Granada, altre cop ...

... acompanyant la Montse a predicar pedagogies innovadores.

I altre cop, també, a l'esplèndid "carmen" de la Victòria (sobre els musulmans, el 1492 !). És propietat de la Universitat, i es fa servir com a residència de professors: un luxe, amb l'Alhambra al davant !

És una ciutat molt agradable per passejar. Penjo alguns records:

- com sempre, els temes religiosos són molt presents: el setembre, la beatificació de Fray Leopoldo, i pel maig de l'any vinent, la coronació canònica de Maria Santíssima de la Aurora ...



- el Parque de las Ciencias, que sembla molt actiu, i que deu jugar un paper significatiu en la modernització cultural (ciència, no creences ni supersticions; informació, coneixements per superar la ignorància) i també tecnològica. Una exposició interessant sobre Treball i Salut, una revisió històrica sobre les condicions de treball.

M'emocionen aquests temes: de fet, vaig fer la carrera d'enginyer per dedicar-me a millorar les condicions de treball dels treballadors. Quatre mafiosos buròcrates sindicalistes me la van estroncar: en aquella època, fora d'un sindicat no hi havia gaires organitzacions on poder exercir. El Toni Llarden em va suggerir fer oposicions a inspector del treball. Però en aquells anys, a Catalunya, fer oposicions per entrar a l'administració (encara molt "franquista" ...), no semblava massa engrescador. Vist amb perspectiva, potser hagués sigut una bona opció ! Però acabàvem de tenir la Maria, vaig passar un any vivint del subsidi i de treballs per la Fundació Ebhert, i no tenia massa tranquilitat per empollar ...







- una botigueta d'una jove parella argentina, artesans del vidre tallat i polit, que reciclen ampolles ! Acollidors, oberts, ens han ensenyat tot el seu taller, tota la seva tecnologia ! Hem parlat d'idees i de projectes: jo m'hi hagués quedat una setmana treballant/reciclant el vidre !

Ahir, Dia d'EUROPA

No vaig anar a cap missa europea. Ni a Barcelona ni a Mataró semblava que els programes tinguèssin massa interès: simple litúrgia, sembla.

Vaig aprofitar per començar a llegir l'informe del grup de reflexió liderat pel Felipe Gonzàlez. M'ho haig de mirar amb més calma, però el capítol sobre els ciutadans i la Unió és més aviat pobre, tret d'una frase simpàtica: menys política de comunicació i més comunicació de les polítiques !

Traduit, menys propaganda i més pedagogia !

En l'entrevista que li feia El País el dissabte, Felipe deia que "Uno de los desafíos más inquietantes es la relación entre Europa y sus ciudadanos, que hasta ahora se ha caracterizado por "un consenso pasivo". La situación ha cambiado mucho y ahora "los europeos cada vez demandan más a la Unión Europea, son muy críticos con sus resultados y expresan dudas sobre la legitimidad del proyecto europeo".

Coincidint amb la publicació de l'Informe, l'Iñaki Gabilondo va entrevistar Felipe Gonzàlez per a CNN+: quina sensació !

Acostumats al Zapatero que sempre sembla que passi oposicions, repetint idees simples, memoritzades, preparades, esquematitzades ... el Felipe es mostra com un veritable dirigent, amb agilitat i flexibilitat mental, explicant, raonant, ilustrant !

Malgrat no comparteixo moltes de les seves visions polítiques, probablement encara el tornaria a votar ... vist el pati actual !

Credibilitat ...

Sense comentaris ... (a LV del 8.05.10)

Més sobre els grecs ...

Per completar la nota anterior, un resum de la crònica a La Vanguardia d'ahir. (Cliqueu a sobre per ampliar)

La qüestió central:
- qui pot canviar aquesta "cultura" ?
- amb quines iniciatives concretes, més enllà del voluntarisme i les bones intencions ?
- quins condicionants concrets, de governança, s'haurán posat als polítics grecs ?

Dissabte, a El País, Sami Naïr desconfiava:

Tomemos el caso de Grecia. La aportación de 110.000 millones de euros no resolverá nada; es muy probable que este país no pueda pasar del 14% actual de déficit a un 3% en 2014, salvo que provoque una explosión social; el préstamo se realiza bajo unas condiciones excesivas (5%, ¡viva la solidaridad europea!); por último, la aplicación de las medidas exigidas romperá el crecimiento griego, en caso de que vuelva a arrancar dentro de los próximos tres años.

En realidad, la Europa de Bruselas y del Banco Central ha elegido salir de la crisis con la recesión, el desempleo, la deflación salarial y no con la recuperación, la puesta en marcha de una estrategia keynesiana de creación masiva de empleos y de una política europea solidaria de crecimiento compartido.

Lo que se quiere perpetuar para satisfacer a los especuladores es un pacto de estabilidad responsable del desempleo endémico en Europa; es la falta de coordinación económica entre los miembros de la zona euro, dejando las manos libres al Banco Central; es la ausencia de política fiscal común; es, por último, el aumento de las diferencias de desarrollo entre los países de la zona euro.

¿Creemos seriamente que los países que no han podido colmar sus diferencias de convergencia con los países más ricos, a pesar de 25 años de transferencias de fondos de cohesión y ayudas de todo tipo, podrán lograrlo ahora, en época de vacas flacas? ¿Y cuánto tiempo llevará esto? El caso de Grecia es absolutamente ejemplar, puesto que a pesar del duro plan europeo, los mercados financieros se han negado a confiar en el Gobierno griego. Y la moneda única continúa siendo atacada. ¿Debería abandonar Grecia la zona euro? Es una gran y enorme batalla la que se está librando. Y no ha hecho más que empezar.

Ah ... els grecs !

Tenim imatges tan maques de les seves illes i de la seva cultura milenària, que costa assumir la crua realitat. No conec massa la història grega de les darreres dècades, tot i que sé que també van passar la seva etapa gris amb "els coronels" ! Conec millor les aventures portugueses.

Però tinc l'experiència d'haver treballat amb grecs a la Comissió Europea. Alguns, molt propers i amicals. Però, la majoria, problemàtics, durs, aspres, gairebé violents ...

El primer toc me'l varen donar el 1990: responsable de l'avaluació al FSE, vaig impulsar una avaluació de les noves iniciatives comunitàries (Euroform, Now, Horizon), gestionades per una agència externa gestionada per grecs protegits per la seva comissària Vasso Papandreou (i encoberts per un playboy danés ...). Disposaven dels milions d'euros d'una manera escandalosa (8 o 10 directors, 20 o 30 secretàries, procediments absolutament opacs per beneficiar amics i coneguts, ...). Quan van saber de les meves intencions (fer el què deien els reglaments ...), vaig arribar a passar por física: el "coordinador" de tota la operació era agressiu i afeccionat a la caça ...

El segon, pocs anys després, en una visita espontània meva al Ministeri de Treball grec, a Atenes (!), per concretar accions d'avaluació de polítiques de formació ocupacional. Podíem "gastar-nos" 600.000 euros si ens oferien propostes clares i un mínim de garanties de rigor en els exercicis. Després de molts de contactes i discussions amb diversos responsables del Ministeri, em va semblar que no hi tenien cap interès i vaig tornar cap a BXL amb els 600.000 euros a la butxaca ...

El tercer, el 1996, treballant a l'Unitat de Coordinació del FEDER, el fons europeu pel desenvolupament regional. Negociant els plans de desenvolupament grec, volíem introduir en els objectius i prioritats la racionalització i la transparència dels procediments de gestió, forçant, d'alguna manera, la reforma del ministeri corresponent. Fracàs total, els grecs de la DG XVI varen proposar crear una unitat externa, paralela al Ministeri (la Management Operationel Unit), que gestionaria amb "flexibilitat" i eficàcia aquell pastón de milers de milions d'euros. Mai varem poder avaluar amb rigor què va passar: l'home fort de l'avaluació al FEDER era un grec, el Tassos Bougas ...

La meva impressió és que els grecs (els que jo vaig conèixer a BXL) actuaven com si no tinguessin moral, com si no fossin conscients de què les seves conductes eren incorrectes ...

Quan discutia amb altres "beneficiaris" d'ajuts d'altres nacionalitats que intentaven "tirar pel dret", en general et miraven amb un somriure, buscant la teva complicitat, conscients sabedors de les irregularitats, però intentant buscar justificacions piadoses a les seves derives.

Puc explicar anècdotes amb andalusos, italians, ... i alguns catalans (Servitge, Gavaldá ...).

Amb els grecs, no. Es sorprenien agressivament si gosaves qüestionar algunes actuacions poc clares. Com si parléssim amb gossos mossegant un bon tros de carn ...

I així, probablement, hem arribat fins aquí.

Algunes reflexions sobre economia ...

Molts cops tinc la sensació de que molts economistes, són, de fet, simplement comptables ... que mesuren elements concrets del funcionament del sistema, però que no consideren tot el cicle econòmic, les seves finalitats.

Aquest cap de setmana, com molts, els diaris van plens d'articles llargs sobre economia. N'he retallat quatre, tots de La Vanguardia del dia 2, que permeten insistir en aquesta idea.

Per interpretar-los útilment, m'he fet aquest esquema simple, elemental, gairebé banal:










Els articles aporten elements de reflexió:

1/ la pàgina sobre Ecosistemas Innovadores, amb dos articles dels meus amics admirats Miquel Barceló i Paco Solé Parellada, aporta elements tècnics que insisteixen, sobretot el del Miquel, sobre la necessitat d'innovar, d'innovar: "las ciudades creativas, con capacidad para atraer talento de todo el mundo ...

És el discurs de sempre: jo el vaig sentir a finals dels '70 a ESADE. Ara es posa l'èmfasi en les ciutats creatives, en els entorns integrats, i abans es parlava només de parcs ...
Però no hi ha cap referència a valors, finalitats, orientacions.

2/ curiosament, l'entrevista a Ettore Gotti Tedeschi, president de la Banca Vaticana (IOR) porta com a gran titular "La economía no puede tener autonomía moral" !
Tot i que no me'n fio un pel (artistes de la doble moral, dels dobles sentits, de l'ambigüitat calculada ...), comenta l'encíclica papal Caritas in veritate (una fuente de verdad y actualidad inextinguibles, diu ...) recordant que "la economía y la técnica no pueden tener autonomía moral. Siendo medios, tienen que ser utilizados para el bien común de la persona. Los llamados negocios son instrumentso útiles para crear bienestar en el ser humano, para generar riqueza necesaria para ser distribuida. La clave es cómo y para qué se crea esa riqueza y se llevan a cabo esos negocios: quien los hace éticos, buenos, es quien los realiza lícitamente dándoles un sentido, una finalidad. En estas condiciones, hacerse rico, dando un sentido a dicha riqueza y despegándose de ella, es un mérito ejemplar ... "

3/ una reflexió de Fernando Trias de Bes sobre el capitalismo de Kate Moss retratat per Christian Salmon:
Kate Mosse no representa una deriva del sistema, sino su ideal tipo. Es la rebelde integrada. El exceso asumido. No es la transgresión de los códigos; es un nuevo y contradictorio código que hace de esta transgresión una norma social.

Toda generación necesita formar parte de un relato, de una narración. (nuestra) generación se ha encontrado sin historia, sin narración. Y cuando no hay nada que contar, cuando no hay narración posible, la solución es huir hacia delante. La realidad me persigue, pero yo soy más rápido. Cambiar para no ser. Por eso predomina lo etéreo, lo rápido, lo cambiante. Interesa lo breve, el estímulo, lo líquido, donde las relaciones personales, sentimentales y profesionales no cuajan. Tampoco interesa profundizar porque entonces surgirían las preguntas más incómodas: las existenciales. Surge una nueva forma de asimilar información, horizontal: se navega, no se bucea en ella ... el vacío existencial persiste ... los individuos ya no tienen otra elección que una vida intercambiable, estilizada, con looks cambiantes y un coaching permanente, una vida que en realidad no vale nada.

El problema es que la transgresión como pauta lo impregna todo, no sólo los inofensivos estilos de vida, sino también las instituciones democráticas, la economía y los mercados. La transgresión es el código binario del nuevo capitalismo y los escándalos y excesos no sólo se aceptan, sino que son parte del modelo y lo perpetúan. La escandalosa transgresión de las reglas de los mercados financieros no han supuesto cambio alguno. Más bien lo contrario, han perpetuado y legitimado a las agencias de rating que juzgan la solvencia de países y empresas, a los bancos centrales que engrasan con inyecciones millonarias la gran “máquina Kate Moss” o a los bancos de inversión que casi colapsan al mundo con sus engaños.

És a dir, un capitalisme selvatge, sense sentit ...

4/ els comentaris de Justo Barranco al llibre d'Anthony Giddens La política del cambio climático, que destaquen la necessitat de tornar a la planificació:

"... el regreso de la vituperada –razones no han faltado– planificación estatal. Demasiado cortoplacismo. Ya no vale, anuncia, que el Estado tenga sólo la dirección macroeconómica general: para frontar la decisiva lucha contra el cambio climático debe hacer mayor hincapié en la política industrial. Aunque, asume, el retorno a la planificación no será sencillo, sobre todo para reconciliarla con las libertades democráticas ... el mercado, por supuesto, tendrá su papel, incluso los complejos instrumentos financieros que han llevado al colapso y que, bien regulados, podrían ser claves para las inversiones a largo plazo.

Pero el Estado debe ser el garante de los objetivos fijados en la lucha contra el cambio climático y debe procurar la convergencia en las políticas públicas, uniendo la preocupación por la seguridad energética a la innovación tecnológica y la reducción de la opulencia.

Podemos hablar con legitimidad de la posibilidad de un desarrollo excesivo en las sociedades prósperas. Occidente necesita repensar la relación entre su crecimiento y su bienestar: hoy, concluye, un gobierno con buen historial en el plano económico, con notables aumentos del PIB, puede haber presidido un tiempo de disminución del bienestar ... "

Joan Prats, un bon home que ens ha deixat caminant ...

Si el déu que ens venen els catòlics existeix (jo no ho crec, és evident), sembla que, malgrat ser omnipresent, omnipotent i omnibondadós, no té una estratègia massa clara de millora del gènere humà. Ho bé està distret, o desbordat, però en massa ocasions sembla que jugui als daus per determinar la mort de les persones ... (tot i que, qui sóc jo per intentar interpretar els designis divins ? ... )

El darrer exemple, el Joan Prats.

Vaig dinar amb ell fa un parell d'anys, prop del seu Institut, per parlar de la nova governança al sector de la salut. No sé què varem menjar, però guardo el sentiment de plaer intelectual i polític d'una conversa amical, compromesa, oberta, rigorosa, profunda.

I avui, llegeixo l'article que escriu l'Antoni Puigverd a La Vanguardia. Molt maco, dibuixant amb perspectiva un camí llarg, intens, des dels inicis del PSC, a mitjans dels 70, retratant als seus líders d'aleshores. El Joan era tot rigor, finor, honestedat ...

I sobretot, quatre ratlles de testament que expressen perfectament la meva obsessió de fa temps: homes lliures, independents, no depenents i subsidiats, ciutadans responsables que poden volar, diu.




Tot un programa, tot un camí per endavant, encara !
Trobarem a faltar el seu somriure, sí !

