El passat cap de setmana vaig llegir el llibre del V. Fuster i del JL. Sampedro, La Ciencia y la Vida. En faré una nota, té coses interessants. Entre d'altres, i parlant de jubilacions forçades, el Sampedro diu que ... "es cierto que se pierden facultades, pero no es menos cierto que la acumulación de experiencias a lo largo de los años facilita una visión de las cosas y proporciona unas posibilidades de reflexión serena que no se tienen de joven ... es la memoria a corto plazo la que se deteriora con más facilidad, pero la percepción, la conceptualización, la inteligencia se mantienen mientras se estimule."Una prova evident, els articles de
l'Oriol Bohigas.
Uns retalls del
darrer:
Si aquestes reflexions les juntem amb les reflexions sobre els "
taps" de
l'Antoni Puigverd, sembla evident que el tema és complicat, i que falten
noves palanques, nous instruments, uns "sacatapus", per intentar redreçar el rumb de la nostra benvolguda societat catalana ...
Uns retalls del darrer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada