... després de més de 10 anys de patir la terrible enfermetat descoberta per Alzheimer.
Hem seguit molt de prop tot el seu procés, fatalment sense esperances, ara per ara. Per això, en el fons, he pensat que era bo que, finalment, s'hagi acabat.
Hem intentat acompanyar el Quim, el seu home, que l'ha cuidada amb un carinyo exemplar.
Dimarts 28 varem fer l'acte de comiat al Tanatori. Senzill, molt viu, emotiu. M'encanta constatar que poc a poc, colectivament, som capaços d'organitzar aquests actes autònomament, sense la presència, sovint esperpèntica i fora de lloc, dels funcionaris eclesials.
Miraré d'aconseguir els texts que van llegir el Quim, els fills, la germana, la consogre, companys de feina ... recordant la Joana i lamentant l'estroncament brutal d'una vida intensa.
Havia imaginat prèviament l'acte i els continguts de les intervencions recordant la Joana. I havia pensat intervenir, espontàniament, al final, per complementar-les, per atrevir-me a dir, en nom de la Joana, gràcies a tots els qui l'han acompanyada tots aquests difícils anys.
Però el Quim va fer una intervenció final molt, molt maca, recordant, per exemple, a la seva cuidadora, la Aida. I em va semblar que trencaria l'encant, jo que no sé parlar massa bé en públic.
Ho deixo escrit aquí: si pogués, la Joana diria un gràcies ben fort i sentit a tots els qui l'han cuidada, especialment el Quim.
I jo afegeixo que també cal donar gràcies a la Juliana que ha cuidat i estimat el Quim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada