He parlat amb la Magda aquest matí: trobo a faltar poder compartir idees i situacions amb el Quico. Des que em va explicar el seu viatge a Albània, on va veure jugar bàsquet a les esglésies, vàrem sintonitzar. Eren els temps de construcció del PSC, a mitjans dels '70.L'altre dia, a la radio, Pere Portabella es definia com a incorrecte compulsiu, com un radical eufòric. El Quico era molt així ! L'eufòria de la banda tocant en el seu comiat, difícilment l'oblidarem mai els seus amics !
I avui he pensat en ell per imaginar com podríem ser compulsivament incorrectes i eufòricament radicals en rebre la invitació al sopar d'inici de curs del PSC ... que es fa a la seu de la Hermandad Nuestra Señora del Rocío.
Hòstia, Quico, t'enyoro !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada