Dinar per l'innovació, pel canvi !

He dinat amb vells amics que han contribuït notablement a alguns dels projectes tecnològics estrella del nostre país. Desanimats: l'ambient general on es mouen (la Universitat), és conservador, reaccionari als canvis, corporatista ...
Hem discutit de innovació, de com promoure-la, de quines eines utilitzar ...
M'ha semblat que estàvem d'acord en què la innovació en les organitzacions és un procés cultural, social. No vol dir comprar més màquines, més eines, més programes, utilitzar més webs o més portals ... Innovar vol dir imaginar maneres més eficients i/o eficaces de fer les coses, provar-les, experimentar, concertar voluntats pel canvi.

I torna, encara, la vella qüestió: Perquè els funcionaris haurien de tenir interès en innovar, en ser més eficaços, en canviar, en millorar els mètodes de treball, els procediments ? Com es pot motivar la gent ? Quins estímuls, quines incitacions, quins mecanismes de recompensa als innovadors ? Fins avui, el règim de la funció pública no preveu gairebé cap mecanisme útil per incitar bons comportaments ni per penalitzar comportaments no adequats.

El nou Estatuto Básico del Empleado Público no aporta gaire cosa. La Generalitat (Secretaria de Funció Pública i Modernització de l'Administració), tenint en compte les propostes del Llibre Blanc de la Funció Pública i l'Informe sobre Bon Govern i Transparència (ambdós del 2005), està elaborant normes que poden facilitar el necessari canvi cultural.

La normativa és una condició necessària, però el què cal és una forta voluntat política per promoure aquests canvis: prioritzar i promoure la reflexió, la concepció de millores, provar-les, donar suport a l'experimentació, innovar, aplicar els resultats, córrer riscos, no tenir por al "soroll", a les crítiques ... Si el què predominés fos l'adulació a la jerarquia, la lleialtat a-crítica, la fidelitat corporatista, la protecció dels amics, ... poca innovació tindríem.

Aprofito per recordar una anècdota que explicava un expert en desenvolupament de l'OCDE fa ... gairebé 40 anys ! Explicava que en un país africà, havien escollit "comme Ministre du Plan leur plus grand poète national … (perquè) l'essentiel était de chanter le Plan, susciter le mythe animateur qui permettait de sortir du cycle vicieux du sous-développement et de créer un objet, de donner un but à un effort en commun de transformation" … (es tractava de) trouver le moyen de se réunir tous ensemble autour d'un projet de civilisation qui ne soit pas seulement le profit et la recherche de la publicité mais qui soit réellement la tentative de créer ensemble une société responsable animée à tous les niveaux par des hommes solidaires et devenant chaque jour de plus en plus responsables (i acabava dient que) … il n'y a pas de productivité sans une adhésion psychologique et morale de tous ceux qui ont à travailler à l'accroissement de la productivité" (En aquella època, la qüestió era la productivitat. Ara l'innovació pretén fer canvis per ser més productius …)

Doncs això: una prioritat fonamental, un projecte coherent, una voluntat forta i una prèdica adequada !