Diumenge, a La Vanguàrdia, l'Angela Ballart comunicava la seva mort.
No conec l'Àngela, però he llegit i rellegit el seu adéu per copçar tota la serenor i dignitat del gest, tota la simpatia que transmet la seva reflexió conscient.
Ha arribat l'hora d'anar-me'n, diu, seguiu disfrutant de la vida, recomana, i agraeix l'amistat rebuda, despedint-se contundent: a reveure !
Li vaig llegir a la meva mare (88), i, trempada com sempre, va reaccionar de seguida dient-me que ella en voldria també una així: "... me la farás, oi ?".
Segur, mare.
Segur, mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada