e i c : ens haurem d'indignar ?

El procés de reorientació estratègica del Col.legi/Associació segueix obert. Ara toca modificar els Estatuts, la nostra constitució interna. Sembla que ja hi ha un projecte, que serà sotmès a l'aprovació de la Junta Directiva el proper dilluns dia 11 d'abril. Que jo sàpiga, no ha estat el resultat d'un procés obert i participatiu. Malgrat les crides a la implicació del video promocional ...

Uns quants dirigents deuen haver fet el treball. Els membres del grup de treball sobre comissions, per exemple, quines conclusions haurien de servir per proposar canvis estatutaris, no n'hem sabut rés. Els membres de la Junta Directiva han rebut el projecte, però no els socis en general.

Malgrat disposar com mai d'eines de comunicació, malgrat tenir un departament de comunicació 2.0 relativament ben dotat, malgrat l'obsessió per la presència en les xarxes socials, aquesta reflexió s'ha portat amb una discreció extrema, segurament excessiva. Com si hi hagués por. Si el document el tenen tots els directius, perquè no el poden tenir, també, tots els associats ? Perquè seguir, en ple segle de la comunicació, amb tradicions noucentistes ? Els directius són, d'alguna manera, delegats dels socis per governar l'entitat. Però els més importants som tots, els socis, el col.lectiu sencer. Perquè uns quants han de tenir informació privilegiada ?

Pel que fa la reorientació estratègica, les propostes que he anat fent fins ara, són, sembla, amplament compartides. Fins i tot pel degà i pel director general: així m'ho varen manifestar en dues ocasions en què ens varem reunir per tractar les meves propostes, després d'haver-les presentat a la darrera Junta General de desembre 2010.

De fet, jo proposava tres eixos fonamentals:

1/ finalitats: un C/A orientat a la participació activa de tots per generar cooperativament valor per tots, per les empreses, pels governs i administracions, per la societat;
2/ governança oberta i transparent: òrgans de govern racionalitzats, instruments de governació clars, comprensibles, útils, i redisseny dels canals d'informació, participació i consulta;
3/ mecanismes de participació efectius: reforçant les comissions i grups de treball, creant tallers, espais o comunitats, i potenciant les xarxes obertes.

Però, curiosament, informalment, clandestinament, alguns amics amb càrrec i que tenen el projecte, cedint a les meves súpliques, em piulen, em xiulen, em filtren males sensacions ...

- la referència simbòlica a la participació hauria desaparegut ... (article 5 dels actuals estatuts), però apareix explícitament, sembla, la promoció de la competitivitat industrial i la creació d'un sistema d’acreditació de la competència professional (perquè aquest detall en els estatuts ?);

- les empreses podrien ser formalment sòcies adherides, no simbòlicament com fins ara ...;

- hi hauria una Junta de compromissaris representativa de la diversitat (iniciativa intel.ligent), però sembla que el projecte proposa també que hi hagi cooptació pels majoritaris de 20 compromissaris més que podrien consolidar la majoria ...

- no sembla haver-hi cap referència a instruments moderns de governació (planificació, programació, orientacions estratègiques, balanç, avaluació ... ), ni garanties de comunicació digital efectiva ...

- els instruments de cooperació sembla que es quedarien igual, no es tocarien, excepte per fer-hi entrar les empreses ...

Escoltant aquestes piulades, la música és més aviat decebedora, grisa, i sembla més motivada per reaccions defensives, porugues, que per una decidida voluntat coratjosa i lúcida de progressar.

Cap de les meves innocents i assumibles propostes sembla haver estat retinguda ... i guanyaria pes, en canvi, la idea del Col.legi d'Empreses que predicava el director general fa mesos ... La manca de recursos no ens hauria de fer perdre els principis !

Potser m'he equivocat, potser he sobrevalorat les possibilitats d'evolució, de canvi de la nostra institució. Potser hi ha massa tecnocratisme il.lustrat i poca sensibilitat democràtica. No sé si hi haurà alguna reacció, alguna indignació (actitud ara de moda ...), si les piulades que he sentit es confirmen. Com arreu, potser també aquí, qui es mou, cau.

Mala senyal per una entitat que vol, que hauria de ser, referent. Anem darrera, per exemple, de l'Ateneu Barcelonès i la Generalitat ens porta gairebé 10 anys d'avantatge en programació pressupostària. Nosaltres sembla que seguirem, tranquils, amb els nostres comptes i memòries. Molta innovació, molta bombeta ... però sembla que ens podem trobar amb un veritable viacrucis les properes setmanes !