02 de setembre 2012

Revisitant Gallecs ... i descobrint Mollet


Divendres 30 varem anar a Mollet per fer una passejada per Gallecs, convidats per la Mercè i el seu company Josep. Acollidors i entusiastes, ens varen fer fer una volta per la reserva expropiada i pel mateix poble. Tota una lliçó viva d'història socio-econòmica recent.

Fa uns anys ja havíem visitat el parc del Pinetons amb els dos majestuosos molins de vent fets a Montblanc per l'empresa Tarragó. Ara, al costat de l'ermita de Gallecs, en varem veure un altre en funcionament, el molí de can Blanc, construït sobre una petita base que serveix d'aula per fer pedagogia de la màquina. Les explicacions ens les va donar, en català, un jove molt motivat originari de Moldàvia !

També varem veure l'experiència dels més de 200 horts rurals compartits, amb casetes i serveis comuns per guardar eines i regar. Experiència cooperativa molt peculiar i interessant. A Vilassar hi ha una cossa semblant, però el conjunt és d'iniciativa privada que lloga terreny a ciutadans interessats.

El Josep Gordi, company de la Mercè, ens va explicar el seu original projecte d'aiguamolls de quan va ser regidor a l'Ajuntament. Molt dinàmic, molt actiu i treballador, sembla que la Tura li va dir que no seguiria a les llistes: aquests excessos podien posar en evidència altres regidors ...

La visita al poble/ciutat va ser impressionant. Tenia una imatge borrosa i grisa de Mollet, d'un poblet que es veu una mica passant per l'autopista. I varem descobrir una ciutat moderna (50.000 habitants), encerclada d'autopistes, vertebrada per una simpàtica i espaiosa rambla, amb moltes noves instalacions escolars, esportives, sanitàries (espectacular nou hospital), comercials (un nou mercat molt xulo), culturals, i, sobretot, un nou i enorme Ajuntament molt funcional. Fins i tot amb un balcó (particular ?) per l'alcaldessa ...





En canvi, no em va agradar gens, gens, el parc del Colors, dissenyat pel tan prestigiat Enric Miralles. Quina parida ! Vaig tenir la mateixa reacció que tinc davant de moltes de les obres del Tàpies. I tinc la impressió de què el 90% dels molletans no entén tots aquells muntatges ... Jo tampoc, malgrat les explicacions voluntaristes del Josep.

Jornada molt agradable i instructiva, gràcies Josep i Mercè !