El "Popular Sindicat de Catalunya" ...

En notes d'aquests darrers mesos he recollit reflexions sobre la crisi, sobre la crisi de la socialdemocràcia, sobre la crisi del socialisme francés, ...

A La Vanguardia d'ahir (X), José Zaragoza, secretari d'organització del PSC, explica una mica la seva visió "política":

- las señas de identidad del PSC: la tolerancia, el espíritu integrador, la prudencia y la sensatez al servicio de los intereses de Catalunya ...

- el socialismo es, ante todo, democracia y libertad: sin democracia y libertad no puede haber igualdad ...

- el socialismo lucha por la defensa de los más débiles, por evitar la exclusión social de los más desfavorecidos ...

- ha sido un presidente socialista el que por fin ha asegurado el agua de boca ... el nuestro es el socialismo de los hechos.

Més que d'un partit, m'ha semblat sentir el responsable d'un sindicat (d'una agrupació d'interessos), popular (ciutadà seria probablement massa ambiciós).

Des d'aquesta perspectiva, des de la voluntat de representar els interessos "dels més febles", potser és més fàcil entendre la política, les polítiques (de fet, la no-Política), dels qui fa més de 30 anys anomenàvem, pejorativament, des del PSC d'aleshores, socialdemòcrates ...