30 de juliol 2011

La justícia ...

Exercint de president de comunitat de propietaris [ vegeu antecedents ... ], he hagut de prestar declaració com a testimoni en un judici per goteres. Tots hi hem perdut el temps. Per la tossuderia d'una propietària, per manca de bones actituds relacionals, per les xapuces constructives que es toleraven fa unes dècades ... i per la manca de mecanismes eficients de mediació.

Els meus esforços previs, durant gairebé un any, amb contactes i mails, per consensuar una solució pactada, no han tingut resultats positius.

El 25 de juliol varem anar a judici a la nova i flamant Ciutat de la Justícia, a l'Hospitalet. Vaig haver de declarar en castellà, veient el clima dominant. Metòdic i rigorós com soc, abans havia preparat una nota tècnica que, finalment, va resultar molt útil a tots ... excepte a la part demandada, que va ser condemnada a pagar els desperfectes ocasionats per les goteres.

Veurem si, a més de compensar els danys, servirà per trobar solucions efectives pel futur.

Però, a part de la petita i desgraciada anècdota, és interessant llegir trossos de la sentència, sobretot la segona part "justificativa".

Val la pena intentar llegir-la !

Una mostra més de que la reforma de la Justícia passa, també, per canviar maneres d'escriure i d'explicar les coses, per una justícia més senzilla, més transparent, més comprensible !.

Una justícia menys captiva dels advocats !

Si per una senzilla sentència sobre goteres, el text necessita probablement dues lectures,
i permetria que un advocat hàbil i maranyero presentés recurs,
què deu passar amb problemes més complexes !

Amb exemples així s'entén millor que el Millet continuï tranquilament a casa seva,
o que la pandilla de l'inspector Huguet i els seus còmplices Folchi i Núñez hagin tingut sentència 12 anys després dels fets ...
o que els advocats tinguin sempre feina i més feina: la generen ells mateixos !