Fa una mica més d'un any, ja vaig penjar una [ nota ] sobre el debat i la promoció de les TIC, preocupat pel contingut de les "jornades tecnològiques" de 3 o 4 hores...
Després, aprofitant la presentació de Ctecno, vaig parlar en una altre [ nota ] de la comèdia tecnològica barcelonina, incitat per l'actuació espectacular de la Pilar Rahola ... i la seva columneta a La Vanguardia.
Ara rebo una invitació per assistir a la presentació d'un cicle sobre SMART CITIES, organitzat conjuntament pels Enginyers, la Fundació Ctecno i el Cercle del Coneixement.
Rateta com sempre, miro el programa:
- inauguració i clausura pels "popes" de les entitats organitzadores i pel conseller d'Empresa i Ocupació,
- tres Ajuntaments que explicaran la seva visió (el de BCN el menys representatiu del ajuntaments catalans, el de Sant Cugat que fa temps que ven planificació sui-generis, i el de Dublín, quina justificació desconec ...), en 1'5 hores;
- i quatre grans empreses (Abertis Telecom, Cisco, IBM i Indra) explicaran les seves aportacions tecnològiques, durant 2 hores.
No hi veig representants de les organitzacions municipalistes. És lloable la iniciativa, però sembla que implicar, des de l'inici, tots els agents i partners concernits seria una bona idea.
La Comissió Europea ha obert una consulta pública amb aquesta mateixa etiqueta, però, de moment, no sembla que sigui a l'ordre del matí. I el termini per fer-hi aportacions s'acaba el 13 de maig ... Seguirem tant autònoms i autistes com és habitual respecte de les activitats de reflexió estratègica de la Unió Europea ?
Iniciatives com aquesta, lloables, confirmen però la meva impressió de que, al nostre país, aquestes iniciatives tecnològiques tenen més aviat una finalitat bàsicament relacional, d'informació/comunicació ... i de propaganda.
Quin valor afegit concret aporten les entitats organitzadores ?
De moment, deixo oberta la qüestió. M'he apuntat a la sessió del 12 de maig, al CosmoCaixa (!), on es presentará el Cicle de conferències que es durà a terme entre l’octubre i el novembre de 2011. Després podré fer apreciacions més fonamentades.
El Jordi Pericàs em diu que "vivim uns temps de superficialitat i banalitat, i això ho contamina tot. L'absència de rigor, i de feina ben feta és una constant. L'important és l'eslògan, el màrketing i les paraules. El que hi ha de debò a darrera ...importa poc. Hem perdut la capacitat de l'anàlisi crítica de les coses, i sobretot hem perdut l'interès en contrastar l'efecte de les nostres accions i decisions ... ". "Ara toca parlar de les Smart Cities", em diu el Jordi, i "fa poc parlàvem d'administració electrònica, però això ja no ven ni excita els venedors de "crecepelo" ... malgrat la feina que encara hi ha per fer per dotar-nos d'administracions eficients ... sembla que això és massa dur i no llueix".
Aprofito per recordar dues experiències personals ben diferents, realitzades en un context de complicitat entre governs/administracions, productors/subministradors d'eines i tecnologies pel món local, i, lògicament, usuaris/experts dels ajuntaments espanyols i catalans:
- la primera, sota l'impuls del Joan Majó i el seu PEIN, i en acord amb l'Angel Ros, responsable aleshores d'aquests temes a la FEMP: grups de treball conjunts per identificar prioritats, especificacions tècniques i procediments per promoure innovacions en la gestió cadastral i en la tramitació electrònica d'expedients;
- la segona, des de l'ICT, amb el suport de la Diputació de Barcelona (Joan Rangel/Jordi Pericás), amb una lògica semblant: enquestes de situació, grups d'experts, productors i d'usuaris per establir especificacions i funcionalitats dels paquets de programes de gestió, per avaluar aquests paquets i facilitar la tasca dels futurs usuaris però, també, dels qui els tenien de desenvolupar i adaptar. (Ja havia parlat d'aquesta iniciativa en una [ nota ] d'octubre de 2008)
Trobo a faltar, ara, aquesta funció d'intermediació, d'anàlisi rigorosa i sistemàtica, des de la perspectiva de l'interès general. És interessant afavorir la racionalització de la oferta i de la demanda, fer-les més transparents. A més de saber qui fa què, a més de disposar de la informació, els responsables locals suposo que agrairien estudis comparatius, anàlisi de prestacions, de costos i de condicions, agrairien coneixement útil, orientat a la presa de decisions.
En definitiva, el què fa, per exemple, la FNAC amb les càmeres fotogràfiques ... o el que pretenia que fés el TIC SALUT quan li vaig vendre la idea a la consellera Geli. Ho recordava a la nota del febrer 2010. Més ambicioses, les iniciatives de la Comissió Europea amb les plataformes tecnològiques, les joint technological initiatives o les KIC: Knowledge and Innovation Communities , que vaig comentar en una [ nota ] de gener 2009.
Després, aprofitant la presentació de Ctecno, vaig parlar en una altre [ nota ] de la comèdia tecnològica barcelonina, incitat per l'actuació espectacular de la Pilar Rahola ... i la seva columneta a La Vanguardia.
Ara rebo una invitació per assistir a la presentació d'un cicle sobre SMART CITIES, organitzat conjuntament pels Enginyers, la Fundació Ctecno i el Cercle del Coneixement.Rateta com sempre, miro el programa:
- inauguració i clausura pels "popes" de les entitats organitzadores i pel conseller d'Empresa i Ocupació,
- tres Ajuntaments que explicaran la seva visió (el de BCN el menys representatiu del ajuntaments catalans, el de Sant Cugat que fa temps que ven planificació sui-generis, i el de Dublín, quina justificació desconec ...), en 1'5 hores;
- i quatre grans empreses (Abertis Telecom, Cisco, IBM i Indra) explicaran les seves aportacions tecnològiques, durant 2 hores.
No hi veig representants de les organitzacions municipalistes. És lloable la iniciativa, però sembla que implicar, des de l'inici, tots els agents i partners concernits seria una bona idea.
La Comissió Europea ha obert una consulta pública amb aquesta mateixa etiqueta, però, de moment, no sembla que sigui a l'ordre del matí. I el termini per fer-hi aportacions s'acaba el 13 de maig ... Seguirem tant autònoms i autistes com és habitual respecte de les activitats de reflexió estratègica de la Unió Europea ?Iniciatives com aquesta, lloables, confirmen però la meva impressió de que, al nostre país, aquestes iniciatives tecnològiques tenen més aviat una finalitat bàsicament relacional, d'informació/comunicació ... i de propaganda.
Quin valor afegit concret aporten les entitats organitzadores ?
De moment, deixo oberta la qüestió. M'he apuntat a la sessió del 12 de maig, al CosmoCaixa (!), on es presentará el Cicle de conferències que es durà a terme entre l’octubre i el novembre de 2011. Després podré fer apreciacions més fonamentades.
El Jordi Pericàs em diu que "vivim uns temps de superficialitat i banalitat, i això ho contamina tot. L'absència de rigor, i de feina ben feta és una constant. L'important és l'eslògan, el màrketing i les paraules. El que hi ha de debò a darrera ...importa poc. Hem perdut la capacitat de l'anàlisi crítica de les coses, i sobretot hem perdut l'interès en contrastar l'efecte de les nostres accions i decisions ... ". "Ara toca parlar de les Smart Cities", em diu el Jordi, i "fa poc parlàvem d'administració electrònica, però això ja no ven ni excita els venedors de "crecepelo" ... malgrat la feina que encara hi ha per fer per dotar-nos d'administracions eficients ... sembla que això és massa dur i no llueix".
Aprofito per recordar dues experiències personals ben diferents, realitzades en un context de complicitat entre governs/administracions, productors/subministradors d'eines i tecnologies pel món local, i, lògicament, usuaris/experts dels ajuntaments espanyols i catalans:
- la primera, sota l'impuls del Joan Majó i el seu PEIN, i en acord amb l'Angel Ros, responsable aleshores d'aquests temes a la FEMP: grups de treball conjunts per identificar prioritats, especificacions tècniques i procediments per promoure innovacions en la gestió cadastral i en la tramitació electrònica d'expedients;
- la segona, des de l'ICT, amb el suport de la Diputació de Barcelona (Joan Rangel/Jordi Pericás), amb una lògica semblant: enquestes de situació, grups d'experts, productors i d'usuaris per establir especificacions i funcionalitats dels paquets de programes de gestió, per avaluar aquests paquets i facilitar la tasca dels futurs usuaris però, també, dels qui els tenien de desenvolupar i adaptar. (Ja havia parlat d'aquesta iniciativa en una [ nota ] d'octubre de 2008)Trobo a faltar, ara, aquesta funció d'intermediació, d'anàlisi rigorosa i sistemàtica, des de la perspectiva de l'interès general. És interessant afavorir la racionalització de la oferta i de la demanda, fer-les més transparents. A més de saber qui fa què, a més de disposar de la informació, els responsables locals suposo que agrairien estudis comparatius, anàlisi de prestacions, de costos i de condicions, agrairien coneixement útil, orientat a la presa de decisions.
En definitiva, el què fa, per exemple, la FNAC amb les càmeres fotogràfiques ... o el que pretenia que fés el TIC SALUT quan li vaig vendre la idea a la consellera Geli. Ho recordava a la nota del febrer 2010. Més ambicioses, les iniciatives de la Comissió Europea amb les plataformes tecnològiques, les joint technological initiatives o les KIC: Knowledge and Innovation Communities , que vaig comentar en una [ nota ] de gener 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada