Si el déu que ens venen els catòlics existeix (jo no ho crec, és evident), sembla que, malgrat ser omnipresent, omnipotent i omnibondadós, no té una estratègia massa clara de millora del gènere humà. Ho bé està distret, o desbordat, però en massa ocasions sembla que jugui als daus per determinar la mort de les persones ... (tot i que, qui sóc jo per intentar interpretar els designis divins ? ... )
El darrer exemple, el Joan Prats.
Vaig dinar amb ell fa un parell d'anys, prop del seu Institut, per parlar de la nova governança al sector de la salut. No sé què varem menjar, però guardo el sentiment de plaer intelectual i polític d'una conversa amical, compromesa, oberta, rigorosa, profunda.
I avui, llegeixo l'article que escriu l'Antoni Puigverd a La Vanguardia. Molt maco, dibuixant amb perspectiva un camí llarg, intens, des dels inicis del PSC, a mitjans dels 70, retratant als seus líders d'aleshores. El Joan era tot rigor, finor, honestedat ...
I sobretot, quatre ratlles de testament que expressen perfectament la meva obsessió de fa temps: homes lliures, independents, no depenents i subsidiats, ciutadans responsables que poden volar, diu.
Tot un programa, tot un camí per endavant, encara !
Trobarem a faltar el seu somriure, sí !
El darrer exemple, el Joan Prats.
Vaig dinar amb ell fa un parell d'anys, prop del seu Institut, per parlar de la nova governança al sector de la salut. No sé què varem menjar, però guardo el sentiment de plaer intelectual i polític d'una conversa amical, compromesa, oberta, rigorosa, profunda.
I avui, llegeixo l'article que escriu l'Antoni Puigverd a La Vanguardia. Molt maco, dibuixant amb perspectiva un camí llarg, intens, des dels inicis del PSC, a mitjans dels 70, retratant als seus líders d'aleshores. El Joan era tot rigor, finor, honestedat ...
I sobretot, quatre ratlles de testament que expressen perfectament la meva obsessió de fa temps: homes lliures, independents, no depenents i subsidiats, ciutadans responsables que poden volar, diu.Tot un programa, tot un camí per endavant, encara !
Trobarem a faltar el seu somriure, sí !
1 comentari:
He vist aquest article a primera hora i he pensat que t'agradaria. Ara que m'hi poso veig que has corregut més que jo. És curiós, però justament la frase que has emmarcat te la volia ressaltar. És veritat que és tot un programa, i un programa ben estimulant. A veure si ens hi animem!
Publica un comentari a l'entrada