19 de novembre 2009

Ves per on, gràcies al LUIGGI ...

... millorarà la capacitat operativa de la Sindicatura de Comptes !

Tenen raó els opinadors que diuen que la corrupció és en l'ambient, en el paisatge.

Com és possible aquesta situació, ... i que no passi rés ?

Tots callaven, còmplices, sota la manta. El Síndic, constatant la seva impotència, la seva incapacitat de fer cumplir la Llei, perquè no feia un cop de puny sobre la taula i plantejava la qüestió: o hi anem en serio, o dimiteixo ?

(el ROTO, a El País, el 17.11.09)


L'article, de Jordi Barbeta, explica que el Codi Penal (llei orgánica 10/1995), en l'article 502, "tipifica como delito aquellas acciones u omisiones en que pueden incurrir autoridades y funcionarios por el hecho de obstaculizar las investigaciones de los órganos de de control externo, por negarse a transmitir documentación expedientes o informes que les sean solicitados o dilatar indebidamente el envío".










De tota manera, si, finalment, les normes s'apliquen, o es fan aplicar, amb condicionants contundents com el que planteja el president Montilla, estupendo !

M'encanta constatar que la tercera mesura que prepara el Govern, el debat al ple municipal dels Informes de la Sindicatura, era la que jo proposava, el 1996, quan treballava a la DG de la Comissió Europea que gestionava el Fons de desenvolupament regional (FEDER). En comptes d'ampliar el nostre equip d'auditors, semblava millor exigir mecanismes autònoms de control. A més de controlar l'ús dels fons estructurals, hauria servit per millorar les capacitats d'autocontrol dels governs regionals, per millorar la qualitat dels seus mecanismes democràtics. Ho vaig explicar als amics Joan Colom i Antoni Castells, que eran aleshores a les institucions comunitàries (Parlament i Tribunal de Comptes europeu).

La jerarquia d'aleshores a la DG REGIO (Landaburu, ...) no tenia encara suficient confiança en els governs estatals i regionals, i aquets governs no estàven tampoc per mesures tan "transparents". La meva proposta no va tirar endavant, malgrat anar en línia amb el què anomenàvem "capacity building". Resultat, més burocràcia ineficaç i costosa, i menys valor afegit europeu. I segueix plovent a BXL ...