Tenim imatges tan maques de les seves illes i de la seva cultura milenària, que costa assumir la crua realitat. No conec massa la història grega de les darreres dècades, tot i que sé que també van passar la seva etapa gris amb "els coronels" ! Conec millor les aventures portugueses.
Però tinc l'experiència d'haver treballat amb grecs a la Comissió Europea. Alguns, molt propers i amicals. Però, la majoria, problemàtics, durs, aspres, gairebé violents ...
El primer toc me'l varen donar el 1990: responsable de l'avaluació al FSE, vaig impulsar una avaluació de les noves iniciatives comunitàries (Euroform, Now, Horizon), gestionades per una agència externa gestionada per grecs protegits per la seva comissària Vasso Papandreou (i encoberts per un playboy danés ...). Disposaven dels milions d'euros d'una manera escandalosa (8 o 10 directors, 20 o 30 secretàries, procediments absolutament opacs per beneficiar amics i coneguts, ...). Quan van saber de les meves intencions (fer el què deien els reglaments ...), vaig arribar a passar por física: el "coordinador" de tota la operació era agressiu i afeccionat a la caça ...
El segon, pocs anys després, en una visita espontània meva al Ministeri de Treball grec, a Atenes (!), per concretar accions d'avaluació de polítiques de formació ocupacional. Podíem "gastar-nos" 600.000 euros si ens oferien propostes clares i un mínim de garanties de rigor en els exercicis. Després de molts de contactes i discussions amb diversos responsables del Ministeri, em va semblar que no hi tenien cap interès i vaig tornar cap a BXL amb els 600.000 euros a la butxaca ...
El tercer, el 1996, treballant a l'Unitat de Coordinació del FEDER, el fons europeu pel desenvolupament regional. Negociant els plans de desenvolupament grec, volíem introduir en els objectius i prioritats la racionalització i la transparència dels procediments de gestió, forçant, d'alguna manera, la reforma del ministeri corresponent. Fracàs total, els grecs de la DG XVI varen proposar crear una unitat externa, paralela al Ministeri (la Management Operationel Unit), que gestionaria amb "flexibilitat" i eficàcia aquell pastón de milers de milions d'euros. Mai varem poder avaluar amb rigor què va passar: l'home fort de l'avaluació al FEDER era un grec, el Tassos Bougas ...
La meva impressió és que els grecs (els que jo vaig conèixer a BXL) actuaven com si no tinguessin moral, com si no fossin conscients de què les seves conductes eren incorrectes ...
Quan discutia amb altres "beneficiaris" d'ajuts d'altres nacionalitats que intentaven "tirar pel dret", en general et miraven amb un somriure, buscant la teva complicitat, conscients sabedors de les irregularitats, però intentant buscar justificacions piadoses a les seves derives.
Puc explicar anècdotes amb andalusos, italians, ... i alguns catalans (Servitge, Gavaldá ...).
Amb els grecs, no. Es sorprenien agressivament si gosaves qüestionar algunes actuacions poc clares. Com si parléssim amb gossos mossegant un bon tros de carn ...
I així, probablement, hem arribat fins aquí.
Però tinc l'experiència d'haver treballat amb grecs a la Comissió Europea. Alguns, molt propers i amicals. Però, la majoria, problemàtics, durs, aspres, gairebé violents ...
El primer toc me'l varen donar el 1990: responsable de l'avaluació al FSE, vaig impulsar una avaluació de les noves iniciatives comunitàries (Euroform, Now, Horizon), gestionades per una agència externa gestionada per grecs protegits per la seva comissària Vasso Papandreou (i encoberts per un playboy danés ...). Disposaven dels milions d'euros d'una manera escandalosa (8 o 10 directors, 20 o 30 secretàries, procediments absolutament opacs per beneficiar amics i coneguts, ...). Quan van saber de les meves intencions (fer el què deien els reglaments ...), vaig arribar a passar por física: el "coordinador" de tota la operació era agressiu i afeccionat a la caça ...
El segon, pocs anys després, en una visita espontània meva al Ministeri de Treball grec, a Atenes (!), per concretar accions d'avaluació de polítiques de formació ocupacional. Podíem "gastar-nos" 600.000 euros si ens oferien propostes clares i un mínim de garanties de rigor en els exercicis. Després de molts de contactes i discussions amb diversos responsables del Ministeri, em va semblar que no hi tenien cap interès i vaig tornar cap a BXL amb els 600.000 euros a la butxaca ...
El tercer, el 1996, treballant a l'Unitat de Coordinació del FEDER, el fons europeu pel desenvolupament regional. Negociant els plans de desenvolupament grec, volíem introduir en els objectius i prioritats la racionalització i la transparència dels procediments de gestió, forçant, d'alguna manera, la reforma del ministeri corresponent. Fracàs total, els grecs de la DG XVI varen proposar crear una unitat externa, paralela al Ministeri (la Management Operationel Unit), que gestionaria amb "flexibilitat" i eficàcia aquell pastón de milers de milions d'euros. Mai varem poder avaluar amb rigor què va passar: l'home fort de l'avaluació al FEDER era un grec, el Tassos Bougas ...
La meva impressió és que els grecs (els que jo vaig conèixer a BXL) actuaven com si no tinguessin moral, com si no fossin conscients de què les seves conductes eren incorrectes ...
Quan discutia amb altres "beneficiaris" d'ajuts d'altres nacionalitats que intentaven "tirar pel dret", en general et miraven amb un somriure, buscant la teva complicitat, conscients sabedors de les irregularitats, però intentant buscar justificacions piadoses a les seves derives.
Puc explicar anècdotes amb andalusos, italians, ... i alguns catalans (Servitge, Gavaldá ...).
Amb els grecs, no. Es sorprenien agressivament si gosaves qüestionar algunes actuacions poc clares. Com si parléssim amb gossos mossegant un bon tros de carn ...
I així, probablement, hem arribat fins aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada