23 d’octubre 2007

Sort ??? Saludem la dignitat i el coratge del Pasqual !

No volia escriure sobre el Pasqual, perquè els diaris li han dedicat planes i planes.
Molt interessant tot plegat, un gest molt digne el seu, reconegut i agraït per tothom !

Guardo els retalls de tots els diaris, per respecte a la notícia escrita, ... tot i que quan calgui els buscaré en el meu del.icio.us / molsosa o en les hemeroteques de la web.

Però hi ha un gest que voldria penjar aquí: la trucada del Zapatero, que va donar ànims al Pasqual i li va desitjar "tota la sort del món" ...

Reconec que les referències a la sort m'enerven: molta gent desitja sort davant de reptes i dificultats, molts periodistes es despedeixen desitjant sort als oients o televidents.

Una locutora, d'una emissora belga, deia, en acabar el programa matinal, "... i tot allò que tingueu de fer avui, feu-ho bé". I jo anava a la feina amb una mica més de moral !

Fa uns anys, em vaig assabentar que el president americà Thomas Jefferson deia, en to irònic, que creia força en la sort, i que havia constatat que, com més treballava, més sort tenia ! (mireu una nota penjada el passat 15 de maig 2007)

Les declaracions del Pasqual van en aquest sentit: treballar, ajudar, organitzar, cooperar, ... després dels Jocs i de l'Estatut, ara per l'Alzheimer, començant per crear una xarxa com la dels EUA !

Antoni Puigverd, a La Vanguardia del diumenge, li reconeixia l'optimisme de la voluntat enfront del pessimisme de la intel·ligència ...
Cal una gran ajuda per tots aquells que pateixen aquesta malaltia, per tots els que la patiran, i, sobretot, pels familiars i amics dels malalts que pateixen aquesta degeneració de la capacitat comunicativa entre neurones ...

Arturo San Agustín, a El Periódico del diumenge, escribia (amb el tìtol Benvingut al combat), que, a més a més de la investigació, són urgents, molt urgents, centres especialitzats en aquesta maladia que alliberin les families d'un suplici que només les economies doméstiques molt pròsperes poden suportar: Investigació, sí, però també, alhora, centres !


Nosaltres tenim a la Joana.

La recordem amb un respecte profund, i admirem la capacitat del Quim de ser al seu costat quan cal i cuidar-la.
Aquí la veiem al museu FOLON, prop de BXL, quan van venir a veure'ns el 2001.