Aprofitant el Dia Internacional dels museus, vàrem visitar amb la Montse els locals de la Fundació Jaume Vilaseca.Feia anys que en sentíem a parlar, però ha estat finalment aquest cap de setmana que ens hem decidit.
Experiència emotiva, recordant les nostres pròpies vivències: la Montse recordant la fàbrica dels seus pares, jo les meves experiències professionals a ca l'ALBO (constructors de circulars) i a ca l'ENRICH (productors de mitges), i, també, els anys del meu pare a can Molfort's.
Fa molts anys (abril'75), quan era profe d'organització industrial a l'Escola de FP Miquel Biada, vaig escriure quatre notes per promocionar un museu tecnològic, una "TECNOTECA".Pensava que un museu no pot limitar-se a ser un "magatzem de trastos vells", que ha de ser un instrument de formació i de promoció d'actituds científiques, progressistes, innovadores, que ajudi a entendre els canvis i les seves motivacions, que faciliti la comprensió de les interrelacions entre tecnologia, cultura, economia, relacions socials ...
Per tant un museu ha de ser una eina al servei de les polítiques tecnològiques i de productivitat d'un país, de les polítiques per promocionar el treball i la professionalitat de tots nosaltres.
L'esperit que anima als promotors del museu tèxtil de Mataró va força en aquesta línia: en el seu Butlletí n.14, de juliol de 2005, deien que el projecte ha de servir per d’ajudar a aprendre, a conèixer un procés industrial, ... per no oblidar la història, el progrés i el creixement com a ciutat, a rememorar la vida dels nostres pares i avis, la seva cultura, la manera de vestir-se, menjar... per valorar, en definitiva, el seu treball … per no oblidar d’on venim, … per fer-nos més coneguts com a ciutat, … el museu ha d'esdevenir un centre d’estudis, un arxiu de màquines: segurament, en aquests moments tenim, sense falsa modèstia, la col·lecció de maquinària del gènere de punt més important d’Europa ...
L'ICOM, promotor de la jornada, l'ha dedicada precisament aquest any a pensar els museus com a agents del canvi social i del desenvolupament , cridant a una mobilització conjunta innovadora per interpretar el passat des del present, i configurar un futur més brillant.
De totes maneres, de la visita d'ahir, el que més ens va impactar va ser l'entusiasme, la dedicació, l'acollida, la il·lusió del Pere i l'Esteva Vilaseca i del personal que cuida i fa créixer les bases del futur museu. I les màquines pedagògiques per ensenyar què és el punt, extraordinàries !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada