Aquests dies he llegit diversos articles sobre la crisi de la socialdemocràcia,
especialment el del Sami Naïr a El País de dijous 14 [ veure ].
Senyala tres condicions per construir una futura esquerra:
- la primera, fer autocrítica pel fracás enfront del liberalisme destructor de l'Estat social;
- la segona, la que reprodueixo directament del diari (els valors, el projecte):
- i la tercera condició, entendre la nova exigència ciutadana per participar més directament, més activament,
en l'elaboració del què s'ha de considerar "l'interès general" ... abandonant "la sordera y la arrogancia respecto a las aspiraciones profundas de las fuerzas más vivas de la sociedad".
Per complementar aquest tipus de reflexions, penjo exemples d'aquests dies de la nostra (dita) esquerra, que no és capaç ni de salvar les formes, ni d'establir senzilles normes legals per fer respectar l'interès general de les comunitats.
Deixant de banda les qüestions de principi, m'estranya que tot l'aparell estratègic del PSOE sigui incapaç de veure que, justament, això indigna a molts ciutadans.
Potser és que, en els seus càlculs electoralistes, gestos progressistes en aquests àmbits li farien perdre vots centristes.
Potser si. I així anem: amb els socialistas obreristas españoles de trompicons cap enrere.
A París vaig passar per un carrer probablement recuperat per a la República ...
Jo ja no ho veuré per aquí !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada