De diversos articles sobre les darreres designacions al capdavant de la Unió Europea (Van Rompuy, Ashton), penjo aquestes dues idees, publicades a El País el 28.11.09, i que reflexen el meu pensament:
- una del Joan Majó, (article sencer):
De fet, és la mateixa reflexió que es va fer després dels nomenaments de Santer (1995-1999), de Prodi (1999/2004), i de Barroso (2004/ . . .): gent relativament grisa, obedient, respectuosa de la voluntat dels Estats membres ...
- l'altre de Timothy Garton Ash, sobre el què volen els europeus i l'estratègia general de la Unió Europea (article senser).
Aquí també hi ha semblança amb l'actitud ... dels catalans: cofois i decadents, que va dir l'Oriol Bohigas fa temps (mireu la nota al blog ).
És a dir, "al evitar tomar decisiones difíciles, Europa está tomando su propia decisión: está escogiendo un declive suave, lento y fragmentado ... todavía brillante y moderna, pero volviéndose poco a poco más oscura y decrépita ..."
- una del Joan Majó, (article sencer):De fet, és la mateixa reflexió que es va fer després dels nomenaments de Santer (1995-1999), de Prodi (1999/2004), i de Barroso (2004/ . . .): gent relativament grisa, obedient, respectuosa de la voluntat dels Estats membres ...
- l'altre de Timothy Garton Ash, sobre el què volen els europeus i l'estratègia general de la Unió Europea (article senser).Aquí també hi ha semblança amb l'actitud ... dels catalans: cofois i decadents, que va dir l'Oriol Bohigas fa temps (mireu la nota al blog ).
És a dir, "al evitar tomar decisiones difíciles, Europa está tomando su propia decisión: está escogiendo un declive suave, lento y fragmentado ... todavía brillante y moderna, pero volviéndose poco a poco más oscura y decrépita ..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada