Això és el que va manifestar amb contundència JL Rodríguez Zapatero, responent a una pregunta de l'incisiva Terribas (entrevista per a TV3, del 22 de març, al sincrotró). Abans que se'm passi, penjo aquesta nota recordatori !
No recordo la pregunta, però la Terribas qüestionava perquè ell (partit/govern), o els socialistes, no havien pres una postura més ferma o més clara en una problemàtica, que no recordo. Si tinc temps intentaré reveure l'entrevista.
Per justificar la postura equilibrada, poc definida, poc clara, el ZP va utilitzar aquest argument: somos un partido de centro.
Em va xocar. Com si m'haguessin fotut una clatellada per despertar-me. I des d'aleshores hi penso molt. Perquè efectivament, vist així, explica moltes coses, moltes postures, moltes indefinicions. Per estar en el centro el millor és no moure's. O donar una miqueta a un costat i una miqueta a l'altre.
Aquest partido socialista sembla més una agrupació per a la defensa del benestar que no pas una associació de militants per un veritable progrés socialista ! Sembla actuar més amb una lògica "sindical" que amb una lògica de govern que condueix efectivament el país en funció d'un projecte polític amb objectius clars i estratègies coherents.
L'objectiu sembla ser navegar per aigües tranquiles, evitant onades ... per aconseguir el màxim de vots possible. Objectiu legítim en democràcia. Sempre que no hipotequi, condicioni ... o faci oblidar la necessària funció d'instrument pel progrés colectiu que és l'essència dels socialistes.
No sembla haver-hi massa iniciatives estratègiques pel progrés efectiu de les persones, de racionalització del sistema econòmic ... i de la colectivitat. Això seria potser massa complicat, delicat, i podria fer ones.
Pensem-hi: de CENTRO !
No recordo la pregunta, però la Terribas qüestionava perquè ell (partit/govern), o els socialistes, no havien pres una postura més ferma o més clara en una problemàtica, que no recordo. Si tinc temps intentaré reveure l'entrevista.
Per justificar la postura equilibrada, poc definida, poc clara, el ZP va utilitzar aquest argument: somos un partido de centro.
Em va xocar. Com si m'haguessin fotut una clatellada per despertar-me. I des d'aleshores hi penso molt. Perquè efectivament, vist així, explica moltes coses, moltes postures, moltes indefinicions. Per estar en el centro el millor és no moure's. O donar una miqueta a un costat i una miqueta a l'altre.
Aquest partido socialista sembla més una agrupació per a la defensa del benestar que no pas una associació de militants per un veritable progrés socialista ! Sembla actuar més amb una lògica "sindical" que amb una lògica de govern que condueix efectivament el país en funció d'un projecte polític amb objectius clars i estratègies coherents.
L'objectiu sembla ser navegar per aigües tranquiles, evitant onades ... per aconseguir el màxim de vots possible. Objectiu legítim en democràcia. Sempre que no hipotequi, condicioni ... o faci oblidar la necessària funció d'instrument pel progrés colectiu que és l'essència dels socialistes.
No sembla haver-hi massa iniciatives estratègiques pel progrés efectiu de les persones, de racionalització del sistema econòmic ... i de la colectivitat. Això seria potser massa complicat, delicat, i podria fer ones.
Pensem-hi: de CENTRO !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada