Visita interessant al Parc, per constatar:
1/ que organitzen una gran quantitat d'activitats, i deu ser un motor viu, significatiu, pel progrés cultural, social, tecnològic, científic de la zona;
2/ l'extraordinària "joguina", imitant una pala mecànica per moure sorra;
3/ el simpàtic detall dels molins: l'antic (que encara fabriquen a Montblanc !), i el modern (que es pot tocar per copsar la seva grandària). Una gentil assistent en pràctiques, em va explicar que aquells "artificios", amb el vent, giraven, se movían ...
4/ que no han oblidat Darwin, tot i que (com aquí a Mataró), no han previst xerrades sobre el gran impacte social i cultural de les seves teories ... Sortosament, el dimècres 11, Ventura&Coromina publicàven aquesta postal a La Vanguardia !
i 5/ que, probablement, molts espais de "comunicació" d'informació, amb grans fotos, algunes pantalles de televisió i alguns ordinadors, ja no responen al context tecno-cultural en el que viuen i interactuen la majoria dels joves visitants: si no hi ha objectes "a tocar" (com ara el gran esquelet de dinosaure), probablement la informació passa millor quan un busca sol o en petits grups, de manera autònoma, amb l'ordinador i l'internet ...
Per exemple, al pabellón de al-Andalus, sobre la ciència, els coneixements i la tecnologia musulmana de l'època, molt interessant, hi ha bàsicament imatges i petits objectes (amb funcions no evidents, que cal explicar). Probablement seria més útil comunicar els continguts sense tanta espectacularitat. De fet, tantes grans imatges, tants espais, distreuen més que concentren els grups de joves visitants !
Potser caldria pensar en petites sales polifuncionals per explicar o demostrar les innovacions científiques i tècniques: de fet, al Parque, ja n'hi han !
Però la temptació de l'espectacularitat, de lo grandiós i vistós, és molt valorat pels dirigents polítics. El 1986, quan era a Madrid amb el Majó, em varen oferir dirigir el Museu de les Ciències de l'Expo'92 de Sevilla. No vaig acceptar perquè el pressupost (enorme), era dins del capítol "acciones de prestigio". Em va semblar que els interessava més impactar els visitants que no pas transmetre valors científics (observació, rigor, mètode, qüestionament sistemàtic, ...).
A mitjans dels '90, varem visitar el FUTUROSCOPE, a Poitiers, i varem constatar que l'espectacularitat distreia, mitificava i desviava. El Parc era (és) un enorme atractiu turístic per la zona, però poc eficaç com a instrument de promoció de les necessàries d'actituds científiques i tecnològiques (Joan Cornet, a qui encanta encantar la gent, en va sortir-ne encantat ...). Per exemple, la visita no servia per entendre concretament què era i com podria funcionar l'internet, que aquell any feia els seus primers passos obert a tothom. Domènec Font, el 2004, a El País, va fer un simpàtic i divertit article sobre els museus, criticant aquest tipus de deriva: apeaderos culturals per a turisme de masses, centres cívics, bomboneras feriales ...
Tornant a la idea de les "petites sales", anoto aquí, pel record, una petita proposta meva de 1975, que anomenava TECNOTECA, molt diferent dels "magatzems de trastos vells" (dels "tanatoris" dels que parla el Domènec Font), sinó un espai, un instrument de divulgació i de promoció de les innovacions tecnològiques passades (on, què, com, perquè, impacte, ...), i, sobretot, per intuïr les que venen. Els successius governs locals de Mataró no em varen fer cas ...
Després, a finals dels '80, a l'època de l'ICT, volíem organitzar cafès tecnològics per divulgar innovacions i afavorir la necessària prospectiva, en sales obertes dotades de "potents" mitjans de comunicació i de demostració (malgrat que internet encara trigaria 5 o 6 anys a explotar !). La meva anada cap a BXL va parar l'iniciativa. Però, amb el temps, al 22@ , el Miquel Barceló va impulsar els "breakfasts tecnològics", esmorzars matiners mensual, amb un èxit cert. Però les gelosies polítiques que va despertar tot el projecte 22@ li va costar car: el nou regidor Jordi Williams s'en va apropiar ...
Pensant ara en el TECNOCAMPUS, amb pocs calers, una visió clara, molta voluntat, imaginació i treball, probablement es podria dissenyar un espai tecnològic amb molta activitat divulgadora molt flexible, molt progressivament adaptable a l'evolució tecnològica trepidant. Per contrast, el "museu" tèxtil que s'està gestant, necessita, ell sí, ser magatzem. Tot i això, els Vilaseca pensen, amb il•lusió, donar-li també, una perspectiva oberta de reflexió cap el futur.
