Segon dia de marxa, per recordar vells indrets. Comencem be, parant al cafè del Poste de Mata,
amb un original i lluminós bar associat a la xarxa dels slow food, i que val la pena veure.
Bon menjar, tot IKEA molt ben conjuntat ... mireu la seva [ web ]
Després, els 8 quilòmetres de la volta al llac, a peu, molt senzill, tot pla. El tenim tan a prop que no el valorem.
Les fotos semblen tòpiques, de postal, però n'he de penjar algunes, les nostres.
Ens estranya no veure, pràcticament, ni un sol cayac d'esbarjo, ni un petit veler navegant per aigües tranquiles. Quin contrast, per exemple, amb l'ambient mariner que varem trobar a Annecy l'any passat. Quantes oportunitats perdudes. Sembla que ara està tot molt reglamentat i controlat, i que cal passar necessàriament pel Club Nàutic. Ho intentarem algun dia, segur.
Potser és una pena excessiva, pel poble, traumatitzat encara per l'enfonsament de la Oca, el 1998, que va provocar la mort de 21 turistes francesos ...
Recordo la caseta des de la que ens banyàvem, fa 50 anys, propietat, penso, del senyor Costa, empresari vinculat a Molfort's i bon amic del meu pare.
Cansats, amb la guia de restaurants, vaguem una mica pels carrers antics fins trobar, per sort, el simpàtic restaurant la Magrana [ web ]. Petitó, per a unes 25 persones, un servei amable i eficient, una cuina oberta, una original decoració casolana, una menjars bons ... i una "jefa" inesperada, la Carme.
La Carme s'asseu al nostre costat i ens explica la seva aventura professional. Com si fóssim a casa seva.
Satisfets de conèixer gent amb esperit obert i amb ganes, i encantats de poder tocar vida !
amb un original i lluminós bar associat a la xarxa dels slow food, i que val la pena veure.
Bon menjar, tot IKEA molt ben conjuntat ... mireu la seva [ web ]
Després, els 8 quilòmetres de la volta al llac, a peu, molt senzill, tot pla. El tenim tan a prop que no el valorem.
Les fotos semblen tòpiques, de postal, però n'he de penjar algunes, les nostres.
Ens estranya no veure, pràcticament, ni un sol cayac d'esbarjo, ni un petit veler navegant per aigües tranquiles. Quin contrast, per exemple, amb l'ambient mariner que varem trobar a Annecy l'any passat. Quantes oportunitats perdudes. Sembla que ara està tot molt reglamentat i controlat, i que cal passar necessàriament pel Club Nàutic. Ho intentarem algun dia, segur.
Potser és una pena excessiva, pel poble, traumatitzat encara per l'enfonsament de la Oca, el 1998, que va provocar la mort de 21 turistes francesos ...
Recordo la caseta des de la que ens banyàvem, fa 50 anys, propietat, penso, del senyor Costa, empresari vinculat a Molfort's i bon amic del meu pare.
Cansats, amb la guia de restaurants, vaguem una mica pels carrers antics fins trobar, per sort, el simpàtic restaurant la Magrana [ web ]. Petitó, per a unes 25 persones, un servei amable i eficient, una cuina oberta, una original decoració casolana, una menjars bons ... i una "jefa" inesperada, la Carme.
La Carme s'asseu al nostre costat i ens explica la seva aventura professional. Com si fóssim a casa seva.
Satisfets de conèixer gent amb esperit obert i amb ganes, i encantats de poder tocar vida !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada