la sort

El Barça no va tenir sort davant del Betis ... si la rematada de l'Eto'o, de chilena, a pase del Ronaldinho, no la para de casualitat el porter, aquest gol hagués escampat virtualment arreu via YouTube, i el Barça seria lider amb moral.
Uns quants centímetres a dreta o a esquerra, i els discursos serien molt diferents ...

Però tornant a la sort, hi ha molta gent que desitja sort, fins i tot als polítics.
A mi m'agrada recordar-los-hi el què deia Thomas Jefferson:
Crec bastant en la sort, i he constatat que, com més treballo, més sort tinc !

Al costat d'aquesta reflexió, en tenia penjada un'altra al blog de suro del menjador.
És del Juan Luís Cebrián, de fa uns anys, i deia que quienes hemos pasado el ecuador de la edad, sabemos muy bien que vivir es proponer, proyectar, crear ...
Lo único que nos pertenece es el futuro, nunca el pasado.
Lejos de regodearnos en lo que fuimos o pregonar lo que somos, nuestra obligación es tratar de adivinar lo que seremos.

Jo l'havia matitzat dient que la nostra obligació es imaginar el què volem ser !
I ara fa uns mesos, comentant aixó amb uns amics sopant, hi vaig afegir que la nostra obligació, també, és predicar-ho, proposar-ho, fer pedagogia !!

(que consti ...)