07 de setembre 2012

S'acosta l'11 de setembre ...

... i em sento amb moltes ganes de manifestar-me.

Em sembla que aquesta diada hauria de servir per fer el punt sobre l'estat de la nació, i permetre a tothom, fent balanç anual, de manifestar els seus sentiments, greuges, propostes i reivindicacions respecte de la situació del nostre poble, de la nostra colectivitat.

Personalment, fent "le point", tinc molts motius per manifestar-me.
En vaig fer una llista en la nota del dia 30 d'agost.

Però no sé com fer-ho: anar a una mani que es presenta com a unitària (!), promoguda descaradament des del Govern de CiU, amb el potent instrument de TV3 i annexes, per reivindicar la independència ?

El Manel em criticava amb vehemència aquesta contradicció. Jo pensava, orfe de companys, anar-hi amb la meva pròpia pancarta. Encara hi penso.

Però avui he llegit aquest article del Joaquim Coll, a El Periódico, i començo a dubtar ...



Les reflexions del Rafael Nadal, a La Vanguardia d'avui, són també molt pertinents.
Desconcertats i perduts, encara ?










Respecte del debat de fons sobre el futur de Catalunya, l'article del Joan Majó al diari ARA és senzill, clar, contundent, pedagògic com sempre.