En el marc de les XIII Jornades de la Unió Europea que organitza la Diputació de Barcelona, ahir al matí es va fer una taula rodona sobre aquest tema, moderada pel Xavier Tiana i amb la participació de Jaume Masdeu, director de Canals Informatius de la CCRTV, de Maria Dolors Renau, psicòloga i política, i de Margarita Rivière, periodista i escriptora.
Dues idees interessants, que comparteixo absolutament:
- d'en Jaume Masdeu (amb qui havia compartit molts partits de futbol-sala, a Brussel·les, contra periodistes portuguesos !), que ha explicat moltes coses interessants sobre la situació i les perspectives (dels bessons polacs fins la bona "entente" entre Sarkozy, Brown i Merkel ...), moderadament optimistes segons ell, i que ha destacat l'interès que tindria per la consolidació del projecte europeu poder donar un somni als ciutadans europeus;
- de la Margarita Rivière, molt amena, clara i directa, preocupada pel creixent passotisme dels ciutadans davant situacions d'impotència, davant de fets i realitats complexes i desconegudes, i que ha proposat potenciar els esforços per tal de que els ciutadans puguin descobrir i comprendre cada cop més aquesta diversa complexitat. Amb intervencions tipus Erasmus !
Com que ja fa temps que predico la idea d'orientar les iniciatives europees cap a la promoció de la cooperació entre ciutadans, la cooperació entre professionals, entre gestors, dirigents, funcionaris, etc., multiplicant els pressupostos i creant els instruments europeus adequats, com ara agències operatives de suport (vegeu moltes de les notes guardades a la carpeta sobre la Unió Europea), he fet una petita intervenció a la Jornada.
M'ha sembla adient proposar concebre, estructurar, aquest somni necessari, al voltant de la idea de ciutadans que cooperen, buscant un eslògan, una idea-força clara i engrescadora.
Des de fa dècades, ja hi ha hagut molta cooperació, molts intercanvis, no només via Erasmus. A la meva època, calculàvem que via el programa Leonardo da Vinci, per exemple, més de 10.000 "partenaires" (escoles, centres, experts, ...) havien treballat plegats ... en molts casos per obtenir finançament per iniciatives molt interessants, certament.
Ara es tractaria de posar la cooperació, com a valor, com a objectiu principal, al centre de les iniciatives, deixant enrera els complicats processos administratius de selecció, finançament i control, i crear estructures, mecanismes operatius, amb els recursos necessaris, que facilitessin, massivament, a nivell europeu, identificar i acompanyar persones, empreses, organismes, hospitals, escoles, ... interessades en intercanviar, en descobrir, en comprendre la diversitat de situacions, de cultures, ... i d'interessos !
Dues idees interessants, que comparteixo absolutament:
- d'en Jaume Masdeu (amb qui havia compartit molts partits de futbol-sala, a Brussel·les, contra periodistes portuguesos !), que ha explicat moltes coses interessants sobre la situació i les perspectives (dels bessons polacs fins la bona "entente" entre Sarkozy, Brown i Merkel ...), moderadament optimistes segons ell, i que ha destacat l'interès que tindria per la consolidació del projecte europeu poder donar un somni als ciutadans europeus;
- de la Margarita Rivière, molt amena, clara i directa, preocupada pel creixent passotisme dels ciutadans davant situacions d'impotència, davant de fets i realitats complexes i desconegudes, i que ha proposat potenciar els esforços per tal de que els ciutadans puguin descobrir i comprendre cada cop més aquesta diversa complexitat. Amb intervencions tipus Erasmus !
Com que ja fa temps que predico la idea d'orientar les iniciatives europees cap a la promoció de la cooperació entre ciutadans, la cooperació entre professionals, entre gestors, dirigents, funcionaris, etc., multiplicant els pressupostos i creant els instruments europeus adequats, com ara agències operatives de suport (vegeu moltes de les notes guardades a la carpeta sobre la Unió Europea), he fet una petita intervenció a la Jornada.
M'ha sembla adient proposar concebre, estructurar, aquest somni necessari, al voltant de la idea de ciutadans que cooperen, buscant un eslògan, una idea-força clara i engrescadora.
Des de fa dècades, ja hi ha hagut molta cooperació, molts intercanvis, no només via Erasmus. A la meva època, calculàvem que via el programa Leonardo da Vinci, per exemple, més de 10.000 "partenaires" (escoles, centres, experts, ...) havien treballat plegats ... en molts casos per obtenir finançament per iniciatives molt interessants, certament.
Ara es tractaria de posar la cooperació, com a valor, com a objectiu principal, al centre de les iniciatives, deixant enrera els complicats processos administratius de selecció, finançament i control, i crear estructures, mecanismes operatius, amb els recursos necessaris, que facilitessin, massivament, a nivell europeu, identificar i acompanyar persones, empreses, organismes, hospitals, escoles, ... interessades en intercanviar, en descobrir, en comprendre la diversitat de situacions, de cultures, ... i d'interessos !
Interessants dues intervencions més: una (Educació/Generalitat) per dir que ara els nens volen obrir-se i conèixer el món, més enllà d'Europa, i l'altre (Girona/Ajuntament) per advertir que cal començar a cooperar, compartir i fer xarxes ... a casa nostra !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada