La mani de l'Onze de setembre ...

Els diaris i xarxes bullen davant la jornada de reivindicació nacional. Com si després de l'11 de setembre tot fes preveure que hi haurà la proclamació de la independència de Catalunya com a nou Estat d'Europa.

De fet, jo sento la necessitat de manifestar-me, per exemple:
- per reivindicar la dignitat dels catalans,
- per protestar contra les manipulacions de les élits messetàries i algunes perifèriques,
- per sospirar (encara ?) per solucions federalistes amb els altres pobles d'Espanya,
- per exigir solucions més equilibrades i justes als problemes comuns,
- per plorar per la nostra incapacitat colectiva de proposar i exigir solucions radicals i transparents,
- per denunciar les misèries de les nostres organitzacions polítiques,
- per demanar responsabilitats als taurons i rèptils que han provocat tant d'estropìci,
- per reclamar formes de governança efectives al servei dels pobles ...

Desconfio de les maniobres pel pacte fiscal ...

Pel que sembla, la mani de l'11 de setembre tindrà un to radicalment independentista ...
Alguns cartells diuen que cal marxar sobre Barcelona ... i els convocants diuen que és unitària, tot i que sembla que no convoquen els partits.


Buscant idees i referents assenyats, he mirat la web del PSC.
No hi ha rés, cap referència a una jornada malgrat tot, tant especial.
No hi ha (o no he sabut trobar), un posicionament "oficial" del PSC sobre la Diada.

A l'agenda, fins ara, el què hi ha és això: una sardinada i una executiva.

Potser perquè encara som a l'agost i amb les vacances, ja se sap. Amb l'esperit funcionarial que hi predomina, haurem d'esperar la setmana vinent, hi ha temps ...

Quina llàstima, quina pena, quina tristor ...

Aquest exemple confirmaria el què diu Antoni Puigverd a La Vanguardia del dimecres: el PSC no té rés a dir als seus votants, ni creu que els seus votants tinguin rés a escoltar, fora de protecció a canvi de vots ... El PSC és mort, conclou l'Antoni, incapaç de trenar les dues ànimes catalanes ...



"Es pot anar cap a la ruptura amb Espanya amb aquest deure intern no resolt ?", es pregunta l'Antoni ...





Llegiré els diaris aquests propers dies per veure què puc posar a la pancarta ...


[AFEGIT]
Precisament, llegint diaris, el divendres 31 d'agost, Joaquim Coll escriu a El Periódico que el PSC no està tan mort com molt voldrien ...
I destaca que l'acritud de les crítiques al PSC contrasta amb els silencis davant les contradiccions de CiU i els seus escàndols de corrupció. Cita el cas Millet, però oblida tota la operació de les ITV en la que Oriol Pujol, el fill de l'amo, apareix com un vulgar mafiós !