Conservadors, Laboristes ? Lliberals a Anglaterra !

Molt ilustradora la presa de posició del diari The Guardian, tradicionalment situat al costat dels laboristes.

En un editorial molt interessant, on analitza sistemàticament els comportaments, els posicionaments i les propostes d'uns i altres, afirma que ha arribat l'hora dels lliberals.

Veurem què passa el dia 6 !

PSOE ? ... un partido de CENTRO !

Això és el que va manifestar amb contundència JL Rodríguez Zapatero, responent a una pregunta de l'incisiva Terribas (entrevista per a TV3, del 22 de març, al sincrotró). Abans que se'm passi, penjo aquesta nota recordatori !

No recordo la pregunta, però la Terribas qüestionava perquè ell (partit/govern), o els socialistes, no havien pres una postura més ferma o més clara en una problemàtica, que no recordo. Si tinc temps intentaré reveure l'entrevista.

Per justificar la postura equilibrada, poc definida, poc clara, el ZP va utilitzar aquest argument: somos un partido de centro.

Em va xocar. Com si m'haguessin fotut una clatellada per despertar-me. I des d'aleshores hi penso molt. Perquè efectivament, vist així, explica moltes coses, moltes postures, moltes indefinicions. Per estar en el centro el millor és no moure's. O donar una miqueta a un costat i una miqueta a l'altre.

Aquest partido socialista sembla més una agrupació per a la defensa del benestar que no pas una associació de militants per un veritable progrés socialista ! Sembla actuar més amb una lògica "sindical" que amb una lògica de govern que condueix efectivament el país en funció d'un projecte polític amb objectius clars i estratègies coherents.

L'objectiu sembla ser navegar per aigües tranquiles, evitant onades ... per aconseguir el màxim de vots possible. Objectiu legítim en democràcia. Sempre que no hipotequi, condicioni ... o faci oblidar la necessària funció d'instrument pel progrés colectiu que és l'essència dels socialistes.
No sembla haver-hi massa iniciatives estratègiques pel progrés efectiu de les persones, de racionalització del sistema econòmic ... i de la colectivitat. Això seria potser massa complicat, delicat, i podria fer ones.

Pensem-hi: de CENTRO !

Sopa de competències (?)

Durant aquest mes he llegit a diaris alguns articles sobre competències, sobre capacitats, sobre qualificació professional, sobre el talent, sobre alfabetització digital, emocional ... i en diferents activitats i contactes ha sortit el tema (amb l’Institut Català de les Qualificacions Professionals (ICQP), amb l'àrea d'Educació de la Diputació, a la comissió del enginyers a les administracions públiques, amb responsables del TecnoCampus i de l'IME de Mataró, ...).

Intento penjar aquí les meves referències bàsiques.

Haig de començar per les propostes de la Unió Europea, acordades per tots els Estats membres, i per tant, referències obligades si volem jugar a la lliga europea de les qualificacions i al mercat de treball de la Unió.

Pel que fa les qualificacions (els títols, els diplomes, els certificats, ...), la Unió va adoptar un marc de referència (European Qualifications Framework) que serveix per establir els nivells de coneixements, habilitats i competències que han d'assolir els alumnes (learning outcomes) en acabar les diferents etapes educatives.

Aquest marc de referència té 8 nivells i considera tres tipus d'aprenentatges:





Paralelament, la Unió, en una altre recomanació, establia les key-competences, les competències-clau que calia introduir com a objectius dels sistemes educatius.














Hi ha problemes de coherència entre els dos esquemes :

- en l'EQF, les "competències" són el tercer pilar i fan referència bàsicament a qüestions de responsabilitat i autonomia,

- en la llista de competències-clau, les "competències" proposades comprenen, de fet, coneixements, habilitats o aptituds i actituds.

És evident que hi ha una sopa de conceptes. Per complicar-ho, per espessar la sopa, hi han les expressions habituals. Per exemple, el José Antonio Marina, al suplement es de La Vanguardia del 24.04.10, reflexiona sobre el "talento": el defineix com "el uso inteligente que se hace de un recurso ...". El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix talent com aquella "especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses" ...

He aprofitat per navegar per internet, per explorar què diuen d'altres, i, com sempre, he trobat coses molt interessants:

- l'iniciativa P21, The Partnership for 21st Century Skills, format per grans empreses i associacions educatives als Estats Units nordamericans. Publiquen material molt interessant, i els esquemes són prou incitadors:


(cliqueu per agrandir !)












- l'iniciativa AT21CS: Assessment & Teaching of 21st Century Skillls una iniciativa de l'Universitat de Melbourne, finançada per CISCO, INTEL i MICROSOFT, amb 6 països participants (Australia, Finland, Portugal, Singapore, the UK, and USA).
M'ha interessat el seu esquema de competències (KSAVE), un quadre de doble entrada, on les columnes són les utilitzades per la Unió Europea, però més ben definida la tercera: Actituds, Valors, Ètica.




Els grups de "competències" són molt clares: maneres de pensar, maneres de treballar, eines per treballar i per viure al món !

Seria interessant estudiar perquè la Unió/la Comissió va anomenar la seva tercera columna "competències" !

Potser perquè és més "neutre" i als lliberals de dretes no els agrada explicitar massa les qüestions de valors i de ètica !

Per arrodonir aquestes referències, un quadre tret dels "powerspoints" que utilitza la Montse en les seves xerrades:


En presentar aquests 4 pilars de l'educació, l'Informe Delors considera la competència com una espècie de cocktail propi a cada individu, que combina els sabers/coneixements, el saber-fer i el saber-ser (savoirs, savoir-faire et savoir-être). Tres elements, tres components, que equivalen, d'alguna manera, a les tres columnes de l'EQF de la Unió Europea i del model adoptat per l'AT21CSkills ...

Un petit brot verd: energia per a tothom !

No costa calés: només visió i voluntat política per publicar quatre ratlles al BOE (accés directe a l'article de El País).

Ara falta que la industria de plaques per a petites instalacions segueixi, i, sobretot, que l'administració es doti de capacitats d'orientació i consell als particulars o a les comunitats.

La meva experiència amb l'Agència d'Energia de Barcelona és més aviat decebedora. Com passa sovint, els gestos mediàtics, les iniciatives pròpies, o la gestió de subvencions i ajuts a tercers, deu funcionar més o menys bé.

Però en les tasques d'intermediació entre oferta (tecnologies) i demanda (usuaris), hi ha molt a millorar. No n'hi ha prou en ser un bon gestor/funcionari: cal conèixer la situació, possibilitats i perspectives d'uns i altres, ser capaç d'imaginar projectes estratègics, de generar cooperacions/concertacions, i de motivar tothom pel progrés que beneficia a tothom. Enyoro els temps heroics de l'ICT !

Tant de bo aquest real decret anunciat desbloquegi la situació i obri pas a una dinàmica descentralitzadora de la producció energètica !

Fa un any ja vaig penjar una nota sobre aquesta innovadora "filosofia" energètica impulsada pel Jeremy RIFKIN. I un'altre sobre l'oportunitat de crear centres locals de suport a la ciutadania per a la utilització inteligent d'aquestes noves oportunitats.

Poc a poc, sembla, però avancem !

Jo ja tinc el projecte pel terrat de la finca del pis de la Maria a Barcelona !

Polvos per aprimar-me !

Ho havia promès a la Montse, que m'ho demanava insistentment ! Sí, miraria de fer alguna cosa per aprimar-me. No podia més amb la sensació de cansament progressiu i de manca de flexibilitat, d'agilitat, de souplesse. La Maria Bartolomé, a la darrera visita, es va posar molt seria. Prou conya, prou brometes, calia fer alguna cosa: colesterol, hipertensió, sucre, àcid úric ...

En Joan m'explicava de tant en tant alguna nova estratègia. Però em costava pensar en seguir una dieta clàssica: vigila això, no mengis allò, pots menjar de tot però cuidant molt les quantitats, compta amb els hidrats de carboni, les proteïnes, les grasses, els olis, el pa, la sal, ...

Per aquestes coses, fins ara menys prioritàries que d'altres, jo necessito rutines clares i senzilles, per no haver-hi de pensar. Quan tinc menjar al davant, no sóc capaç de controlar-me: m'encanta menjar, i miro d'acabar-m'ho tot, com ens demanava la meva mare.

Però vaig arribar als 100 quilos: hòstia !!!

I vaig decidir reaccionar. La dietista que em va recomanar la Montse em va proposar una dieta radical: polvos 5 cops al dia. Amb unes pastilles complementàries i una mica de verdura al dinar i sopar. Perfecte. Molts anys enrere ja pensava que seria molt pràctic alimentar-nos amb pastilles, per no distreure'ns de les activitats, de les feines i de la revolucionària lluita contra el sistema.

La idea és aconseguir cremar grasses sense perdre massa muscular, i això és possible, sembla, induint en el cos un estat de "cetosis". Veurem.

De moment, no passo gana i puc fer vida social. He començat bé: he perdut 2,5 quilos en 5 dies.
Ja us explicaré la suite: ho controlo rigorosament. Espero que, com que no utilitzo camisa i corbata, no acabi fent la fila del conseller Castells !

El capital eròtic ...

Potser és una mica fort i simple, però comparteixo aquesta visió del Racionero.

En general no m'entusiasmen les seves obres, però té una certa originalitat pragmàtica en els seus punts de vista: deu ser la seva vessant enginyeril ...

La seva reflexió:

El capital erótico de una señora es su belleza potenciada por su sensualidad. Ambos suelen ser dones innatos, que tiene la mujer por la gracia de Dios. Por duro que trabaje, y pese a la existencia reciente de métodos artificiales de aumentar la belleza, el capital erótico está en los genes y se explotan sus réditos por medio de la inteligencia y la sensualidad.

La cuestión crucial es por qué la mujer tiene un capital erótico superior al hombre.

Pues porque así lo ha decretado la naturaleza, que da al macho más ganas de copular que a la hembra por tal que la especie se perpetúe.

En la ley de la oferta y la demanda de coito, la injusta naturaleza ha trucado la balanza de modo que la demanda del macho sea muy superior a la oferta de la hembra, con lo cual, como saben los de Teoría 1, el precio sube y quien pone el precio y lo cobra es la mujer. En eso consiste la fuente de su capital erótico: en una asimetría de la naturaleza en la "ley de la oferta y demanda eróticas".

Le Chat a Catalunya !

Sembla que per primera vegada, públicament, le CHAT aterrissa a Catalunya, ... en una galeria d'art (!) a Barcelona (Cortina, al carrer València). El gat és molt més que un "quadre", que una "obra d'art" ! És el fi humor belga, inteligent, profund, simpàtic ... fill d'un personatge excepcional, el Philipe Geluk !




Jo en sóc un fan, des que sentia els seus programes d'humor a la ràdio, quan tornava cada dia de treballar a BXL. Tinc tota la colecció de llibres, i centenars d'acudits publicats a LeSoir.



L'he penjat en aquest bloc diverses vegades, fa temps:
- sobre el coneixement (x)
- aprofitant una decisió del conseller (a l'època) Puigcercós (x);
- i en una reflexió intensa sobre déu (x) ...

Benvingut !

Contra el procés a Garzón !

Rebo d'un veí aquesta convocatòria (i la matitzo una miqueta ... ):
Hi haurem d'anar !





La punteta d'humor negre, acarbonat, de El Roto, a El País del 15.04.2010