Aquest darrers dies, els diaris publiquen articles sobre motivació, gestió i transparència.
1.- El País, en l'àmbit de la gestió i motivació del personal. Senzill, clar, directe. Curiós que vingui d'un directiu de Renfe ...
El problema d'aquestes polítiques és que no hi ha lloc pels amiguismes, pels clientelismes, per les dones, familiars i amics, pels mediocres llepaculs, ... Jo vaig predicar polítiques així al Consorci Sanitari del Maresme (cal que mimem el personal !). Resultat: varen dir-me que no era el moment, i em varen fer plegar ...
2.- La Vanguardia, sobre satisfacció, motivació i condicions de treball a l'Ajuntament de BCN:
3.- La simpàtica Maruja Torres, a El País setmanal del 26 de juliol, reflexiona sobre les polítiques empresarials de motivació, amb la conclusió que "lo único que motiva es ver que el trabajo bien hecho se aprecia y se recompensa; y que quienes meten la pata repetida e intencionadamente son penalizados. Por el contrario, nada desmotiva más que asistir a la continua escalada de los más inútiles, de los más pelotas y de los más dóciles. Hace demasiado tiempo que la mediocridad campa por sus respetos, y presumiblemente tenemos para largo."
4.- Finalment, i també a El País, un altre sobre despeses i impostos, de l'Enric Hernàndez. Propugna evitar els pressupostos que són "un galimatías indescifrable destinado a ocultar no pocas arbitrariedades en el empleo de nuestros impuestos".
Efectivament, sobretot si no es lliguen a estratègies coherents i comprensibles. He proposat en diverses ocasions predicar un "canvi cultural" per supeditar els pressupostos a la definició d'objectius i estratègies i al balanç de resultats de les activitats operatives. Vivim massa lligats a la cultura dels números que ho amaguen tot, incomprensibles per a molta gent ...
L'esforç del Conseller Castells, la programació presupostària, anava en aquest sentit. Hauria de buscar elements per poder-ne fer un petit balanç: va ... o no va ? Probablement quedi molt per fer !
1.- El País, en l'àmbit de la gestió i motivació del personal. Senzill, clar, directe. Curiós que vingui d'un directiu de Renfe ...
El problema d'aquestes polítiques és que no hi ha lloc pels amiguismes, pels clientelismes, per les dones, familiars i amics, pels mediocres llepaculs, ... Jo vaig predicar polítiques així al Consorci Sanitari del Maresme (cal que mimem el personal !). Resultat: varen dir-me que no era el moment, i em varen fer plegar ...
2.- La Vanguardia, sobre satisfacció, motivació i condicions de treball a l'Ajuntament de BCN:
3.- La simpàtica Maruja Torres, a El País setmanal del 26 de juliol, reflexiona sobre les polítiques empresarials de motivació, amb la conclusió que "lo único que motiva es ver que el trabajo bien hecho se aprecia y se recompensa; y que quienes meten la pata repetida e intencionadamente son penalizados. Por el contrario, nada desmotiva más que asistir a la continua escalada de los más inútiles, de los más pelotas y de los más dóciles. Hace demasiado tiempo que la mediocridad campa por sus respetos, y presumiblemente tenemos para largo."
4.- Finalment, i també a El País, un altre sobre despeses i impostos, de l'Enric Hernàndez. Propugna evitar els pressupostos que són "un galimatías indescifrable destinado a ocultar no pocas arbitrariedades en el empleo de nuestros impuestos".
Efectivament, sobretot si no es lliguen a estratègies coherents i comprensibles. He proposat en diverses ocasions predicar un "canvi cultural" per supeditar els pressupostos a la definició d'objectius i estratègies i al balanç de resultats de les activitats operatives. Vivim massa lligats a la cultura dels números que ho amaguen tot, incomprensibles per a molta gent ...
L'esforç del Conseller Castells, la programació presupostària, anava en aquest sentit. Hauria de buscar elements per poder-ne fer un petit balanç: va ... o no va ? Probablement quedi molt per fer !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada