... respecte de les reflexions de l'Antoni Puigverd a La Vanguardia del dilluns 28 (dia dels innocents). Aprofita la crítica a la película Àgora, d'Amenábar, per atacar els progres laïcistes, que, diu, "adoctrinen, que pensen que tot el món ha de pensar com ells" (A mi no em va agradar la película: és espectacular, descriu uns fets, però no ajuda a entendre'ls, no explica el perquè passava el què passava).
L'Antoni Puigverd la considera com un producte emocional destinat a confirmar els prejudicis del "numeroso público que se cree progresista" ... com passava, diu, en els anys del "desarrollismo franquista", i critica el complex de superioritat moral que té, diu, el laïcisme, com tenia, diu el nacionalcatolicisme a Espanya (!).
Denuncia la manca de sentit crític del laïcisme per no reconèixer els fracassos de la revolució ilustrada dels segles XVIII, XIX i XX, ni les deformacions colossals del pensament racional, el nazisme i el Gulag rus, i afegeix, per demostrar la feblesa dels "racionalistes", que l'imperi de les emocions, a les antípodes de l'imperi de la raó, caracteritza el present europeu.
Parla de "empate de catecismos" i conclou dient que la crisi ideològica del nostre temps obliguen a un esforç de reconstrucció cultural: fe i raó no podran ignorar-se tan fàcilment com fins ara.
M'ha sobtat el to beligerant, "partidista", de defensa del creients religiosos, de la "fe", de "Déu" i del Gènesis (cita un autor que va dir que preferia "creer en Dios antes que en un bacilo" ...). No tinc coneixements ni capacitat per discutir-ne al seu nivell. Però em sembla que potser no té en compte que qui provoca reaccions antireligioses no són els creients i fidels, sinó les cúpules organitzades de les esglésies que es proclamen intermediàries de déu i que gestionen els ramats amb lògiques mercantilistes descarades.
No tinc cap problema, més aviat molt de respecte, a molts amics "religiosos" amb qui comparteixo molts dels seus valors bàsics (humanistes). Em costa entendre, de vegades, la seva manca de reacció contra la jerarquia que els lidera. Potser massa pobresa d'esperit i mansos de cor, poca fam i set de justícia.
No m'agrada el plantejament com a confrontació: "empate de catecismos" diu l'Antoni Puigverd. Ens hauríem de trobar tots en un gran objectiu: viure i conviure plegats, en una societat d'homes cada vegada més coneixedors de la realitat, menys influïts per supersticions i visions màgiques, menys submisos a cúpules dirigents, menys sotmesos a interessos corporatistes, en una societat d'homes autònoms, competents, responsables i solidaris.
No he tingut mai esperit de "penya". Disfruto quan guanya el Barça, fent la feina ben feta, amb imaginació, inteligència i ganes, ... però no sóc del Barça. M'esforço en mirar de ser socialista, però m'he esborrat de la "penya" que vaig ajudar a muntar a Mataró els anys '70. Per sobre dels interessos corporatistes, gregaris, hi ha els interessos del poble, dels humans.
Ja ho he escrit aquí moltes vegades: les creences, les emocions, les vivències personals són totes respectables. Però, per citar un exemple d'aquests dies, l'aclaparadora invasió de nensjesusos, maresdedeus, reis i pessebres, que inocula subreptíciament les tradicions cristianes i concepcions divines, la trobo insuportable. Malauradament, això dificultarà més endavant a molts joves una presa de consciència adulta sobre la nostra realitat, història i esdevenidor.
En aquest any "Darwin", Carl Safina, al NY Times (10.02.09) defensava que calia "matar" el darwinisme per impulsar l'evolucionisme: deia que "Darwin didn’t invent a belief system. He had an idea, not an ideology. The idea spawned a discipline, not disciples".
No hem de consolidar penyes, hem d'obrir les ments, amb curiositat, amb humilitat, deixant enrera catecismes corporatistes. Necessitem rigor, coherència, transparència ... i humil racionalitat ! I la racionalitat ben entesa necessita qüestionar, contínuament, el què sabem, el què fem i el què ens falta per conèixer !
L'Antoni Puigverd la considera com un producte emocional destinat a confirmar els prejudicis del "numeroso público que se cree progresista" ... com passava, diu, en els anys del "desarrollismo franquista", i critica el complex de superioritat moral que té, diu, el laïcisme, com tenia, diu el nacionalcatolicisme a Espanya (!).
Denuncia la manca de sentit crític del laïcisme per no reconèixer els fracassos de la revolució ilustrada dels segles XVIII, XIX i XX, ni les deformacions colossals del pensament racional, el nazisme i el Gulag rus, i afegeix, per demostrar la feblesa dels "racionalistes", que l'imperi de les emocions, a les antípodes de l'imperi de la raó, caracteritza el present europeu.
Parla de "empate de catecismos" i conclou dient que la crisi ideològica del nostre temps obliguen a un esforç de reconstrucció cultural: fe i raó no podran ignorar-se tan fàcilment com fins ara.
M'ha sobtat el to beligerant, "partidista", de defensa del creients religiosos, de la "fe", de "Déu" i del Gènesis (cita un autor que va dir que preferia "creer en Dios antes que en un bacilo" ...). No tinc coneixements ni capacitat per discutir-ne al seu nivell. Però em sembla que potser no té en compte que qui provoca reaccions antireligioses no són els creients i fidels, sinó les cúpules organitzades de les esglésies que es proclamen intermediàries de déu i que gestionen els ramats amb lògiques mercantilistes descarades.
No tinc cap problema, més aviat molt de respecte, a molts amics "religiosos" amb qui comparteixo molts dels seus valors bàsics (humanistes). Em costa entendre, de vegades, la seva manca de reacció contra la jerarquia que els lidera. Potser massa pobresa d'esperit i mansos de cor, poca fam i set de justícia.
No m'agrada el plantejament com a confrontació: "empate de catecismos" diu l'Antoni Puigverd. Ens hauríem de trobar tots en un gran objectiu: viure i conviure plegats, en una societat d'homes cada vegada més coneixedors de la realitat, menys influïts per supersticions i visions màgiques, menys submisos a cúpules dirigents, menys sotmesos a interessos corporatistes, en una societat d'homes autònoms, competents, responsables i solidaris.
No he tingut mai esperit de "penya". Disfruto quan guanya el Barça, fent la feina ben feta, amb imaginació, inteligència i ganes, ... però no sóc del Barça. M'esforço en mirar de ser socialista, però m'he esborrat de la "penya" que vaig ajudar a muntar a Mataró els anys '70. Per sobre dels interessos corporatistes, gregaris, hi ha els interessos del poble, dels humans.
Ja ho he escrit aquí moltes vegades: les creences, les emocions, les vivències personals són totes respectables. Però, per citar un exemple d'aquests dies, l'aclaparadora invasió de nensjesusos, maresdedeus, reis i pessebres, que inocula subreptíciament les tradicions cristianes i concepcions divines, la trobo insuportable. Malauradament, això dificultarà més endavant a molts joves una presa de consciència adulta sobre la nostra realitat, història i esdevenidor.
En aquest any "Darwin", Carl Safina, al NY Times (10.02.09) defensava que calia "matar" el darwinisme per impulsar l'evolucionisme: deia que "Darwin didn’t invent a belief system. He had an idea, not an ideology. The idea spawned a discipline, not disciples".
No hem de consolidar penyes, hem d'obrir les ments, amb curiositat, amb humilitat, deixant enrera catecismes corporatistes. Necessitem rigor, coherència, transparència ... i humil racionalitat ! I la racionalitat ben entesa necessita qüestionar, contínuament, el què sabem, el què fem i el què ens falta per conèixer !
Em va sorprendre la designació de 
