Després de tanta moguda, de tants escrits i reflexions, intento definir la meva posició personal i fer propostes estratègiques pel futur immediat.
Em sembla que cal ser radicals però prudents, i conscients de que cal una majoria social, no només política, per recolzar opcions ambicioses com les que molta gent somnia.
La meva posició personal es resumeix en aquests tres punts: (cliqueu per ampliar i llegir ...)
Tot esperant eventuals moviments, la situació d'aquest dies és molt tensa, excitada.
Sembla que, probablement, es convocaran eleccions anticipades.
Probablement no sigui la millor estratègia. Veurem què diuen els programes.
(Què votarà un socialista independentista, o un convergent que no vol la independència ?)
Seria més convenient no obligar precipitadament a molta gent a decidir independència si o no.
Valdria la pena, per assegurar un final feliç, adoptar una estratègia progressiva per clarificar i explicar bé a la ciutadania (a tota) quina és la problemàtica i quines les alternatives.
Jo pensaria en una campanya d'informació exhaustiva (18 mesos ?), seguida d'una consulta tranquila,
abans d'anar cap a fórmules referendàries molt arriscades (11 de setembre 2014 ?).
Per exemple:
Em sembla que cal ser radicals però prudents, i conscients de que cal una majoria social, no només política, per recolzar opcions ambicioses com les que molta gent somnia.
La meva posició personal es resumeix en aquests tres punts: (cliqueu per ampliar i llegir ...)
Tot esperant eventuals moviments, la situació d'aquest dies és molt tensa, excitada.
Sembla que, probablement, es convocaran eleccions anticipades.
Probablement no sigui la millor estratègia. Veurem què diuen els programes.
(Què votarà un socialista independentista, o un convergent que no vol la independència ?)
Seria més convenient no obligar precipitadament a molta gent a decidir independència si o no.
Valdria la pena, per assegurar un final feliç, adoptar una estratègia progressiva per clarificar i explicar bé a la ciutadania (a tota) quina és la problemàtica i quines les alternatives.
Jo pensaria en una campanya d'informació exhaustiva (18 mesos ?), seguida d'una consulta tranquila,
abans d'anar cap a fórmules referendàries molt arriscades (11 de setembre 2014 ?).
Per exemple:
3 comentaris:
Se'm fa difícil objectivar les emocions i els sentiments ...
Josep Ramon
Se'm fa difícil obejctivar el mon de les emocions i els sentiments
Josep Ramon
Molt assenyada la proposta, Pep. És important saber d'on volem fugir, però encara ho és més tenir clar cap a on volem anar. I és veritat que per fer-ho bé cal temps, sinó només actuarem de forma visceral.
Sigui quina sigui la solució que es triï, hem de solucionar diversos tipus de problemes:
1) Econòmics i d'infraestructures. Fonamentals.
2) De qualitat democràtica. Imprescindible per allunyar-nos de les disfuncions de l'estat espanyol i donar nou sentit a una democràcia adaptada als temps actuals.
3) Assegurar la cohesió social. Decisiva. Fer una proposta integradora i engrescadora per a tothom.
I tot això hauria de servir perquè l'ascensor social pari de baixar i torni a pujar.
Necessitem temps per debatre, pensar i situar el debat fora de l'ambit visceral.
Publica un comentari a l'entrada