Estava cantat: no a Sant Cugat ...

Catalunya té una vella aspiració: disposar d'una Agència Europea. L'Aznar va trencar la darrera gran oportunitat, en pactar amb Berlusconi i fer-nos perdre l'oportunitat d'acollir l'Agència de Salut Alimentària.

Barcelona va obtenir però, el 2007, ser seu de l'empresa comuna europea “Fusion For Energy”, que ha de coordinar el projecte ITER (Institut Tecnològic d'Energies Renovables) que es construirà a Europa, a Cadarache, al sud de França. Però és una empresa de gestió administrativa, amb poca rellevància "política".

Ara hi havia expectació per veure si Sant Cugat, amb una bona proposta, podria guanyar el "concurs" per acollir l'IET, tot i que estava cantat que no seria així. Des de fa anys, però sobretot des del 2002/2003 en que va concretar el procés d'ampliació, semblava clar que les noves Agències anirien cap als nous Estats membres.

Des d'aleshores, he predicat que calia adoptar una estratègia diferent. Molt difícilment guanyarem concursos d'aquestes característiques. Per tant, si volem obtenir una "agència" europea, una estratègia alternativa és construir-la "bottom-up", és a dir, generar un conjunt d'activitats europees, des d'aqui, que ens facin esdevenir, de facto, una referència operativa en el marc de la Unió.

Es tracta d'identificar àmbits on hi hagin oportunitats i dissenyar un pla estratègic a mig termini que permeti aconseguir aquest objectiu. No és fàcil, segur, però, probablement, sigui l'única manera realista d'intentar-ho.

He participat en diverses temptatives:

1) intentant convèncer els responsables del FORUM 2004 (F. Mascarell, ...), per mantenir els treballs iniciats en forma d'Observatori Europeu de les Cultures, que, aleshores, el Parlament Europeu volia crear;

2) amb responsables del 22@, de Telefònica, d'Universitats, … per crear un Centre de Transferència de Tecnologia entre administracions, i, després, una Agència europea per la cooperació regional en polítiques de recerca/desenvolupament/innovació;

3) amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, per crear primer un "cluster" pel multilinguisme, i, després, una Agència Europea de Llengües;

4) amb responsables del Departament de Governació i de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, per aprofitar l'antena de l'IEAP a Barcelona, el Centre Europeu de Regions, i consolidar-lo com una veritable agència amb vocació de jugar un paper de referència política en qüestions de governança "regional" (veure nota);

5) amb responsables de polítiques locals, especialment de la Diputació de Barcelona, perquè penso que en l'àmbit de la cooperació local hi ha un "forat" enorme que es podria explorar. Vegeu, per exemple, l'article sobre polítiques europees d'educació i governs locals.

El balanç de totes aquestes temptatives "romàntiques" ha estat més aviat nul ... Probablement no es donen les condicions per dissenyar i impulsar projectes d'aquest tipus: comprensió de les dinàmiques europees, consciència de les possibilitats i oportunitats, visió estratègica a mig termini, tàctiques no basades simplement en gestos mediàtics, capacitat de lideratge i de concertació entre els diferents partners concernits, voluntat, tenacitat, rigor, continuïtat, … potser més endavant !