més sobre els 25 anys de la primera informatització ...

... de la gestió municipal a Mataró (vegeu també la nota del 9 de maig ! )
Després de l'article del Manel Cusachs, TV Mataró prepara un petit reportatge. Jo els hi he passat unes notes.
Aquí les teniu

( amb un troç de "programa" com els que teniem de "rascar"
... i que sovint oblidem, parlant només dels espectaculars avenços del "hardware"):

Ara fa 25 anys, efectivament, que el primer ordinador municipal va començar a funcionar a l'Ajuntament de Mataró. El Manel Mas, regidor d'Hisenda, havia fet la primera "inseminació", l'octubre de 1980, i, al cap de 8 mesos, el maig del 1981, el part es va produir, i el primer ordinador (gros com dues neveres d'ara ...), va entrar a l'Ajuntament.

Hi ha moltes coses a explicar, moltes comparacions a fer (capacitat, costos, programació, ...), moltes anècdotes i reaccions a recordar (estarem controlats, deia el Manuel Cusachs). Aquí teniu unes primeres reflexions sobre aquella "efemèrides":

Una: la operació va donar resultats força positius (no està bé que ho digui jo, però hi ha dades, documents i consens ...), gràcies a una voluntat clara i decidida, a una direcció valenta i coratjosa, del regidor d'Hisenda Manel Mas i de l'alcalde Majó, que van donar suport a tot el procés innovador, en un context tecnològic àrid i desconegut. Hi ho vàrem fer amb la meitat del pressupost previst (7 milions de pessetes i no 15), i en la meitat del termini (un any, no dos) !

Dues: el procés d'anàlisi de la oferta existent, la definició de les estratègies possibles (fer-nos-ho sols o contractar un "paquet" i fer camí amb altres ajuntaments), la selecció de la millor opció possible, i la resistència als lobbys (la gestió de la pressió exercida per IBM va ser magistralment conduïda per l'alcalde Majó), van poder ser fetes amb gran rigor i transparència, evitant solucions fàcils o conservadores.

Tres: la motivació, la il·lusió, la implicació dels més directament responsables de la implantació de la nova eina i dels nous mètodes de treball (el Pep Canal, el Xevi Esquerra, el Jordi Grau, la Maria Bosch, ...), va engrescar tots els funcionaris municipals. Tot i que, malgrat els esforços del Pep, de l'Assumpta París i de la Montse Estrader, la comptabilitat municipal no va despegar fins que la Consuelo Ontoria va superar la desconfiança a la màquina en veure que l'ordinador coneixia el seu nebot. En canvi, el padró d'habitants, el de contribuents, van arrencar amb força gràcies al simpàtic equip de les "gravadores" que varen digitalitzar i verificar tones de fulls i de rebuts, ajudant a l'Ernest Siquier, a la Montse Vinyoles i al personal d'Hisenda i Recaptació ...

Quatre: la complicitat buscada amb els ciutadans. La informàtica era una eina desconeguda, mitificada. Nosaltres vàrem intentar evitar els grans discursos, mostrant la seva utilització concreta i pràctica, amb dades senzilles, personals, del padró i dels "objectes tributaris". Vàrem organitzar campanyes de sensibilització, vàrem fer trameses personalitzades, amb informació detallada de cada ciutadà/contribuent, vàrem assumir amb humilitat els errors i disfuncionaments passats, varen passar per la sala de màquines centenars d'alumnes de batxillerat. Després de la campanya "Esteu ben empadronats ?", el Pellofa del 1982, com a bon ciutadà, va passar per l'Ajuntament, només arribar a la ciutat, el febrer, per veure si estava ben empadronat ! (per cert, busco desesperadament a qui feia de Pellofa aquell any !).

Cinc: cal reconèixer i agrair la visió i decisió dels dirigents de SECOINSA, el proveïdor públic de l'INI, que havien apostat per subministrar una solució integrada i estàndard per la gestió municipal. Això ens va facilitar enormement la tasca. Curiosament, ara, 25 anys després, i en sectors claus, manquen opcions estratègiques com aquella.

Sis: la cooperació amb altres ajuntaments, feta possible per haver optat per una solució compartida. Grups de treball, visites, intercanvis d'experiències, molts ajuntaments com nosaltres vàrem compartir idees, neguits, satisfaccions: Girona, Manresa, Sabadell, Vilafranca, Sant Boi ... Anualment, grans i petits, ens trobàvem tots en les JIAL (les jornades de informàtica per l'administració local).

Set: la col·laboració amb els primers passos de la informatització de l'antic Hospital. Gravant els famosos P10's de l'època, per fer estadístiques de gestió pel JMª Teniente i les fitxes per la recerca que pilotava el Carlos Alberto González, tot amb la il·lusió i predisposició de la Cristina Mas.

Vuit: les dificultats d'anar més enllà, de començar a tractar informàticament els expedients municipals. Amb eines molt limitades, vaig intentar desenvolupar un sistema propi ... però vàrem "tocar os", el secretari Fenés no ho veia clar, i vaig anar a predicar l'experiència des de Madrid, amb el Joan Majó al Ministeri d'Indústria, ben assistit pel Josep Fradera, amb qui, compartint pis, vàrem poder constatar lo lluny que estàvem del centre ...