Mentre encara païm l'impacte de la gran manifestació de la Diada, llegint diaris i diaris, articles i articles, varem escapar-nos el cap de setmana a l'Escala, per anar a veremar al coll de Roses.
Experiència simpàtica, viva, molt ben organitzada.
Només arribar, retrobant els vells tractors. Sobretot el Porsche (junior) del que en tinc un model reduït (super), teledirigit, comprat via internet a Alemania. El vaig reconèixer, curiosament, pel soroll del motor: el meu model reprodueix molt bé el soroll del ralentí ! No ho hagués dit mai. Em varen explicar moltes històries de com els utilitzaven i adaptaven en els anys difícils: fent-los anar amb petroli, ampliant dipòsits ...
Després, el plat fort: veremar autònomament amb cubells i samals, enmig de molta gent, grans i petits, joves d'arreu, pares, mares, nens i avis ... Una festa entranyable.
Després de veremar, cap a esmorzar pa amb tomàquet, embotits, formatges, arengades ... i el bon vi dels Espelt: Saulò, Vailet ...
Xerrant amb uns i altres, vaig explicar la meva dèria pels vins i el disseny dels Espelt a un senyor trempat i acollidor.
Sorpresa: era el Damià Espelt, enginyer agrònom i orgullós de les seves filles que són darrera de tantes iniciatives !
Abans d'anar a la trepitjada, varem visitar el petit museu, que anomenen CEL (Centre Enològic i Lúdic): cal anar-hi !
Senzill, ben presentat i molt ben explicat. Per tornar-hi !!!
Experiència simpàtica, viva, molt ben organitzada.
Només arribar, retrobant els vells tractors. Sobretot el Porsche (junior) del que en tinc un model reduït (super), teledirigit, comprat via internet a Alemania. El vaig reconèixer, curiosament, pel soroll del motor: el meu model reprodueix molt bé el soroll del ralentí ! No ho hagués dit mai. Em varen explicar moltes històries de com els utilitzaven i adaptaven en els anys difícils: fent-los anar amb petroli, ampliant dipòsits ...
Després, el plat fort: veremar autònomament amb cubells i samals, enmig de molta gent, grans i petits, joves d'arreu, pares, mares, nens i avis ... Una festa entranyable.
Després de veremar, cap a esmorzar pa amb tomàquet, embotits, formatges, arengades ... i el bon vi dels Espelt: Saulò, Vailet ...
Xerrant amb uns i altres, vaig explicar la meva dèria pels vins i el disseny dels Espelt a un senyor trempat i acollidor.
Sorpresa: era el Damià Espelt, enginyer agrònom i orgullós de les seves filles que són darrera de tantes iniciatives !
Abans d'anar a la trepitjada, varem visitar el petit museu, que anomenen CEL (Centre Enològic i Lúdic): cal anar-hi !
Senzill, ben presentat i molt ben explicat. Per tornar-hi !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada