19 de maig 2006

la participació catalana a la Unió Europea ...

... en el projecte de nou Estatut
1. Comencem per aclarir que la participació d'una "nacionalitat" com Catalunya (una gran regió, vista des de BXL), és complexa per les pròpies característiques de la Unió, per la pròpia complexitat espanyola, ... i per la inexperiència relativa, lògica, encara, dels nostres dirigents a participar activament en el funcionament comunitari.

2. Seguim, explicant que, fins el 2004, la participació catalana era molt difícil per l'actitud del Govern de l'Estat, que, d'alguna manera, "menystenia" el fet regional/autonòmic espanyol, i especialment el català ... Aquest era el panorama:
la via de Madrid era pràcticament inexistent, quan no suposava una barrera ... i la participació catalana es centrava bàsicament en el lobby envers la Comissió Europea, i l'acció dels eurodiputats.














3. Amb el canvi de Govern a Madrid, les coses canvien radicalment: el nou Govern socialista té una concepció ben diferent de l'Estat i demostra una voluntat decidida de coordinació i de cooperació amb les Comunitats autònomes, que es tradueix pels anomenats acords sobre la CARCE, la Conferència pels Afers Relacionats amb Europa.

4. Aquests acords signifiquen un canvi en l'espai de participació autonòmica a la Unió Europea: Un espai ric, complex, difícil, que exigeix un canvi accelerat de mentalitats i de pràctiques polítiques, i una adaptació de les administracions autonòmiques.














5. En aquest context, el nou Govern català sorgit del Pacte del Tinell, es troba davant d'un repte esperat, volgut, però difícil. El Govern de la Generalitat, doncs:
- adopta una nova visió:
els catalans no podem limitar-nos a ser només beneficiaris, hem de ser més actors, més partíceps, les polítiques europees no són polítiques exteriors, la Unió és un nivell administratiu i polític més … i, per tant, hem de tenir una implicació activa en la formació de la voluntat de l'Estat, hem de reforçar la coordinació i la cooperació amb
les altres comunitats autònomes
- es dota de més capacitats d'actuació:
es crea la Delegació del Govern a BXL, es reforça la capacitat dels Departaments, s'assegura més coordinació interna, s'impulsa la vetlla prospectiva sobre les iniciatives i polítiques europees, i s'adequa l'instrument tècnic operatiu principal, el PCpE (Patronat Català pro Europa) a les noves exigències.


6. Arribem al Projecte de nou ESTATUT: què diu sobre la participació catalana a la Unió Europea ?

a/ TRACTATS DE LA UNIÓ EUROPEA:
La Generalitat ha d’ésser informada i té dret a participar en les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea … (art. 185)

b/ FORMACIÓ DE LES POSICIONS DE L’ESTAT davant la Unió Europea:
L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada … i la Generalitat hi ha de participar de manera bilateral o en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin, segons els tipus d'afers i les competències … (art. 186)


c/ PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I ORGANISMES EUROPEUS:
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles que tractin afers de la seva competència, en la designació de representants de la representació permanent, i pot, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans (Consell de Ministres i òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió) (art. 187).

El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú (art. 187) … i en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea (art. 188).


d/ DESENVOLUPAMENT I APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI
… i GESTIÓ DELS FONS EUROPEUS

La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències (art. 189) … i gestiona els fons europeus en matèries de la seva competència (art. 190).

e/ ACCIONS DAVANT EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA
La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea … i pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant aquest Tribunal … col.laborant en la seva defensa jurídica (art. 191).

f/ DELEGACIÓ DE LA GENERALITAT DAVANT LA UNIÓ EUROPEA
La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea (art. 192).



7. Per tant, sembla raonable concloure que, pel que fa la participació catalana a les polítiques comunitàries:

- aquest capítol era necessari, donat que el 1979 Espanya no formava part de la Unió ...

- es confirma i consolida, la (molt) bona dinàmica participativa actual

- es "blinden" els (grans) avenços impulsats pel Govern de l'Estat i pel Govern del "tripartit", des del 2004



8. Segons el nostre Govern: (Departament de Relacions Institucionals i Participació)

• El nou Estatut expressa la voluntat de Catalunya d’estar a Europa i al món.
Estar-hi per defensar els seus interessos i les seves competències, però també per contribuir a la construcció d’un entorn europeu i mundial on sigui possible més progrés i més benestar.

• El nou Estatut reconeix de manera explícita la necessitat d’establir espais de relació més enllà del seu territori, per tal de governar en un món cada cop més complex i interconnectat.
Aquesta no és una opció política, sinó una realitat que el nou Estatut ha recollit.