Quina nit, la d'ahir, amb la Martine i el François !
Feia molt de temps que seguíem un debat polític d'una hora i mitja sense adormir-nos, sense decebre'ns o emprenyar-nos. Contents, a quarts d'onze varem anar al Café del Mar a fer un bocata, satisfets i contents !
Quina sana enveja ! Espanya i Catalunya podem ser campions del món en futbol, plens d'habilitat i inteligència. Però, políticament, cal assumir-ho, juguem a segona.
Potser seria bona idea fitxar per un temps el candidat que no surti diumenge. Que vingui a entrenar els socialistes locals !
Una organització exemplar, meticulosa, dirigida pel David Pujadás (petitet i nascut a BCN !),
i debats ben estructurats, ben debatuts, amb claredat, contundència i respecte mutu, animats pels periodistes de Le Monde i de France 2.
Em feia por que l'experiència de confrontar dos candidats del mateix partit no derivés cap a atacs personals i joc brut,
perjudicant-los a tots dos sota la rialla de la dreta sarkozyana. Pas du tout ! Respecte democràtic exemplar !
Molt pedagògics pel que fa els grans temes: capitalisme financer i especulatiu, paper de la banca, reconstrucció de la Unió Europea, crisi de l'euro, démondialisation/globalització regulada, ocupació, formes de governar, participació, ocupació, educació, immigració ... i reclamant un Estat estratega i el desenvolupament de polítiques industrials ! Amb dades precises, rigoroses, dominant la complexitat i la interrelació entre els diferents àmbits polítics.
Aquí, sota l'impuls de la cultura de dretes, i davant la incompetència/ignorància/incapacitat de la nostra esquerra governant, sembla que l'Estat només serveixi per contribuir al benestar de la gent, un Estat compassional en diu el tercer candidat, l'Arnaud Montebourg. És evident que amb visió, voluntat i coratge, una altra governança més eficaç, més justa i solidària és possible.
Varem dormir una mica més tranquils, pensant que, encara, hi ha qui té algunes idees inteligents per mirar de parar tot aquests merder.
Amb la Montse, nosaltres votaríem a la Martine ... que sembla més sensible a les problemàtiques i més dura amb els poderosos. El François sembla molt competent, però potser una mica "tou": la gauche molle, li diuen ...
Aprofito per penjar un document francés del 1993, que m'inspirava quan treballava a la política estructural de la Comissió Europea, i que conté propostes concretes per enfortir la intervenció estratègica de l'Estat !
Feia molt de temps que seguíem un debat polític d'una hora i mitja sense adormir-nos, sense decebre'ns o emprenyar-nos. Contents, a quarts d'onze varem anar al Café del Mar a fer un bocata, satisfets i contents !
Quina sana enveja ! Espanya i Catalunya podem ser campions del món en futbol, plens d'habilitat i inteligència. Però, políticament, cal assumir-ho, juguem a segona.
Potser seria bona idea fitxar per un temps el candidat que no surti diumenge. Que vingui a entrenar els socialistes locals !
Una organització exemplar, meticulosa, dirigida pel David Pujadás (petitet i nascut a BCN !),
i debats ben estructurats, ben debatuts, amb claredat, contundència i respecte mutu, animats pels periodistes de Le Monde i de France 2.
Em feia por que l'experiència de confrontar dos candidats del mateix partit no derivés cap a atacs personals i joc brut,perjudicant-los a tots dos sota la rialla de la dreta sarkozyana. Pas du tout ! Respecte democràtic exemplar !
Molt pedagògics pel que fa els grans temes: capitalisme financer i especulatiu, paper de la banca, reconstrucció de la Unió Europea, crisi de l'euro, démondialisation/globalització regulada, ocupació, formes de governar, participació, ocupació, educació, immigració ... i reclamant un Estat estratega i el desenvolupament de polítiques industrials ! Amb dades precises, rigoroses, dominant la complexitat i la interrelació entre els diferents àmbits polítics.
Aquí, sota l'impuls de la cultura de dretes, i davant la incompetència/ignorància/incapacitat de la nostra esquerra governant, sembla que l'Estat només serveixi per contribuir al benestar de la gent, un Estat compassional en diu el tercer candidat, l'Arnaud Montebourg. És evident que amb visió, voluntat i coratge, una altra governança més eficaç, més justa i solidària és possible.
Varem dormir una mica més tranquils, pensant que, encara, hi ha qui té algunes idees inteligents per mirar de parar tot aquests merder.Amb la Montse, nosaltres votaríem a la Martine ... que sembla més sensible a les problemàtiques i més dura amb els poderosos. El François sembla molt competent, però potser una mica "tou": la gauche molle, li diuen ...
Aprofito per penjar un document francés del 1993, que m'inspirava quan treballava a la política estructural de la Comissió Europea, i que conté propostes concretes per enfortir la intervenció estratègica de l'Estat !
2 comentaris:
T'has fixat en la diferència de currículums entre la majoria de polítics europeus i els nostres? Aquí, sembla, que qualsevol s'hi pot posar. Errades de la nostra cosntrucció democràtica.
En Joan em diu que soc masoquista, però m'he llegit el CV de tots els membres de la llista de la Chacón. Excepte dos o tres (Rangel ...), la resta sembla que els hagin triat per anar a Madrid a escoltar i passar apunts ... per si algú, potser, se'ls vol llegir !
Publica un comentari a l'entrada