22 d’agost 2011

Catòlics, cristians ...

Un article senzill, clar, contundent ...
(A El Periódico de diumenge 21 d'agost)



La reflexió de Ramon Folch, que separa [l'organització eclesial] de la [doctrina evangèlica], és molt atinada. Sovint em sento com ell, un cristià laic, un honest humà sense fe, però delerós d'esperança i caritat, i confrontat a un catolicisme inquisidor que propugna l'obtusa fe del carboner, aliè al coneixement científic i mancat de comprensió solidària, que no té gaire esperança i gens de caritat.

Uns exemples dels comportaments d'aquesta església/organització que destrueix l'esperit cristià original els dona Juan G. Bedoya a El País del dissabte 20. El concili Vaticà II (fa quatre dies, el 1965), sembla que, amb resistències, va fer passos cap a la tolerància. Però les darreres dècades, sembla que la burocràcia vaticana ha recuperat velles manies i ha fet molts passos enrere. I a Espanya, anem cap a situacions esperpèntiques ...

1 comentari:

Gerard Domínguez i Reig ha dit...

Com a cristià no-catòlic, sento indentificació amb aquestes paraules. L'Eslgésia no em representa, perquè d'un Evangeli extremadament progressista han fet creat una institució pràcticament feixista. I per aquí no passo.

Bona aportació!