1/ que organitzen una gran quantitat d'activitats, i deu ser un motor viu, significatiu, pel progrés cultural, social, tecnològic, científic de la zona;
2/ l'extraordinària "joguina", imitant una pala mecànica per moure sorra;
3/ el simpàtic detall dels molins: l'antic (que encara fabriquen a Montblanc !), i el modern (que es pot tocar per copsar la seva grandària). Una gentil assistent en pràctiques, em va explicar que aquells "artificios", amb el vent, giraven, se movían ...
4/ que no han oblidat Darwin, tot i que (com aquí a Mataró), no han previst xerrades sobre el gran impacte social i cultural de les seves teories ... Sortosament, el dimècres 11, Ventura&Coromina publicàven aquesta postal a La Vanguardia !i 5/ que, probablement, molts espais de "comunicació" d'informació, amb grans fotos, algunes pantalles de televisió i alguns ordinadors, ja no responen al context tecno-cultural en el que viuen i interactuen la majoria dels joves visitants: si no hi ha objectes "a tocar" (com ara el gran esquelet de dinosaure), probablement la informació passa millor quan un busca sol o en petits grups, de manera autònoma, amb l'ordinador i l'internet ...
Per exemple, al pabellón de al-Andalus, sobre la ciència, els coneixements i la tecnologia musulmana de l'època, molt interessant, hi ha bàsicament imatges i petits objectes (amb funcions no evidents, que cal explicar). Probablement seria més útil comunicar els continguts sense tanta espectacularitat. De fet, tantes grans imatges, tants espais, distreuen més que concentren els grups de joves visitants !
Potser caldria pensar en petites sales polifuncionals per explicar o demostrar les innovacions científiques i tècniques: de fet, al Parque, ja n'hi han !
Però la temptació de l'espectacularitat, de lo grandiós i vistós, és molt valorat pels dirigents polítics. El 1986, quan era a Madrid amb el Majó, em varen oferir dirigir el Museu de les Ciències de l'Expo'92 de Sevilla. No vaig acceptar perquè el pressupost (enorme), era dins del capítol "acciones de prestigio". Em va semblar que els interessava més impactar els visitants que no pas transmetre valors científics (observació, rigor, mètode, qüestionament sistemàtic, ...).
A mitjans dels '90, varem visitar el FUTUROSCOPE, a Poitiers, i varem constatar que l'espectacularitat distreia, mitificava i desviava. El Parc era (és) un enorme atractiu turístic per la zona, però poc eficaç com a instrument de promoció de les necessàries d'actituds científiques i tecnològiques (Joan Cornet, a qui encanta encantar la gent, en va sortir-ne encantat ...). Per exemple, la visita no servia per entendre concretament què era i com podria funcionar l'internet, que aquell any feia els seus primers passos obert a tothom. Domènec Font, el 2004, a El País, va fer un simpàtic i divertit article sobre els museus, criticant aquest tipus de deriva: apeaderos culturals per a turisme de masses, centres cívics, bomboneras feriales ...
Tornant a la idea de les "petites sales", anoto aquí, pel record, una petita proposta meva de 1975, que anomenava TECNOTECA, molt diferent dels "magatzems de trastos vells" (dels "tanatoris" dels que parla el Domènec Font), sinó un espai, un instrument de divulgació i de promoció de les innovacions tecnològiques passades (on, què, com, perquè, impacte, ...), i, sobretot, per intuïr les que venen. Els successius governs locals de Mataró no em varen fer cas ...
Després, a finals dels '80, a l'època de l'ICT, volíem organitzar cafès tecnològics per divulgar innovacions i afavorir la necessària prospectiva, en sales obertes dotades de "potents" mitjans de comunicació i de demostració (malgrat que internet encara trigaria 5 o 6 anys a explotar !). La meva anada cap a BXL va parar l'iniciativa. Però, amb el temps, al 22@ , el Miquel Barceló va impulsar els "breakfasts tecnològics", esmorzars matiners mensual, amb un èxit cert. Però les gelosies polítiques que va despertar tot el projecte 22@ li va costar car: el nou regidor Jordi Williams s'en va apropiar ...
Pensant ara en el TECNOCAMPUS, amb pocs calers, una visió clara, molta voluntat, imaginació i treball, probablement es podria dissenyar un espai tecnològic amb molta activitat divulgadora molt flexible, molt progressivament adaptable a l'evolució tecnològica trepidant. Per contrast, el "museu" tèxtil que s'està gestant, necessita, ell sí, ser magatzem. Tot i això, els Vilaseca pensen, amb il•lusió, donar-li també, una perspectiva oberta de reflexió cap el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada