Hem fet una breu escapada per descobrir la Vall Fosca, atrets pel nou Museu Hidroelèctric de Capdella (que ja funcionava fa uns 10 anys, però que aquest juliol passat s'ha inaugurat "oficialment", integrat en la xarxa de museus tècnics de Catalunya), i pel telefèric de Sallente a l'estany Gento.
Primer encert: trobar els apartaments que Josep Montané té a l'era del Marxant, a la Pobleta de Bellveí, a l'inici de la Vall. Com a casa: molt ben acollits, menjats, i, sobretot, informats pel Josep. Acollidor, amable, emprenedor, dinamitzador de la Vall. Ha fet una mica de tot. Per exemple, venia els 127 de la SEAT que nosaltres varem comprar, a mitjans dels '70, per 135.000 pessetes (uns 800 euros d'ara ...). Però, sobretot, va treballar molts anys a la central hidroelèctrica i al telefèric. Una persona que sap, perquè les ha viscut, un munt de coses sobre la història tecnològica de la Vall. Ens va explicar molt bé la història de la central i el seu impacte econòmic i social entre la gent.El 4.12.2011, el Miquel Barceló recordava en una columna a La Vanguardia els inicis de la construcció dels embassaments i centrals hidroelèctriques al Pirineu (el 1911, la Canadenca ...). La història de la Central de Capdella impulsada per Emili Riu (mort en l'oblit a Madrid ...) és un complement important, necessari, a les explicacions del Miquel. La petita nota de Martí Boneta (UB) és força clara i entenedora.
El museu és senzill però digne. Ens varen faltar les explicacions de les visites guiades a les turbines i generadors, que funcionen. Però aconsegueix situar-te en el context econòmic, social, tecnològic i industrial de l'època. Amb una centraleta telefònica com la que utilitzava la Montse, als seus 14 anys, a can Subirá !Com a curiositats, la petita església construïda davant la central. Sembla que no hi era en les construccions inicials. Hi havia escola, hospital i cine ... i un batalló de la guàrdia civil per mantenir l'ordre social. Però ... i l'ordre moral/espiritual ?
L'antic hotel-restaurant és ara en venda: tal com tenim el país, podríem pensar en enginyers joves, prejubilats, o jubilats per muntar-hi una residència per fer turisme tecnològic, amb el suport de la nostra associació !
Un altre dia varem anar a l'embassament de Sallente, on hi ha una central reversible: a la nit, aprofitant excedents d'energia de la xarxa elèctrica, puja aigua cap al llac de dalt, l'antic Estangento. Quan tenia 20 anys, els amics excursionistes en parlaven sovint d'aquest llac. Em semblava un nom estrany, i ara veig que, de fet ... és l'estany Gento ! Varem pujar-hi amb l'immens telefèric que amb poc menys d'un quart d'hora puja els gairebé 400 metres de desnivell. A dalt, un refugi pensat per ser hotel i restaurant ... que només serveix begudes ! Quina llàstima, quina pena, quina manca de capacitat mobilitzadora. Potser amb els nous temps, quan esdevinguem més pobres i els avions siguin cars, algú aconseguirà fer-ho funcionar ...
Del mateix llac surt una "via verda", l'antic camí ferrat que unia l'estany amb la cambra d'aigües situada 5 o 6 quilòmetres enllà, a sobre de la central. Passeig extraordinari, tranquil, pràcticament pla, a més de 2.100 metres d'alçada, amb vistes impressionants, i amb l'emoció de travessar, a peu, uns quants túnels a les roques, vigilant no donar-nos cops de cap, i de no trobar alguna vaca pel mig !Varem fer voltes per la Vall. Natura, pau i tranquilitat, molta tranquilitat.
Per començar, a la mateixa Pobleta de Bellveí, hi varem descobrir una antiga "mola" de gra, moguda per aigua, que també servia per produir electricitat. Em va recordar el molí d'Amaiur, a Navarra. És propietat d'una noia arquitecte amb qui hauria de parlar ... per visitar la mola i per implicar-la, si vol, en una xarxa de turisme tecnològic (haig de vendre la idea a la Carme Terra !).
A Peramea varem assistir a una xerrada sobre oficis antics.
Pels diversos pobles penjats als cims, on hi viuen 8 o 10 persones, molta "arquitectura" rural de fustes i teules ...
Hi tornarem !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada