Sembla que el moviment de Ciutadans pel Canvi podria acabar-se ...
No ho entenc: és possible que aquest moviment desapareixi, amb els temps que venen, amb la crisi dels partits progressistes, amb els moviments i iniciatives ciutadanes d'aquests darrers mesos, amb les idees, reflexions i propostes de pensadors que ja hi ha sobre la taula, amb les extraordinàries potencialitats dels instruments d'intercomunicació personal i colectiva ?
Més que mai caldria organitzar i potenciar la coordinació i cooperació entre tots aquells que voldrien millors formes de convivència, millors maneres de governança colectiva. Josep M. Vallès, un dels promotors més lúcids de l'iniciativa, en el seu anàlisi extraordinari fet el 2008 sobre l'experiència dels Ciutadans pel Canvi, [ nota ], calculava que aquest moviment havia mobilitzat, d'alguna manera, entre 7 i 10 mil ciutadans.
Més que mai caldria trobar les maneres per compartir, per pensar, per vigilar, per proposar colectivament actuacions concretes de defensa dels interessos generals i de millora de la convivència i de la governança.
Més que mai hauríem d'obrir les portes i finestres de "la política" clàssica, hauríem de reivindicar i fer política des de fora per enriquir-la, per garantir més rigor, més transparència, més respecte radical als valors necessaris pel progrés colectiu.
Probablement caldria refundar aquest moviment: des d'una clara autonomia respecte dels partits, amb vocació de ser democràticament desconfiats i de vetllar per l'empowerment dels ciutadans, necessitem definir maneres operatives de fer eficaces i eficients per promoure el progrés solidari.
Amb una mica d'imaginació, a partir d'una avaluació rigorosa de l'experiència, hauria de ser possible dissenyar un nou projecte engrescador per mobilitzar tots els preocupats i insatisfets, ... tots els indignats i motivats per ser ciutadans actius.
Què farem, sinó, els 10.000 i pico ?
Recordem els orìgens:
No ho entenc: és possible que aquest moviment desapareixi, amb els temps que venen, amb la crisi dels partits progressistes, amb els moviments i iniciatives ciutadanes d'aquests darrers mesos, amb les idees, reflexions i propostes de pensadors que ja hi ha sobre la taula, amb les extraordinàries potencialitats dels instruments d'intercomunicació personal i colectiva ?
Més que mai caldria organitzar i potenciar la coordinació i cooperació entre tots aquells que voldrien millors formes de convivència, millors maneres de governança colectiva. Josep M. Vallès, un dels promotors més lúcids de l'iniciativa, en el seu anàlisi extraordinari fet el 2008 sobre l'experiència dels Ciutadans pel Canvi, [ nota ], calculava que aquest moviment havia mobilitzat, d'alguna manera, entre 7 i 10 mil ciutadans.
Més que mai caldria trobar les maneres per compartir, per pensar, per vigilar, per proposar colectivament actuacions concretes de defensa dels interessos generals i de millora de la convivència i de la governança.
Més que mai hauríem d'obrir les portes i finestres de "la política" clàssica, hauríem de reivindicar i fer política des de fora per enriquir-la, per garantir més rigor, més transparència, més respecte radical als valors necessaris pel progrés colectiu.
Probablement caldria refundar aquest moviment: des d'una clara autonomia respecte dels partits, amb vocació de ser democràticament desconfiats i de vetllar per l'empowerment dels ciutadans, necessitem definir maneres operatives de fer eficaces i eficients per promoure el progrés solidari.
Amb una mica d'imaginació, a partir d'una avaluació rigorosa de l'experiència, hauria de ser possible dissenyar un nou projecte engrescador per mobilitzar tots els preocupats i insatisfets, ... tots els indignats i motivats per ser ciutadans actius.
Què farem, sinó, els 10.000 i pico ?
Recordem els orìgens:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada