24 d’agost 2012

Eurovegas i els bisbes

Ja era hora !

Sense massa ressò, sembla, els bisbes varen expressar a finals de juliol, les seves crítiques a la iniciativa Eurovegas. Impulsada pel mafiós corruptor Adelson, està molt ben acollida pel Govern català i molts alcaldes de tots colors, sembla, amb l'excusa simplista de la creació de llocs de treball. Per contrarestar efectes nocius, en paralel, el Govern impulsa un Pla Nacional de Valors ...

Ara, és el mateix abat de Montserrat, símbol del cristianisme progressista qui alerta contra el cost humà del projecte. Magnífic ! Una mica tard: sembla que la decisió s'anunciarà abans de dues setmanes ... Coneixent les maneres dels bisbes i cardenals, potser ho diuen ara perquè intueixen que la decisió dels experts del cràpula apunta cap a Madrid. O no: potser és al revés, i ara s'han espantat en veure concretar-se el projecte.

En qualsevol cas, benvinguda la presa de posició !

Contrasta amb la del seu jefe, el cardenal Martínez Sistach, que ens tranquilitza dient que "Maria Assumpta, amb el seu amor matern, té cura dels germans del seu Fill (tots nosaltres, suposo) que encara peregrinen i es troben en perills i angoixes, fins que siguin conduïts a la pàtria benaurada ..."

Tindrà més cura dels germans catalans del seu fill o dels germans madrilenys ? Posada a intervenir, no podria agafar per la orella al cràpula i estalviar sofriments a tots els germans d'arreu del mon ?

A finals de 2005, va venir a l'Hospital de Mataró i em va tocar rebre'l, com a president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme. Em va caure bé, varem xerrar una estona dels joves, semblava ben normal.
Quan li llegeixo els seus escrits a La Vanguardia, em quedo amb les ganes de retrobar-lo i de dir-li: "Escolti, això que escriu, s'ho creu de debò ? Pensa realment que la "verge immaculada preservada de qualsevol taca de pecat original ... fou emportada en cos i ànima al cel i exaltada per Déu en qualitat de Reina de l'univers ..." ? ... home !

Em sembla un escrit fet per a nenes i nens de 3 o 4 anys. Quan en parla amb adults, no se'ls hi escapa el riure ? Potser és la calor d'aquests dies, però a mi, si !

Per cert, l'article és gairebé el mateix que va escriure fa 3 anys, el 10 d'agost de 2009, i que també vaig anotar en aquest blog !