Navegant per la web trobo un article del J A Barón sobre el PSC que necessitem.
Per cert, perquè signa l'article com a "cap del grup municipal socialista " ?
Perquè no fer-ho des de la seva responsabilitat específica al partit, o com a simple militant del PSC ?
Petits detalls molt simptomàtics !
Resumint, planteja dues qüestions: les persones/dirigents i el discurs/propostes. Se'n pot parlar molt.
Però m'ha interessat el comentari que Hans Móller, que no conec, ha penjat a la web de El Punt:
posa sobre la taula una tercera qüestió, que jo considero clau: el funcionament del partit.
Màquina de guanyar eleccions i obtenir càrrecs ... o instrument de reflexió/acció per transformar la societat ?
Quines modificacions organitzatives, quines noves dinàmiques de treball poden reconvertir la penya de socis pel càrrec, en una organització oberta, acollidora, efectiva, útil i eficient ?
Fa temps, a finals del 2009, innocent, esperançat, pensant encara en el PSC (nota),
vaig preparar un document pel Miquel Iceta, que vaig explicar després, en detall, al Jaume Collboni ... abans de casar-se.
Incompatibilitat de càrrecs, autonomia del partit davant dels càrrecs electes i de les lògiques dels governs, organització i mètodes de treball rigorosos i oberts, dinàmiques que estimulin l'esperit de militància desinteressada, que valorin el treball cooperatiu dels militants i simpatitzants, mecanismes de control dels corporatismes i dels carreristes, polítiques per la transparència i contra la corrupció i les corrupteles, mesures per evitar fidelitats i lleialtats personals i clientelars, iniciatives per l'empowerment ciutadà i de promoció de valors cívics i democràtics, superació de visions ancestrals i de populismes electoralistes ...
Veurem què passa al proper Congrés ...
D'altres militants socialistes potser no ho veuen gaire clar, i s'encomanen a la que diuen que és mare del seu déu ...
Per cert, perquè signa l'article com a "cap del grup municipal socialista " ?
Perquè no fer-ho des de la seva responsabilitat específica al partit, o com a simple militant del PSC ?
Petits detalls molt simptomàtics !
Resumint, planteja dues qüestions: les persones/dirigents i el discurs/propostes. Se'n pot parlar molt.
Però m'ha interessat el comentari que Hans Móller, que no conec, ha penjat a la web de El Punt:
posa sobre la taula una tercera qüestió, que jo considero clau: el funcionament del partit.
Màquina de guanyar eleccions i obtenir càrrecs ... o instrument de reflexió/acció per transformar la societat ?
Quines modificacions organitzatives, quines noves dinàmiques de treball poden reconvertir la penya de socis pel càrrec, en una organització oberta, acollidora, efectiva, útil i eficient ?
Fa temps, a finals del 2009, innocent, esperançat, pensant encara en el PSC (nota),
vaig preparar un document pel Miquel Iceta, que vaig explicar després, en detall, al Jaume Collboni ... abans de casar-se.
Incompatibilitat de càrrecs, autonomia del partit davant dels càrrecs electes i de les lògiques dels governs, organització i mètodes de treball rigorosos i oberts, dinàmiques que estimulin l'esperit de militància desinteressada, que valorin el treball cooperatiu dels militants i simpatitzants, mecanismes de control dels corporatismes i dels carreristes, polítiques per la transparència i contra la corrupció i les corrupteles, mesures per evitar fidelitats i lleialtats personals i clientelars, iniciatives per l'empowerment ciutadà i de promoció de valors cívics i democràtics, superació de visions ancestrals i de populismes electoralistes ...
Veurem què passa al proper Congrés ...
D'altres militants socialistes potser no ho veuen gaire clar, i s'encomanen a la que diuen que és mare del seu déu ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada