Va presentar a New York la seva Fundació per a la Fe. L'article de La Vanguardia d'avui, és força aclaridor (cliqueu-hi a sobre per llegir-lo bé!).Blair sempre ha sigut un gran predicador, comunicador, ... i ara es veu que li encanta ser, també, manipulador de consciències. Segur que és molt més fàcil invocar "Deu" per prendre decisions complexes (declarar la guerra a l'Iraq, per exemple), que no pas jugar a fons la carta de la transparència i adoptar el compromís radical d'explicar les raons veritables que les justifiquen. Com ho fa el Bush, que també s'inspira molt en "Deu".
I per això és força coherent promoure l'enteniment entre les diferents religions: es tracta de potenciar un sindicat de manipuladors per defensar els seus interessos corporatistes. Encara que des de perspectives diverses, amb discursos i moralitats molt diferents, el què els uneix és la lluita contra el coneixement i la racionalitat, contra el progrés i l'autonomia de les consciències.
De tota manera, el seu discurs és brillant. Podeu llegir (en anglès ...) la seva intervenció a la catedral de Westminster, el passat 3 d'abril.
Hi ha qui intenta argumentar posicions, explicar el perquè de les opcions i estratègies. Els catalans ho estem fent ara proposant balances fiscals. A la Comissió Europea, jo intentava fer propostes coherents pensant en l'interès comuntari general. D'altres (algunes comunitats autònomes, alguns funcionaris), sembla que no necessiten arguments, idees: fan càlculs de poder, d'adhesions, d'aliances, de manipulacions. Predicar visions basades en la fe, en creences, en "irracionalitats", facilita les seves estratègies.
L'autor de l'article acaba amb una frase de Nietzsche: la fe és no voler saber la veritat de les coses ... Davant dels dubtes, en comptes d'atrevir-se a reflexionar, a pensar, a mirar les coses amb rigor i sentit comú, molts prefereixen aclucar els ulls i acceptar respostes fàcils: confien, tenen fe en les explicacions, en les interpretacions dels intermediaris de "Deu" ...
El JL Sampedro, en el seu llibre amb Valentí Fuster (La Ciencia y la Vida), que ja he citat en aquest blog, explica que, quan era petit, a les classes de catecisme els hi feien la pregunta: "Para qué nos creó Dios ?".
Aplicant una mica de sentit comú, segueix Sampedro: "la respuesta era categórica: para servirle y adorarle en esta vida y después gozarle en la otra. Naturalmente, con el tiempo comprendí el alcance de tamaña barbaridad. Me parece una afirmación tan monstruosa que en sí es suficiente para destruir la creencia en ese Dios. Imaginar que el Dios, creador de los cien millones de estrellas y demás, de pronto, un día se da cuenta y dice "anda, que no me adora nadie, a ver, necesito alguien que me adore", y entonces crea ese gusano que es el ser humano y le dice "adórame", es lo más impropio de la idea divina. Para eso no se necesita ser Dios, es una visión magnificada de ricachón de pueblo que exige adulación todas las mañanas" ...
AFEGIT el 24.06.08:
Un link a un article del Rafael Argullol, a El País del 22.06, que alerta de que Blair sigui nomenat president europeu segons el nou Tractat (si algún dia se'n aprova un de nou !)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada