... continua, malgrat els esforços de la Martine Aubry. Fa uns dies recollia aquí unes reflexions seves. Avui penjo algunes idees prou significatives de Manuel Valls, membre del PSF, parlamentari i alcalde de Evry desde 2001, recollides pel diari El País el passat 26 de juliol: (Cal tractar-les amb prudència, com totes les entrevistes curtes)
- el Partido Socialista no representa en Francia ninguna esperanza … La gente percibe que este partido no parece preparado para gobernar.
- la izquierda europea tiene problemas para articular un proyecto global y coherente frente al capitalismo, el sentido mismo del socialismo europeo se ha ido perdiendo. Porque pensar en otro tipo de sociedad que no sea capitalista no tiene sentido.
- El papel de la izquierda en una sociedad capitalista y que siempre será capitalista es la lucha contra las desigualdades. Para la izquierda, las desigualdades provienen de injusticias y defiende movilizar toda la maquinaria del Estado para corregirlas. La derecha es más fatalista ...
- Somos un partido de alcaldes y de presidentes de regiones. Sabemos gobernar. Con sentido práctico, con visión realista de la sociedad … La gente confía en nosotros para que les gobernemos en las ciudades y en las regiones. Pero cuando se trata de gobernar el Estado, la cosa cambia.
En resposta a aquesta crisi d'idees, de projecte per governar l'Estat, Manuel Valls considera que el PSF té "una crisis de liderazgo. Hay que transformarse completamente ... Y una de las maneras de transformarse es abriendo el partido con unas primarias que, como en Estados Unidos, convoquen a militantes y simpatizantes, al mayor número de gente que vote ... " i per això va anunciar fa unes setmanes que es presentará a les futures primàries socialistes destinades a elegir l'oponent a Nicolas Sarkozy en les eleccions presidencials de 2012.
Potser perque és massa complicat imaginar un projecte d'Estat, proposa una moguda "royalista", "obamista", per fer participar a la gent. Potser desesperançat de trovar un projecte global engrescador que pugui orientar el progrès social, proposa preguntar a la gent què els preocupa, què voldrien concretament, i mirar, amb pragmatisme, realisme i possibilisme, què es pot fer per donar-hi respostes: màrketing populista i mediàtic ?
Martine Aubry proposava inventar una societat per ben viure junts, un nou sistema de producció i de distribució de riqueses. Però Valls sembla claudicar i renunciar a pensar alternatives globals i coherents a les lògiques econòmiques, socials i culturals que genera el capitalisme.
Com si la política de les esquerres consistís en corregir les ineficiències de les polítiques capitalistes, individualistes i competitives de les dretes: fets, no paraules, mesures socials, però no polítiques de societat. Mesures concretes, correcció de desequilibris, cops d'efecte, gestos mediàtics. Administració dels recursos públics, gestió de les possibilitats, polítiques planes … no "polititzar" els problemes: "a la derecha no le interesa demasiado el tratamiento "político" de los temas", com senyalava Daniel Innerarity
Polítiques per "generar riquesa i llocs de treball", polítiques per "innovar i ser competitius", polítiques de "creixement pel creixement en sí" … però no polítiques de cooperació, de transformació i de canvi de les lògiques pernicioses del sistema capitalista … que és el què encanta als qui prefereixen competir individualment per aconseguir bens i serveis, abans que compartir esforços per millorar plegats.
- el Partido Socialista no representa en Francia ninguna esperanza … La gente percibe que este partido no parece preparado para gobernar.
- la izquierda europea tiene problemas para articular un proyecto global y coherente frente al capitalismo, el sentido mismo del socialismo europeo se ha ido perdiendo. Porque pensar en otro tipo de sociedad que no sea capitalista no tiene sentido.
- El papel de la izquierda en una sociedad capitalista y que siempre será capitalista es la lucha contra las desigualdades. Para la izquierda, las desigualdades provienen de injusticias y defiende movilizar toda la maquinaria del Estado para corregirlas. La derecha es más fatalista ...
- Somos un partido de alcaldes y de presidentes de regiones. Sabemos gobernar. Con sentido práctico, con visión realista de la sociedad … La gente confía en nosotros para que les gobernemos en las ciudades y en las regiones. Pero cuando se trata de gobernar el Estado, la cosa cambia.
En resposta a aquesta crisi d'idees, de projecte per governar l'Estat, Manuel Valls considera que el PSF té "una crisis de liderazgo. Hay que transformarse completamente ... Y una de las maneras de transformarse es abriendo el partido con unas primarias que, como en Estados Unidos, convoquen a militantes y simpatizantes, al mayor número de gente que vote ... " i per això va anunciar fa unes setmanes que es presentará a les futures primàries socialistes destinades a elegir l'oponent a Nicolas Sarkozy en les eleccions presidencials de 2012.
Potser perque és massa complicat imaginar un projecte d'Estat, proposa una moguda "royalista", "obamista", per fer participar a la gent. Potser desesperançat de trovar un projecte global engrescador que pugui orientar el progrès social, proposa preguntar a la gent què els preocupa, què voldrien concretament, i mirar, amb pragmatisme, realisme i possibilisme, què es pot fer per donar-hi respostes: màrketing populista i mediàtic ?
Martine Aubry proposava inventar una societat per ben viure junts, un nou sistema de producció i de distribució de riqueses. Però Valls sembla claudicar i renunciar a pensar alternatives globals i coherents a les lògiques econòmiques, socials i culturals que genera el capitalisme.
Com si la política de les esquerres consistís en corregir les ineficiències de les polítiques capitalistes, individualistes i competitives de les dretes: fets, no paraules, mesures socials, però no polítiques de societat. Mesures concretes, correcció de desequilibris, cops d'efecte, gestos mediàtics. Administració dels recursos públics, gestió de les possibilitats, polítiques planes … no "polititzar" els problemes: "a la derecha no le interesa demasiado el tratamiento "político" de los temas", com senyalava Daniel Innerarity
Polítiques per "generar riquesa i llocs de treball", polítiques per "innovar i ser competitius", polítiques de "creixement pel creixement en sí" … però no polítiques de cooperació, de transformació i de canvi de les lògiques pernicioses del sistema capitalista … que és el què encanta als qui prefereixen competir individualment per aconseguir bens i serveis, abans que compartir esforços per millorar plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada