Ho havia promès a la Montse, que m'ho demanava insistentment ! Sí, miraria de fer alguna cosa per aprimar-me. No podia més amb la sensació de cansament progressiu i de manca de flexibilitat, d'agilitat, de souplesse. La Maria Bartolomé, a la darrera visita, es va posar molt seria. Prou conya, prou brometes, calia fer alguna cosa: colesterol, hipertensió, sucre, àcid úric ...
En Joan m'explicava de tant en tant alguna nova estratègia. Però em costava pensar en seguir una dieta clàssica: vigila això, no mengis allò, pots menjar de tot però cuidant molt les quantitats, compta amb els hidrats de carboni, les proteïnes, les grasses, els olis, el pa, la sal, ...
Per aquestes coses, fins ara menys prioritàries que d'altres, jo necessito rutines clares i senzilles, per no haver-hi de pensar. Quan tinc menjar al davant, no sóc capaç de controlar-me: m'encanta menjar, i miro d'acabar-m'ho tot, com ens demanava la meva mare.
Però vaig arribar als 100 quilos: hòstia !!!
I vaig decidir reaccionar. La dietista que em va recomanar la Montse em va proposar una dieta radical: polvos 5 cops al dia. Amb unes pastilles complementàries i una mica de verdura al dinar i sopar. Perfecte. Molts anys enrere ja pensava que seria molt pràctic alimentar-nos amb pastilles, per no distreure'ns de les activitats, de les feines i de la revolucionària lluita contra el sistema.
La idea és aconseguir cremar grasses sense perdre massa muscular, i això és possible, sembla, induint en el cos un estat de "cetosis". Veurem.
De moment, no passo gana i puc fer vida social. He començat bé: he perdut 2,5 quilos en 5 dies.
Ja us explicaré la suite: ho controlo rigorosament. Espero que, com que no utilitzo camisa i corbata, no acabi fent la fila del conseller Castells !
En Joan m'explicava de tant en tant alguna nova estratègia. Però em costava pensar en seguir una dieta clàssica: vigila això, no mengis allò, pots menjar de tot però cuidant molt les quantitats, compta amb els hidrats de carboni, les proteïnes, les grasses, els olis, el pa, la sal, ...
Per aquestes coses, fins ara menys prioritàries que d'altres, jo necessito rutines clares i senzilles, per no haver-hi de pensar. Quan tinc menjar al davant, no sóc capaç de controlar-me: m'encanta menjar, i miro d'acabar-m'ho tot, com ens demanava la meva mare.
Però vaig arribar als 100 quilos: hòstia !!!
I vaig decidir reaccionar. La dietista que em va recomanar la Montse em va proposar una dieta radical: polvos 5 cops al dia. Amb unes pastilles complementàries i una mica de verdura al dinar i sopar. Perfecte. Molts anys enrere ja pensava que seria molt pràctic alimentar-nos amb pastilles, per no distreure'ns de les activitats, de les feines i de la revolucionària lluita contra el sistema.
La idea és aconseguir cremar grasses sense perdre massa muscular, i això és possible, sembla, induint en el cos un estat de "cetosis". Veurem.De moment, no passo gana i puc fer vida social. He començat bé: he perdut 2,5 quilos en 5 dies.
Ja us explicaré la suite: ho controlo rigorosament. Espero que, com que no utilitzo camisa i corbata, no acabi fent la fila del conseller Castells !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada