El segon trosset, el de l'Escala dijous i divendres. Una encantadora passejadeta en barca, amb l'amic Joan (Invenntia !), marit de la Juliana Vilert !
... i, després, l'obsequi del nostre amic Robert, belga morenás i pescador: 5 orades ben maques i un altre de desconegut. En varem donar-ne unes al Joan, al seu mas, i ens en varem quedar 3 per fer al forn amb en Manel.
Experiència única: les vaig escatar jo tot solet amb un ganivet, les vaig obrir de sota i vaig treure'ls-hi tots els òrgans vitals.
(Després, l'amic belga ens ha explicat que la millor eina per escatar peix és la que pots fer-te clavant xapes de cervesa en una fusta !)
La Montse les va posar al forn, i ens les vam fotre boníssimes amb en Manel i la Mª Antònia, regades amb els vins blancs francesos de la meva germana !
Tercer trosset de vacances, l'anada al Port del Compte, a veure l'Imma i el Quico: espatarrant !
No ens imaginàvem les muntanyes que hi ha per sobre de S Llorenç de Morunys, ni l'extraordinari pantà (ple !) de la Llosa del Cavall.
Molt, molt ben acollits, ben menjats, varem anar amunt i avall de les muntanyes, veient sol, pluja, núvols ...
... mirant les llagrimetes perseides que el Google festejava (i que són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que un cometa deixa al seu pas, cada any, al voltant del 12 d'agost. S’anomenen Perseides en referència al seu radiant (punt d’origen aparent sobre la volta del cel), que és a la constel·lació de Perseu, a tocar de la de Cassiopea. Les minúscules partícules del cometa poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.
L'església les presenta com les “llàgrimes de sant Llorenç” per la proximitat de la festa de Sant Llorenç al màxim de la pluja. Com que les Perseides apareixien la nit que se’l recordava, les va associar amb les llàgrimes que va plorar el sant en ser cremat en una graella ...
Després varem discutir sobre l'estrella polar ...
... i l'endemà varem fer una navegada extraordinària amb kayac pel pantà: quin plaer, quin luxe, quina meravella desaprofitada, aquest trosset de Canadà, a quatre passes de casa !
... i, després, l'obsequi del nostre amic Robert, belga morenás i pescador: 5 orades ben maques i un altre de desconegut. En varem donar-ne unes al Joan, al seu mas, i ens en varem quedar 3 per fer al forn amb en Manel.
Experiència única: les vaig escatar jo tot solet amb un ganivet, les vaig obrir de sota i vaig treure'ls-hi tots els òrgans vitals.
(Després, l'amic belga ens ha explicat que la millor eina per escatar peix és la que pots fer-te clavant xapes de cervesa en una fusta !)
La Montse les va posar al forn, i ens les vam fotre boníssimes amb en Manel i la Mª Antònia, regades amb els vins blancs francesos de la meva germana !
Tercer trosset de vacances, l'anada al Port del Compte, a veure l'Imma i el Quico: espatarrant !
No ens imaginàvem les muntanyes que hi ha per sobre de S Llorenç de Morunys, ni l'extraordinari pantà (ple !) de la Llosa del Cavall.
Molt, molt ben acollits, ben menjats, varem anar amunt i avall de les muntanyes, veient sol, pluja, núvols ...
... mirant les llagrimetes perseides que el Google festejava (i que són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que un cometa deixa al seu pas, cada any, al voltant del 12 d'agost. S’anomenen Perseides en referència al seu radiant (punt d’origen aparent sobre la volta del cel), que és a la constel·lació de Perseu, a tocar de la de Cassiopea. Les minúscules partícules del cometa poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.
L'església les presenta com les “llàgrimes de sant Llorenç” per la proximitat de la festa de Sant Llorenç al màxim de la pluja. Com que les Perseides apareixien la nit que se’l recordava, les va associar amb les llàgrimes que va plorar el sant en ser cremat en una graella ...
Després varem discutir sobre l'estrella polar ...
... i l'endemà varem fer una navegada extraordinària amb kayac pel pantà: quin plaer, quin luxe, quina meravella desaprofitada, aquest trosset de Canadà, a quatre passes de casa !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada