Molts polítics s'estranyen encara que molts (milions), de ciutadans ens indignem, i segueixen pensant que el fenomen de la indignació és cosa de quatre rastaflautes incompetents ... i que ja passarà !
Alguns polítics (progressistes) podrien dir-hi alguna cosa. Explicar-ho. No ho farà la ministra del ram, si no ho ha fet fins ara. I, els propers mesos estarà molt ocupada pensant en les properes eleccions. No sé quin eslògan farà servir aquest cop, perquè, encara que hi anem, ara ells tornaran, segur, amiga Chacón.
No sé com va reaccionar el Congrés o les comissions concernides, a l'octubre de 2010, davant de les explicacions del Secretari d'Estat. Tampoc sé si les institucions de control i d'avaluació de polítiques públiques han fet algun gest. Però, vist des de la ciutadania, de moment, silenci. I complicitat corporativa: que no se'n enteri el poble, que això és complicat i alguns podrien mal interpretar-ho.
No veig dignitat política, ni moralitat pública, i no sembla que funcionin els mecanismes democràtics de vetlla i de supervisió.
Amb gestions com aquesta, quina implicació, quins esforços, quins sacrificis poden demanar-se a la gent per afrontar els necessaris canvis que la nova època exigeix ?
Hem perdut desgraciadament aquestes dues legislatures. I, si, malauradament, sembla, ells tornaran ...
Cal reduir i racionalitzar despeses, el procés serà traumàtic, sobretot sense uns dirigents amb un mínim de credibilitat per dirigir-lo. Pot passar de tot. El darrer avís, Londres.
Alguns polítics (progressistes) podrien dir-hi alguna cosa. Explicar-ho. No ho farà la ministra del ram, si no ho ha fet fins ara. I, els propers mesos estarà molt ocupada pensant en les properes eleccions. No sé quin eslògan farà servir aquest cop, perquè, encara que hi anem, ara ells tornaran, segur, amiga Chacón.
No sé com va reaccionar el Congrés o les comissions concernides, a l'octubre de 2010, davant de les explicacions del Secretari d'Estat. Tampoc sé si les institucions de control i d'avaluació de polítiques públiques han fet algun gest. Però, vist des de la ciutadania, de moment, silenci. I complicitat corporativa: que no se'n enteri el poble, que això és complicat i alguns podrien mal interpretar-ho.
No veig dignitat política, ni moralitat pública, i no sembla que funcionin els mecanismes democràtics de vetlla i de supervisió.
Amb gestions com aquesta, quina implicació, quins esforços, quins sacrificis poden demanar-se a la gent per afrontar els necessaris canvis que la nova època exigeix ?
Hem perdut desgraciadament aquestes dues legislatures. I, si, malauradament, sembla, ells tornaran ...
Cal reduir i racionalitzar despeses, el procés serà traumàtic, sobretot sense uns dirigents amb un mínim de credibilitat per dirigir-lo. Pot passar de tot. El darrer avís, Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada