna, presentades al seu primer Plenari, el març de 2010.
En la introducció, diuen que ...
- som conscients que una distància creixent entre ciutadania i política pot ser molt perniciosa ...
- volem contribuir a crear una dinàmica de regeneració política i social a Catalunya, una renovació democràtica amb nous instruments de deliberació comuna i d’iniciativa ciutadana ...
- la millor manera d’evitar l’empobriment de la política, o el seu segrest per petits nuclis de poder, és socialitzar-la: o els ciutadans fem política o correm el risc d’una política al marge o en contra dels nostres interessos. La democràcia no és sols cosa dels polítics i dels partits.
- per això estem creant espais de deliberació amb gent que compartim idees i valors, sense tenir necessàriament un compromís partidari, en un marc de participació, pluralisme i respecte.
- volem impulsar, des de la base, una xarxa de Consells Cívics de Catalunya Causa Comuna: un conjunt de “cooperatives democràtiques” generant debats, propostes i iniciatives, on colabori gent sense filiació política amb activistes polítics, socials i sindicals capaços de treballar transversalment ...
Resumint,
Des d'una lògica electoralista, d'interessos partidistes a curt termini ... es discutirá quins grups o colectius poden votar què, o a qui, en funció de les problemàtiques viscudes, de la seva consciència, dels seus valors, de les seves aspiracions i expectatives.
Però des d'una lògica política, pensant en la millora del benestar i del benviure de la majoria,
i donades les noves problemàtiques econòmiques, tecnològiques, ambientals, energètiques, demogràfiques, culturals, ...
quines noves estratègies econòmiques, socials i productives poden imaginar-se per oferir-les, per explicar-les, per promoure-les, per proposar-les als ciutadans ?
Des d'aquesta lògica política progressista, solidària, humanista ...
quins mecanismes, quines iniciatives d'actuació social i política serien necessàries ?
quina organització "militant" caldria construir/reconstruir per desenvolupar-les ?
Calen idees, calen estratègies operatives transformadores,
calen instruments/partits/organitzacions renovats,
calen moltes paraules, moltes explicacions, caldrà molta capacitat de convicció,
caldrà molta pedagogia política per intentar orientar la gent cap a camins de progrés,
i per evitar derives populistes, demagògiques ... salvatges !
Qui ho pot fer ? ... on són els militants ? ... Com ho podrien fer ? ... amb quines eines ?
a.- Un valiente y profundo catalanismo ...
b.- Una inequívoca línea socialdemócrata ...
c.- Una fuerte reivindicación de la soberanía del PSC ...
d.- Y una decidida política de combate contra la corrupción política
Falta a la llista, penso jo, com a enginyer social, i afegeixo, una reconversió dels instruments d'intervenció ... del partit !
No és només un problema d'idees, ni de liders: és, també, sobretot, un problema d'eines, de valors, d'organització, de funcionament, de recuperació, si encara és possible, de la militància desinteressada, no professionalitzada.
Per cert, rellegint papers i notes al blog, trobo unes conclusions de l'iniciativa Catalunya Causa Comuna, presentades al seu primer Plenari, el març de 2010.
En la introducció, diuen que ...
- som conscients que una distància creixent entre ciutadania i política pot ser molt perniciosa ...
- volem contribuir a crear una dinàmica de regeneració política i social a Catalunya, una renovació democràtica amb nous instruments de deliberació comuna i d’iniciativa ciutadana ...
- la millor manera d’evitar l’empobriment de la política, o el seu segrest per petits nuclis de poder, és socialitzar-la: o els ciutadans fem política o correm el risc d’una política al marge o en contra dels nostres interessos. La democràcia no és sols cosa dels polítics i dels partits.
- per això estem creant espais de deliberació amb gent que compartim idees i valors, sense tenir necessàriament un compromís partidari, en un marc de participació, pluralisme i respecte.
- volem impulsar, des de la base, una xarxa de Consells Cívics de Catalunya Causa Comuna: un conjunt de “cooperatives democràtiques” generant debats, propostes i iniciatives, on colabori gent sense filiació política amb activistes polítics, socials i sindicals capaços de treballar transversalment ...
Resumint,
Des d'una lògica electoralista, d'interessos partidistes a curt termini ... es discutirá quins grups o colectius poden votar què, o a qui, en funció de les problemàtiques viscudes, de la seva consciència, dels seus valors, de les seves aspiracions i expectatives.
Però des d'una lògica política, pensant en la millora del benestar i del benviure de la majoria,
i donades les noves problemàtiques econòmiques, tecnològiques, ambientals, energètiques, demogràfiques, culturals, ...
quines noves estratègies econòmiques, socials i productives poden imaginar-se per oferir-les, per explicar-les, per promoure-les, per proposar-les als ciutadans ?
Des d'aquesta lògica política progressista, solidària, humanista ...
quins mecanismes, quines iniciatives d'actuació social i política serien necessàries ?
quina organització "militant" caldria construir/reconstruir per desenvolupar-les ?
Calen idees, calen estratègies operatives transformadores,
calen instruments/partits/organitzacions renovats,
calen moltes paraules, moltes explicacions, caldrà molta capacitat de convicció,
caldrà molta pedagogia política per intentar orientar la gent cap a camins de progrés,
i per evitar derives populistes, demagògiques ... salvatges !
Qui ho pot fer ? ... on són els militants ? ... Com ho podrien fer ? ... amb quines eines ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada