04 de maig 2006

Un altre mètode de consulta és possible !

Davant del futur referèndum sobre l'Estatut, s'estan escrivint pàgines i pàgines d'anàlisi i de comentaris sobre les postures i les propostes de cada grup polític, de cada col·lectiu, de cada ciutadà. Al passat referèndum sobre el projecte de Constitució europea, es va produir el mateix enrenou: la dificultat d'expressar amb un escuet SI o NO, la postura de cada votant davant propostes d'una complexitat evident.

Sembla mentida que després d'anys, de segles de democràcia, el mètode de consulta sigui tant poc elaborat, i obligui a donar la mateixa resposta a persones que tenen una visió absolutament contrària sobre la solució concertada i consultada. Qui era antieuropeu votava NO al referèndum sobre la constitució europea, igual que els federalistes extremadament europeistes. Ara, els centralistes antiautonomistes votaran NO, igual que els independentistes radicals.

I, a més dels dos anys que portem suportant el debat de l'Estatut, ara ens empassarem pàgines i pàgines elucubrant sobre el sentit possible dels vots d'uns i altres, i, després del referèndum, més pàgines i pàgines interpretant el rerafons del vot d'uns i altres. No ho entenc.

Fa ja molts anys (25), vaig tenir la satisfacció de "programar", de fer un programa informàtic per aplicar el famós mètode d'HONDT per calcular, en funció dels vots , els escons que cada grup obtenia a les eleccions municipals. Com moltes coses que fan els belgues, és relativament complex però serveix per trobar solucions equilibrades. Potser perquè he conviscut amb ells i he cooperat molt amb experts belgues, rigorosos, escrupulosos, em sembla que podríem trobar mètodes, per les consultes tipus referèndum, que permetessin expressar la posició ciutadana amb més rigor i precisió.

Ho intento: normalment, es sotmet a referèndum un projecte, una proposta, elaborada per diversos grups que representen interessos diferents, però que arriben a una posició concertada, després de debats més o menys llargs. Aquesta posició és un punt d'equilibri i no recull, lògicament, totes les aspiracions d'uns i altres.

I la ciutadania té reaccions diferents: uns pensen que la proposta s'ha quedat curta, d'altres que va massa lluny, d'altres que, bueno, què hi farem, millor això que rés ... Es poden identificar potser moltes posicions, amb molts matisos, però el mètode actual és rotundament simplista: SI o NO, "lo toma o lo deja", obligant a un cert nombre de ciutadans a forçar la seva posició o a fer equilibris com sembla estar fent ara la direcció d'ERC.

En la societat tecnològica i abundantment informatitzada, aquest mecanisme simple sembla ridícul. Si fa moltes dècades es va adoptar un mètode com el d'HONDT, perquè no imaginar-ne un pels referèndums ? Aquí va el mètode del Pep: senzill, explicable, comprensible i fàcil de computar.
Es tracta d'oferir als consultats, 5 opcions concretes enfront a les dues (SI o NO) actuals.
Aquestes:
NO, perquè va massa lluny, en vull molt menys
SI, però menys, hauria preferit no anar tant lluny ...
SI, m'está bé així
SI, però més, hauria preferit anar una mica més lluny ...
NO, perquè es queda molt curta, voldria anar molt més enllà

I la proposta sotmesa a referèndum passa si les tres opcions centrals, sumades, superen el 50% dels vots (o potser si superen el 60% dels vots ...). El mecanisme funciona, permet decidir clarament SI o NO a la proposta, però a partir de respostes matisades que respecten millor l'opinió, la posició de cada ciutadà. Amb un mecanisme així, l'expressió popular seria més rica, permetria als dirigents polítics comprendre millor el sentiment i les opinions dels ciutadans, ... i ens estalviaríem quilos d'articles d'experts interpretadors de la voluntat popular.

No sembla pas massa difícil, no ? Desconec com poden reaccionar els juristes. Jo m'ho miro des de la meva formació d'enginyer-sociòleg: instruments operatius per canviar les coses. Només em sembla que caldria voluntat i coratge.

1 comentari:

Vicenç Gasulla ha dit...

Ho estic llegint i em sembla molt clar i facilitador de recollir millor la opinió i que tingui molt més valor el resultat. Ha de ser senzill el mètode i aquest ho és.
En davant !